‘Todas las mentiras conducen a la verdad’: la visió irònica de dos món feta còmic
‘Todas las mentiras conducen a la verdad’ es el nou llibre del dibuixant manacorí Toni Planissi. Uns història irònica i detallista feta a base de llapis i aquarel·la sobre dos móns que s’enfronten i on cap sembla tenir raó.
‘Todas las mentiras conducen a la
verdad’ és un viatge dibuixat cap a l'interior de la consciència humana, sense
missatges ni posicionaments ideològics. Indagant en la fe i la por. Parodiant
l'odi, les creences destructives i la guerra, amb un to paradòjicament
divertit.
Per aconseguir-ho, creim en mentides que justifiquen la nostra existència. I en aquesta guerra interna va creixent una cerca desesperada per trobar allò primigeni. ‘Todas las mentiras conducen a la verdad’ és, també, una visió còmica de l'espiritualitat i d’allò cert a través de la física quàntica. Encara que, malgrat tot, l'única veritat sigui que cap veritat és certa.
Aquest és el primer llibre editat per la revista 07500, que inaugura així un catàleg que de ben segur serà extens amb els anys. De fet la revista fa tres anys que publica un número anual en paper, en format revista, d’entrevistes i reportatges manacorins.
Toni Planissi (Manacor, 1977)
El tàndem Fuster-Planissi, de fet,
continua per engendrar la seva obra més ambiciosa, publicada el 2014 i titulada
‘Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí’ (Edicions del Despropòsit), una sàtira
de la vida i les (mals) costums d'una societat en decadència, a la qual
seguiria ‘Un infern a Mallorca’ (Edicions del Despropòsit) quatre anys després.
El 2024 publica finalment ‘Una preqüela de l'Imperi Mallorquí’ (El Gall
Editor).
Reflexió sobre l’atenció als pacients crònics en la taula rodona de s’Agrícola
L’Associació Cultural s’Agrícola va acollir el passat divendres 5 de juny la taula rodona titulada “Estan preparats els hospitals per a la gent gran?”, una trobada que va reunir professionals de diferents àmbits sanitaris per reflexionar sobre els reptes que planteja l’envelliment de la població i l’atenció als pacients amb malalties cròniques.
L’acte va
ser moderat pel periodista Antoni Ferrer Vallespir, que va iniciar la sessió
presentant els participants: Antoni Truyols Bonet, metge internista; Júlia
Troya Casero, directora d’Infermeria de l’Hospital de Manacor; Neus Martorell
Dols, logopeda, i Esperança Bauçà Amengual, terapeuta ocupacional. Ferrer va
contextualitzar el debat destacant la seva plena actualitat, conseqüència de
l’augment de l’esperança de vida i de la necessitat creixent d’adaptar els
hospitals a l’atenció de pacients amb patologies cròniques, una realitat que
progressivament guanya pes davant les malalties agudes.
Va obrir el
torn d’intervencions Antoni Truyols, que va explicar que, quan li varen
proposar participar en la taula rodona, va considerar imprescindible la
presència de professionals d’altres disciplines sanitàries. Segons va
assenyalar, la seva experiència en el tractament de pacients crònics li ha
demostrat que aquests malalts necessiten una atenció basada en equips
multidisciplinaris, on la comunicació i la coordinació entre els diferents
professionals són elements fonamentals per garantir una assistència de
qualitat.
A
continuació, Júlia Troya va exposar la realitat de l’Hospital de Manacor,
reconeixent les dificultats derivades del fet que els hospitals actuals estan
principalment concebuts per atendre processos aguts. Tot i això, va remarcar
els esforços que s’estan fent per adaptar-se a les noves necessitats
assistencials i va mostrar-se optimista davant la pròxima obertura de
l’Hospital de Crònics de Felanitx, vinculat a l’Hospital de Manacor, que
considera una passa molt important per millorar l’atenció a aquests pacients.
Per la seva
banda, Esperança Bauçà va destacar la funció dels terapeutes ocupacionals en la
recuperació de l’autonomia personal dels malalts, així com en el seguiment
domiciliari una vegada han rebut l’alta hospitalària. Segons va explicar,
aquesta tasca resulta essencial per afavorir la qualitat de vida i prevenir
noves complicacions.
