PRESENTACIÓ DEL LLIBRE TRAVESSA EN SUPERVIVÈNCIA, del Dr. CARLES AMENGUAL

 Carles Amengual i Vicens (Selva, 1956) és llicenciat en Medicina (UB), Ciències Biològiques (UIB), Humanitats (UOC), Estudis d’Àsia Oriental (UOC) i Ciències Religioses (ISCREB – Facultat de Teologia de Catalunya). És especialista en Plantes Medicinals per la Facultat de Farmàcia de Pisa, especialista en Medicina Homeopàtica per Homeopatia de México, en Medicina Xinesa pel China Medical College i en Medicina Tibetana per la Academy of Traditional Tibetan Medicine. La seva tesi doctoral «Flora medicinal de les illes Balears», es va publicar per l’UIB el 2021. Aquest llibre va ser reconegut amb el premi a la millor obra universitària editada per l’Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) i també va ser guardonada amb el premi Joan Lluís Vives a la millor edició de la Xarxa Vives d’Universitats, tots dos de l’any 2022. Ha estudiat la medicina tradicional i les plantes de diversos països. El seu camp de recerca és l'etnobotànica i l'estudi dels manuscrits antics de plantes medicinals. Va ser president de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona i president de la Lliga Mèdica Homeopàtica Internacional. És President de la Fundació “Flora Medicinal Baleàrica” constituïda l'any 1999 i impulsor de la Fira de les Herbes que se celebra anualment a Selva des de fa 25 anys. És director del Natura Camp Lluc. És també Guia de Muntanya (Escola Balear de Muntanyisme i Escalada), diplomat en Medicina de Rescat de Muntanya (Universitat de Girona), i màster en Tècniques de Supervivència a la Naturalesa (Universitat de Granada). 

En aquesta ocasió, Carles Amengual ens presenta el llibre Travessa en supervivènica de la Serra de Tramuntana, un viatge particular de 9 dies però també un viatge d'experimentació i supervivència però també de recerca personal de les generacions que ens han precedit i de la història i la riquesa natural i espìritual que emanen de la Serra de Tramuntana. 

 

UNA DROGA LLAMADA HELLEN (otra) pel·lícula rodada en Mallorca

          Divendres, 26 d’abril, a les 8 de l’horabaixa, seguint la programació de L’Associació Cultural s’Agrícola prevista per aquesta temporada 2023-2024, va tenir lloc l’acte de presentació de l’assaig sobre la pel·lícula «Una droga llamada Helen», escrit per Antoni Ferrer Vallespir, periodista, investigador, activista cultural i director de la revista de Manacor Perlas y Cuevas fins al seu tancament al desembre de 2023.

            La publicació de l’assaig ha anat a càrrec de «Es Cau edicions», que actualment dirigeix Toni Vallespir. A més de l’autor, intervengueren en la presentació Antoni Truyols, (metge, autor teatral, actor, fotògraf, cineasta...) que va parlar en especial de l’actriu Carol Baker, protagonista femenina principal del film, i també Gaspar Forteza, fill d’en Gaspar Forteza Esteva, que fou president durant anys de s’Agrícola. En Gaspar fill, aleshores un nin de dos anys, va explicar anècdotes recollides de primera mà de quan l’equip de filmació de la pel·lícula es va traslladar a l’Eurotel per a rodar-hi algunes escenes. Cal remarcar que el manacorí Gaspar Forteza Esteva, que en aquella època treballava a l’Eurotel, on s’allotjava l’equip de filmació,  va tenir un petit però sonat paper de policia a la pel·lícula. 

            L'assaig, titulat «Una droga llamada Hellen (otra) película rodada en Mallorca», és un exhaustiu repàs a través del que es denomina buidatge d'hemeroteca d'una de les pel·lícules menys conegudes de les filmades a l’arxipèlag balear. Els exteriors es rodaren a Costa d’es Pins, Formentor, es Passeig Marítim de Palma, el Palau de Ca’n Marc, de Cala Rajada i també a Porto Cristo. Es bar Siroco, es moll amb les barques del bou, es Faro d’es Morro i sa Torre, convertida per a l’ocasió en un xalet de forma circular, apareixen en la pel·lícula.

            A continuació de l’amena i distesa presentació del llibre, es va projectar la pel·lícula en versió integra, és a dir, amb els nus de Carol Baker que en el seu moment havien estat eliminats del film per la censura de l’època.

