L’Associació Cultural s'Agrícola va acollir aquest
dimarts, 12 de maig, una nova sessió del cicle “Parlem
de...”, dedicada a analitzar l’impacte i la transformació del turisme a
Mallorca al llarg de les darreres dècades. Amb el suggeridor títol “Evolució del turisme a Mallorca: des dels primers
biquinis fins a les platges ocupades”, la taula rodona reuní dues veus
de gran experiència en el sector: Monti Galmés i Xisco Fullana, sota la
moderació de l’economista Antoni Riera.
Un recorregut per
setanta anys de turisme
Antoni Riera va obrir l’acte situant el turisme com el
fenomen que més profundament ha transformat l’economia, el paisatge i la
societat mallorquina. Des dels anys cinquanta i seixanta, quan els primers
visitants europeus arribaven atrets pel sol, la mar i una societat encara
rural, fins a l’actualitat, Mallorca ha passat de ser un destí emergent a
convertir-se en una de les principals potències turístiques de la Mediterrània.
Monti Galmés: de la
descoberta al lideratge internacional
Monti Galmés va oferir una visió panoràmica del
desenvolupament turístic de l’illa. Amb una llarga trajectòria al grup TUI
Group, recordà com Mallorca es va beneficiar d’una combinació excepcional de
clima, seguretat, hospitalitat i capacitat emprenedora.
Segons Galmés, el gran mèrit de les primeres generacions
d’hotelers mallorquins va ser entendre molt aviat les necessitats del mercat
europeu i adaptar-hi l’oferta. Aquella intuïció empresarial va permetre que
moltes empreses locals es convertissin en cadenes internacionals.
No obstant això, l’executiu advertí que el model actual
afronta reptes molt diferents dels de fa unes dècades. La competència global,
la digitalització, les exigències ambientals i els canvis en les preferències
dels clients obliguen a repensar contínuament l’oferta.
Xisco Fullana:
qualitat, marca i sostenibilitat
Des de la perspectiva de Hipotels, Xisco Fullana va
subratllar la importància de l’especialització i la diferenciació. Va explicar
que el turista d’avui és molt més exigent i cerca experiències personalitzades,
autenticitat i compromís amb la sostenibilitat.
Fullana defensà que la clau per mantenir la
competitivitat de Mallorca no és créixer en nombre de visitants, sinó en valor
afegit. Això implica invertir en qualitat, innovació, eficiència energètica i
formació del personal.
També destacà que el sector hoteler és conscient del
malestar social existent davant la saturació turística i que la indústria ha de
participar activament en la recerca d’un equilibri entre activitat econòmica i
benestar ciutadà.
De l’eufòria del
creixement a la gestió de la saturació
Un dels moments centrals del debat arribà quan Antoni
Riera plantejà la paradoxa del turisme mallorquí: el mateix motor de
prosperitat que ha generat ocupació i renda és també font de tensions sobre el
territori, l’habitatge, la mobilitat i els recursos naturals.
Tant Galmés com Fullana coincidiren que la massificació
és avui la principal preocupació. Les imatges de platges saturades i carreteres
congestionades simbolitzen un model que ha assolit límits evidents.
Els ponents varen defensar la necessitat d’una millor
governança, amb polítiques públiques adequades i amb la participació de tots
els actors implicats. La sostenibilitat, afirmaren, no és només una exigència
ambiental, sinó també una condició indispensable per preservar l’atractiu de la
destinació amb el perill segons ells de morir d’èxit.
Evolució de la
comercialització
Un dels aspectes més interessants que es va posar damunt
la taula durant el debat fou la profunda transformació dels canals de
comercialització turística. Fins a finals del segle XX, la venda de vacances a
Mallorca depenia gairebé exclusivament dels grans touroperadors europeus, que
distribuïen l’oferta mitjançant voluminosos catàlegs impresos que arribaven a
milers d’agències de viatges. Aquells catàlegs, esperats cada temporada pels
clients, eren l’eina essencial per decidir destinació, hotel i preu. La relació
comercial estava clarament dominada pels intermediaris, que concentraven un
enorme poder de negociació i condicionaven tant els marges com l’estratègia
dels hotelers.
Avui, en canvi, la comercialització ha experimentat una
autèntica revolució digital. Les cadenes hoteleres han recuperat una part
substancial del control sobre la distribució gràcies a les seves pròpies
pàgines web, que permeten arribar directament al client final, gestionar
reserves en temps real i establir una relació molt més estreta amb el
consumidor. Xisco Fullana va destacar que grups com Hipotels aposten
decididament per potenciar el canal directe, tant per millorar la rendibilitat
com per fidelitzar els clients.
Aquesta evolució no ha eliminat la intermediació —les
plataformes en línia i els mateixos touroperadors continuen tenint un paper
rellevant—, però sí que ha modificat profundament l’equilibri de forces. El
client actual compara preus, llegeix ressenyes i reserva en pocs minuts des del
mòbil. En aquest nou entorn, la reputació digital, la usabilitat de la web i
l’estratègia de màrqueting són tan importants com la qualitat de l’hotel
mateix.
El pas dels catàlegs impresos a la reserva digital
exemplifica, en definitiva, com el turisme ha evolucionat d’un model massiu i
fortament intermediat a un sistema molt més flexible, transparent i orientat a
la relació directa amb el client. Aquesta transformació ha donat als hotelers
més autonomia, però també els exigeix una capacitat constant d’innovació i
adaptació tecnològica.
Un debat de gran
interès
Amb aquest col·loqui, s’Agrícola tornà a consolidar el
cicle “Parlem de...” com un espai de reflexió serena i rigorosa sobre els grans
temes que marquen el present i el futur de Mallorca.
En definitiva, la taula rodona va oferir una mirada
lúcidament crítica sobre la trajectòria del turisme a l’illa: des dels anys de
la descoberta i l’optimisme fins a l’actual necessitat de gestionar l’èxit amb
responsabilitat i visió de futur.