Neus
Martorell va centrar la seva intervenció en la importància de la logopèdia dins
el procés de recuperació de molts pacients. Va explicar especialment el paper
dels logopedes en persones que han patit un ictus o afeccions de les cordes
vocals, no només en la recuperació de la parla i de la capacitat de
comunicació, sinó també en el tractament dels problemes de deglució, una feina
que requereix una estreta coordinació amb els professionals de la nutrició.
Durant el
debat, tots els ponents varen coincidir a assenyalar que la coordinació dels
equips multidisciplinaris és un factor determinant per a la millora dels
resultats assistencials. Igualment, varen defensar que invertir en la formació
i consolidació d’aquests equips no només repercuteix positivament en la salut
dels pacients, sinó que també pot comportar un estalvi important de recursos
sanitaris.
Els
participants també varen lamentar l’absència d’un representant del col·lectiu
d’auxiliars d’infermeria, una figura que consideraren imprescindible dins
qualsevol equip dedicat a l’atenció de pacients crònics i dependents.
En el tram
final del debat, Antoni Truyols va introduir una reflexió sobre els aspectes
ètics de l’assistència sanitària, recordant la necessitat de respectar dos
drets fonamentals dels pacients: el principi d’autonomia, que garanteix la seva
capacitat per decidir si volen seguir o no un determinat tractament, i el
principi de beneficència, que obliga els professionals a evitar situacions
d’acarnissament terapèutic.
El
col·loqui es va enriquir amb diverses intervencions del públic. Entre elles, la
de Catalina Vadell, antiga gerent de l’Hospital de Manacor, que va subratllar
la importància de la participació de l’Atenció Primària dins aquests equips
multidisciplinaris. Vadell va insistir en la necessitat de reforçar la
coordinació entre els centres de salut i l’hospital, una qüestió que, segons
recordà, ja havia estat posada de manifest en una altra taula rodona celebrada
dies abans.
També va
intervenir la directora general d’Igualtat, Margalida Darder, que va proposar
incorporar un altre perfil professional als equips d’atenció als pacients
crònics: el farmacèutic, considerant que la seva participació pot contribuir a
una millor gestió dels tractaments i de la medicació.
Amb
aquestes aportacions es va donar per conclosa una taula rodona que va generar
un notable interès entre els assistents. El nombrós públic que va omplir la
sala va seguir amb atenció les intervencions i va abandonar l’acte amb la
sensació d’haver participat en un debat necessari sobre un dels grans reptes
que afronta actualment el sistema sanitari.
taula rodona: L'Hospital de Manacor ahir i avui: cap on va la sanitat pública?
Celebrada amb un èxit rotund la taula rodona:
L'Hospital de Manacor ahir i avui: cap on va la sanitat pública? Organitzada
pel Col·lectiu de Dones de Llevant amb la col·laboració de l'Associació
Cultural S'Agrícola.
El passat dimecres, 3 de juny de 2026 a les 20h, la sala d'actes de S'Agrícola acollí la taula rodona titulada L'Hospital de Manacor ahir i avui: cap on va la sanitat pública? que comptà amb la participació del Sr. Ignasi Casas Ollé, director gerent de l'Hospital de Manacor, Sr. Miquel Reyero, ginecòleg i membre de l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública, la Sra. Catalina Vadell, oncòloga i ex-gerenta de l'Hospital de Manacor i la Sra. Carme Vidal, infermera i professora associada de la Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears. La taula va ser moderada per la Sra. M. Magdalena Gelabert Miró, membre de la Junta Directiva del Col·lectiu de Dones de Llevant i de la Junta Directiva de S'Agrícola.