            «Una droga llamada Helen», dirigida per Umberto Enzi i protagonitzada per Carol Baker, Jean Sorel, Luís Dávila, Marina Coffa i Anna Proclemer, es va començar a rodar a l’Eurotel de Costa dels Pins al setembre de 1969; es va  estrenar al Palau Avinguda de Palma el 14 de setembre de 1971 i mesos més tard a la Sala Imperial de Manacor, en concret el 2 de març de 1972.

            Segons ens adverteix en Toni Ferrer en el seu treball d’investigació cinematogràfica, «Una droga llamada Hellen» no és una bona pel·lícula, ni ho va ser en estrenar-la, ni ho és ara, ni ho serà mai. Però és molt representativa del tipus de «thriller» comercial de baix pressupost que es feia aleshores a Itàlia i Espanya. Vista ara, ens recorda perillosament «A plain de soleil», una pel·lícula francesa de l’any 1960 basada en la novel·la de Patricia Higsmith titulada «El talent de Mr. Ripley».

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE D’ANTONI FERRER VALLESPIR A S’AGRÍCOLA

        El proper divendres dia 26 d’abril a les 20 hores s’Agrícola serà escenari de la presentació del llibre «Una droga llamada Helen, (otra) película rodada en Mallorca”, d’Antoni Ferrer Vallespir.

L'obra és un exhaustiu repàs a través del que es denomina buidatge d'hemeroteca d'una de les pel·lícules menys conegudes de les filmades a l’arxipèlag balear, «Una droga llamada Helen», des que es va començar a rodar a l’Eurotel de Costa dels Pins al setembre de 1969 fins a la seva estrena al Palau Avinguda de Palma el 14 de setembre de 1971 i mesos més tard a la Sala Imperial de Manacor el 2 de març de 1972, i el que ha quedat d'ella en el transcurs del temps.

Cal recordar que el manacorí Gaspar Forteza Esteva, que en aquella època treballava a l’Eurotel on s’allotjava l’equip de filmació,  va tenir un petit paper a la pel·lícula.

A més de l’autor Antoni Ferrer intervendran Antoni Truyols i Gaspar Forteza. Després de les intervencions es projectarà la pel·lícula.

Antoni Ferrer Vallespir és periodista, investigador i activista cultural, va editar i va dirigir la revista de Manacor Perlas y Cuevas fins al seu tancament al desembre de 2023. Actualment dirigeix És Cau edicions, segell editorial que va fundar al maig de 2023.

Molt vinculat a l'ambient cultural i artístic manacorí, participa, - o ha participat,- de manera molt activa en fundacions, institucions i patronats de caràcter municipal i associacions majoritàriament culturals. Ha presentat llibres, pel·lícules i exposicions, ha pronunciat conferències i pregons, ha moderat debats, ha participat en programes televisius i radiofònics i ha estat col·laborador en mitjans de comunicació d'àmbit insular. És, a més, autor de nombrosos treballs de recerca històrica que han vist la llum en llibres col·lectius, revistes especialitzades i mitjans informatius digitals.

CONFERÈNCIA D’ANTONI MIRÓ A S’AGRÍCOLA

 El proper dimarts dia 23 d’abril, a les 20 hores, el dominic manacorí Fra Antoni Miró Gallego oferirà a s’Agrícola una conferència titulada Paraguai, una illa envoltada de terra. Presentarà el conferenciant  José Leoncio Garcia Mallada. 

Encara que fa molts d’anys que Toni Miró no resideix a la nostra ciutat és recordat  per les moltes accions que va posar en marxa durant el set anys que va estar en el convent dels Dominics de Manacor durant la dècada dels anys 90 del segle passat. Cal recordar  l’Alberg de persones sense sostre que va impulsar juntament amb la família Garcia Prohens i també la creació del  Casal de la Pau que encara avui en dia estan en ple funcionament. 

Toni Miró resideix a Paraguai des de fa més de vint anys i allà es rector d’una parròquia amb més de 20 capelles i també professor de periodisme a la Universitat Catòlica de Carapeguà. Coneix a fons tota la problemàtica social de la nació paraguaiana de la qual cosa ens parlarà en aquesta xerrada.

EXPOSICIÓ D’UNA MOSTRA DE VINYETES I PINTURES DE LLORENÇ GIBANEL A S’AGRÍCOLA

 L’Associació Cultural s’Agrícola vol reconèixer l’obra de Llorenç Gibanel i Perelló amb l’exposició de les seves vinyetes i pintures a la planta baixa i al saló d’actes, la qual s’inaugurarà el proper dissabte dia 20 d’abril a les 19 hores. La mostra estarà exposada fins dia 23 de maig. 

