La conferència-xerrada que baix el títol «En Parragó. La trista història d’un lladre manacorí» que varen oferir a l’Associació Cultural s’Agrícola, l’investigador històric Antoni Pascual Andreu i el periodista Joan Payeras Llull, va despertar l’interès, i fins i tot, la intriga del bon nombre d’assistentes que ompliren el saló d’actes de l’entitat organitzadora.
Com bé va
dir Antoni Sureda, presentador de l’acte, va quedar constància de que «la
història d’un poble igual la conformen personatges destacats dins el mon de la
cultura, de la ciència o d’altres camps, que aquelles persones que
protagonitzaren esdeveniments que es podrien emmarcar dins els episodis
obscurs, que, també han escrit les seves pàgines de la història de tots els
pobles.»
L’exposició oferta per Toni Pascual, fruit d’una acurada i extensa
recerca arxivística, bibliogràfica i de nombrosos contactes personals com a
fonts orals, va dibuixar un complet perfil biogràfic d’aquell personatge, «que
possiblement sigui el lladre i malfactor manacorí més famós del segle XIX, no
precisament per ser un bon lladre, ja que va passar moltes vegades per la
presó, sinó per haver comés l’any 1828, juntament amb els membres de la seva
quadrilla, un robatori sacríleg a l’església de sa Pobla, que commogué
seriosament tota la illa de Mallorca.», digué Pascual a la seva
introducció.
Per la
seva banda, Joan Payeras va exposar la trista popularitat que «en Parragó»,
s’havia conreat entre varies generacions de poblers i pobleres, que encar
actualment el nomenen quant volen assenyalar a una persona com a dolenta o gens
cosa bona, amb frases com: «És més lladre que en Parragó»
«És més dolent que en Parragó» o «La sap més llarga que en
Parragó.»
Així mateix, el periodista
pobler va narrar tal com van succeir els fets aquella nit del 3 de febrer de
1828, festivitat de Sant Blai, «mentre poblers i pobleres
estaven gaudint dels bulliciosos balls de carnaval que se celebraven a les
cases de Son Pons i Son Corp, properes l’església parroquial, dins el temple,
la quadrilla de bandolers capitanejada per Antoni Rosselló ‘Parragó’ estava
perpetrant el robatori sacríleg de majors dimensions d’aquella època de
bandolerisme a la nostra illa i que va provocar l’aixecament de tot el poble,
al temps que va mobilitzar les forces vives eclesiàstiques, civils i militars.»
Davant l’expectació dels
assistents, Toni Pascual va contar el desenllaç final
de la trista història que va acabar en la vida del malfactor Parragó, a
conseqüència d’un tret de fusell disparat per un soldat d’un batalló que
s’havia desplaçat des de Ciutat, per capturar-lo a una casa del carrer den Metge
(avui de la Llum) de la barriada manacorina de Fartàritx a on el lladre tenia
el seu amagatall.
«...mentre
s’alçava la boira, al matí, s’escampava la notícia per tot Manacor que havien
mort en Parragó. De Fartàritx, dugueren el seu cadàver a la plaça de la vila i
allà el tingueren estès en el pedrís de la porxada tot el dia, perquè la gent
prengués consciència de com acaben els
delinqüents.»
A les onze del sereno
va matar en Perregó
un soldadet petitó
del Regiment del Noveno.