L'objectiu de la sessió era el de posar damunt la taula les inquietuds socials sobre l'Hospital de Manacor i sobre la sanitat pública, a través de la visió de persones implicades en el món de la sanitat i de la gestió sanitària i amb experiència. La iniciativa va aparèixer convocada pel Col·lectiu de Dones de Llevant, després de mesos de reivindicacions i de reunions amb representants municipals i sanitaris. Els problemes que es feren públics al voltant de les mancances del servei de ginecologia de l'Hospital de Manacor i que no permetien que hi poguessin néixer infants, dugueren el Col·lectiu a mostrar les seves preocupacions i inquietuds a través d'un manifest al qual s'adheriren més de seixanta entitats i col·lectius molt diversos: des d'entitats culturals i musicals, fins a entitats sanitàries i esportives. És una bona mostra que tota la societat civil comparteix la mateixa preocupació al voltant de la sanitat pública i que està en contra de les derivacions i privatitzacions.
L'èxit de la taula rodona celebrada acabà de confirmar
aquestes preocupacions i reivindicacions compartides. Després de les
presentacions, l'ex-gerenta de l'Hospital de Manacor, Catalina Vadell, lloà la
tasca de l'Hospital de Manacor i, per una banda, proposà la creació
d'incentius, com la investigació clínica o els serveis de formació de
residents, per tal d'atreure professionals (la manca de professionals és un
dels temes cabdals); per altra banda, esperonà els usuaris a demanar una
millora dels serveis des de tots els aspectes per mantenir sempre la mirada en
el món sanitari com un dels eixos de vital importància per a la nostra
societat, igual com l'educació.
Ignasi Casas, gerent de l'Hospital de Manacor, es mostrà
partidari d'apropar la sanitat a l'entorn del pacient i assumí que calia una
millor organització i aprofitament dels recursos existents. Miquel Reyero,
ginecòleg i membre de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, destacà
la necessitat de millorar la gestió sanitària i d'una major flexibilitat que
permeti oferir el que la població demana i necessita. Carme Vidal, infermera i
professora de la UIB, reivindicà la veu de les infermeres com a peces clau dins
el sistema sanitari públic. Posà damunt la taula el fet que les infermeres,
gràcies a la seva carrera professional i a l'experiència, estan capacitades per
decidir i per gestionar i exercir lideratge en el camp de la gestió sanitària,
ja que es tracta d'una capacitat que s'ha demostrat que poden exercir amb
excel·lència.
Un dels aspectes més criticats, tant pels membres de la
taula com pel públic assistent (que estava format per metges i metgesses,
infermers i infermeres i altre personal sanitari, així com també per persones
del món jurídic i de qualsevol altre camp professional, de regidores i regidors
de l'ajuntament de Manacor, etc.), va ser la derivació de serveis de la sanitat
pública a l'empresa privada. Es considerà un símptoma de fracàs de la gestió
sanitària i es valorà negativament des de tots els aspectes. Es constatà la
necessitat de millorar la gestió pública perquè no necessiti realitzar aquestes
derivacions que, amb el temps, s'han convertit en sistemàtiques. Es criticà el
fet que molts de professionals es dediquin a fer una doble jornada (una en la
sanitat pública i una altra en la privada) i es proposà que es permeti als
professionals fer doble torn de treball (si això els interessa) dins la mateixa
sanitat pública i que s'obri un sistema de torns que permeti obrir els serveis
sanitaris dels hospitals públics i dels centres de salut els capvespres, per
tal d'optimitzar els recursos públics.
També es tractà el tema dels serveis de ginecologia en
relació amb la interrupció voluntària de l'embaràs ja que s'han detectat
mancances en el servei que deriva sistemàticament a la medicina privada. Es
tracta d'un retrocés, quan històricament sí que hi havia hagut un bon servei en
aquest sentit. En relació amb els parts i naixements, s'esmentà que l'Hospital
de Manacor havia estat un referent i un exemple positiu durant molts d'anys i
es demanà més cura i una millor gestió perquè així es recuperi. Es demanà
d'evitar així com sigui els maltractes cap les dones que s'han detectat en
ocasions.
El públic assistent, conformat per personal sanitari i també per nombrosos representants de les entitats adherides a les reivindicacions del Col·lectiu de Dones de Llevant, participà activament d'un debat intens amb intervencions molt oportunes i interessants que durà més d'una hora i mitja. Tot plegat, confirmà la necessitat de posar la sanitat en el punt de mira social i estimulà els presents a repetir actes reivindicatius per hi puguin ajudar.