Llorenç Gibanel va néixer el 22 de gener de 1933 i va compartir la vida entre nosaltres fins el 22 de juliol  de 2022. Va ser soci fundador de l’Associació Cultural s’Agrícola i directiu en diversos períodes. 

Amb els seus humors gràfics podrem veure un vessant de la política manacorina entre 1973 i 2018. També podrem contemplar una mostra de pintures que va realitzar des del 17 anys fins al 2018. 

En Llorenç era un pintor autodidacta i algunes de les seves pintures dels darrers anys representen escenes de veïns i socis prenent cafè o altres begudes. També es podran veure algunes pintures que no deixen dubte de la ironia que sempre mostrava amb el seu esperit crític. 

A més d’aquesta exposició, el proper 14 de maig hi haurà un reconeixement titulat Celebrant la vida d’en Llorenç, on es recordarà la seva contribució social. Ell ens diria: I tu et demanaràs perquè? Ah!.

 

CONFERÈNCIA DE Mª MAGDALENA SALAS A S’AGRÍCOLA

El proper divendres dia 19 d’abril a les 20 hores la directora del Museu d’Història de Manacor Mª Magdalena Salas farà una xerrada a s’Agrícola titulada La direcció d’un museu, llums i ombres. Aquest acte forma part del cicle llums i ombres on diverses persones  han anat parlant al llarg d’aquest any de les fortaleses i les debilitats de les seves professions.

 Mª Magdalena Salas Burguera és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona amb l’especialitat de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Va realitzar els cursos de doctorat en Història a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va dur a terme la tesi de llicenciatura amb el títol “Anàlisi espacial d’algunes comunitats talaiòtiques del nord-est de Mallorca”, a la Universitat Pompeu Fabra. Va dur a terme estades d’investigació a la Universitat de Cagliari (Sardenya) i a la Universitat de Reading (Anglaterra). 

Ha treballat com a professional per al Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma, l’Ajuntament de Calvià, l’Ajuntament d’Artà i Caja Madrid desenvolupant projectes d’investigació arqueològica. Ha participat en diversos projectes nacionals com Cerro del Villar (Màlaga), Son Real (Mallorca), Sa Morisca (Calvià) entre d’altres

 Des del juny de 2001 fins a l’actualitat és funcionària de l’Ajuntament de Manacor amb el càrrec de tècnica de Patrimoni i directora del Museu d’Història de Manacor. En el desenvolupament del seu càrrec coordina i codirigeix els projectes d’intervenció arqueològica en els jaciments prehistòric de sa Ferradura, Cala Morell i s’Hospitalet Vell i en el jaciment de l’antiguitat tardana de Son Peretó. També dirigeix la revista MUSA que edita el Museu i que tracta temes històrics i patrimonials de les Illes Balears.

TRIO MERAKI

Diumenge, 14 d’abril, a les 7 de l’horabaixa, seguint la programació musical de L’Associació Cultural s’Agrícola prevista per aquesta temporada 2023-2024, va tenir lloc el concert de l’anomenat «Trio Meraki» que formen Pau Cladera ( violí), Anna Vidal ( flauta travessera ) i Pep Amengual (piano ).            Els joves músics ens oferiren un programa de molta qualitat i ordenat per èpoques i estils. A la primera part interpretaren música romàntica i impressionista dels compositors César Cui, lituà, de qui escolliren els Cinc petits duos. De la compositora francesa Mélanie Bonis, tocaren la Suit en trio, i del compositor i magnífic flautista Philippe Gaubert elegiren els dos moviments de Medailles antiques.

         Com a segona part del concert el «Trio Meraki» interpretà dos dels tangos més populars de l’argentí Astor Piazzola: Oblivión i Libertango. Com anècdota hem d’anotar que per aquesta ocasió Pau Cladera passà al piano i Pep Amengual passà al violí, atès que ambdós estan especialitzats amb els dos instruments. Si bé tot el concert va ser magnífic, els tres músics, contagiats per la força de les composicions de Piazzola, feren aixecar literalment el públic dels seients i que, òbviament, reclamà un bis. Per a tancar el concert els músics escolliren un altre tango: Por una cabeza, un tema de Carlos Gardel que es va popularitzar durant els anys trenta i que va revigoritzar la pel·lícula «Essència de dona», en la qual Pacino, que interpreta un militar cec, es marca un ball antològic amb una preciosa joveneta.

         Una vetlada musical magnífica.