El passat divendres dia 9 de maig el professor i escriptor Manel Santana va pronunciar el pregó d’inici de les festes de Sant Isidre, a l’Associació Cultural s’Agrícola; el títol de la seva dissertació fou El camp al cap, al pensament, a les paraules i a les persones.
Va presentar el pregoner Antoni Sureda, el qual va posar de relleu la seva vàlua com historiador i com escriptor així com el fort arrelament que ha aconseguit dins l’àmbit cultural de Manacor des que va uns anys va venir a fer classe a un institut del nostre poble.
L’escriptor va posar de relleu la importància que mai no va perdre el sector econòmic més tradicional: l’agricultura i la ramaderia. Activitats que han modelat el paisatge i el caràcter de les persones. Perquè nosaltres, va dir, interactuam amb el medi, amb la terra, el sol, els recursos com la terra fèrtil, els vegetals, el bestiar, el temps, el clima, les calamitats, l’infortuni, la bonança.
La terra i la gent. La gent i la terra.
Segons Santana la terra marcava. La feina marcava. La feixugor marcava. Tenir o no tenir terra marcava. Ajornalar marcava. Cansar-se en excés marcava. Tenir una mala anyada marcava. Tenir-la bona també. Enriquir-se marcava. Sentir-se explotat marcava. Arriscar i invertir diners marcava. Sentir-se afortunat marcava. Sentir-se desgraciat marcava. Sentir-se senyor marcava i molt. I d’aquí, de totes aquestes coses hem de dir que es va crear irremissiblement un estat mental, una consciència i un caràcter. I això marcava les persones.
El seu parlament es va estructurar en quatre eixos. El treball de la terra (marcat per la duresa i la inseguretat), el coneixement de la pagesia dels elements del clima (gràcies al coneixement i a la regularitat dels fenòmens meteorològics), els recursos hídrics existents (sovint magres) i la necessitat de
construir obres hidràuliques per a la seva gestió i les jerarquies socials tradicionals en relació a la propietat de la terra i l’explotació. Senyors, amitgers, majorals, foravilers, conradors, llauradors, jornalers, roters i pastors formaven el microcosmos d’un temps i unes circumstàncies.
En aquell univers les divinitats no eren cosa menor. Sants protectors dels pagesos i de l’agricultura com Sant Antoni, Sant Abdó i Senen, Sant Galderic o Galdric i evidentment Sant Isidre.
Aquesta estructura necessàriament va modelar la idiosincràsia d’una col·lectivitat com Manacor. Precisament entre els sectors hegemònics sorgí el Sindicato Agrícola y Ganadero de Manacor (ara convertit en l’Associació Cultural s’Agrícola) el novembre del 1899.