A la cloenda de l'acte, el president de S'Agrícola, Sr. Llorenç Femenies, obsequià els membres de la taula amb una litografia de l'artista Maria Huerga.
 |
TAULA RODONA Estan preparats els hospitals per a la gent gran?
TAULA RODONA
Estan preparats els hospitals per a la gent gran?
El proper divendres dia 5 de juny a les 20 hores, l’Associació Cultural s’Agrícola serà una vegada més l’escenari d’una taula rodona on es debatrà un tema que afecta a un segment important de la població: Estan preparats els hospitals per a la gent gran?
Les persones majors són les principals usuàries dels hospitals. Tanmateix, aquests entorns no sempre estan adaptats a les seves necessitats específiques, fet que pot afavorir l’aparició de deteriorament funcional i cognitiu durant l’ingrés.
Davant aquesta realitat, ens plantejam diverses qüestions:
Podem transformar l’atenció hospitalària per protegir l’autonomia i la dignitat de la persona gran, més enllà del tractament de la malaltia?
Quin paper hi juguen les noves tecnologies en la recuperació del pacient?
Són suficients per garantir un retorn al domicili en les mateixes condicions prèvies?
Quina importància tenen la rehabilitació, la logopèdia, la teràpia ocupacional i el suport emocional i social durant la convalescència?
I, sobretot, com podem preservar la dimensió més humana de l’atenció sanitària?
Intervindran:
Antoni Truyols Bonet Metge internista, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Màster en Geriatria i Gerontologia per la UIB. Ha estat coordinador del Programa de Convalescència i Rehabilitació de Pacients Neurològics i ha treballat durant 40 anys a l’Hospital General.
Neus Martorell Dols Logopeda i fisioterapeuta. Actualment treballa a la Consulta de Veu i Disfàgia del Servei d’ORL de l’Hospital Universitari Son Llàtzer. També és assessora tècnica a Esment Infància. Va exercir durant 12 anys com a logopeda a l’Àrea de Reeducació Funcional de l’Hospital General.
Esperança Bauçà Amengual Terapeuta ocupacional i estudiant de darrer curs de Psicologia. Treballa a l’Hospital de Dia de Salut Mental de Manacor. Va formar part durant 15 anys de l’Àrea de Reeducació Funcional de l’Hospital General, participant en programes innovadors d’abordatge del deteriorament cognitiu i d’intervenció comunitària en pacients amb ictus.
El debat serà moderat per Antoni Ferrer Vallespir i n’oferirà una reflexió oberta sobre l’atenció hospitalària a la gent gran, la rehabilitació i la necessitat de mantenir la humanitat en la cura de les persones.
Taula Rodona L'Hospital de Manacor ahir i avui: cap on va la sanitat pública?
Després de les inquietuds de la societat civil en relació amb el funcionament de l'Hospital de Manacor i dels serveis de salut, i davant les queixes per les tendències privatitzadores de la sanitat pública, el Col·lectiu de Dones de Llevant, juntament amb l'Associació Cultural S'Agrícola convidam tothom a la taula rodona: L'Hospital de Manacor ahir i avui: cap on va la sanitat pública? que tendrà lloc el proper dimecres, 3 de juny de 2026 a les 20h a la sala d'actes de S'Agrícola i comptarà amb la participació de: Sr. Ignasi Casas Ollé, director gerent de l'Hospital de Manacor;
Sr. Miquel Reyero, ginecòleg i membre de l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública; Sra. Catalina Vadell, oncòloga i ex-gerent de l'Hospital de Manacor i Sra. Carme Vidal, infermera i professora associada de la Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears. Moderarà la taula la Sra. M. Magdalena Gelabert Miró, membre de la Junta Directiva del Col·lectiu de Dones de Llevant i de la Junta Directiva de S'Agrícola. L'objectiu de la sessió és posar damunt la taula les inquietuds socials sobre l'Hospital de Manacor i sobre la sanitat pública, a través de la visió de persones implicades en el món de la sanitat i de la gestió sanitària i amb experiència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)