El passat dissabte 11 de gener l’Associació Cultural s’Agrícola i l’Associació Amics de Sant Antoni varen organitzar una interessant xerrada amb el títol «Les beneïdes al segle XIX: la importància de mudar-se», varen intervenir com a ponents la historiadora d’art Cinta Pérez i l’indumentarista Pep Pons.
Cinta Puig
va fer un repàs del significat i característiques de la festa de Sant Antoni al
segle XIX. Segons va exposar la festa s’organitzava en tres actes centrals: els
acaptes, la colcada i les beneïdes i d’aquests tres les beneïdes eren
considerats el més important.
Les
beneïdes en aquell temps eren una expressió de religiositat, que al poble de
Manacor es realitzaven el mateix dia del sant, dia17 de gener, a l’horabaixa i
on participaven els foravilers i també propietaris, menestrals i membres de la
petita burgesia que tenien animals, Aquestes beneïdes consistien en una
desfilada de bestiar, seguint un circuit preestablert que tenia com a punt focal el lloc on es
situava el capellà i la imatge de Sant Antoni.
Aquesta desfilada era encapçalada per la carrossa de la colcada (amb els
membres de l’obreria del sant que sortia només el dia de la revetla i el dia de
les beneïdes) i els altres animals anaven darrere. ·Els animals a beneir
normalment eren animals de peu rodó, el que anomenam bísties (cavalls, mules,
ases…), sempre ben arreglats, guarnits amb flocs i penjolls.
De beneïdes
no se’n celebraven només una sinó que a més de la que se celebrava a la vila de
Manacor se’n feia una a cada una de les possessions del municipi que gaudia de
capella. Allà no hi anaven només els pagesos que treballaven les terres de la
possessió sinó també els de les finques del voltant que no tenien capella. A
les beneïdes de la vila només hi assistien els animals i carrosses més famosos i vistosos en representació dels restants. A les
beneïdes de fora vila, en canvi, era usual dur-hi més animals i se celebraven
el dia de Sant Sebastià, que també era festa, o el diumenge d’abans o després
de Sant Antoni.
A més del
significat religiós de la festa hi ha durant el segle XIX dos motius més en la
celebració: el primer era que venia ser una excusa per fer festa i fer
comunitat, especialment els pagesos que es reunien dies abans per fer
carrosses, es traslladaven d’una finca a una altra i finalment anaven cap a la
vila en un temps en que els desplaçaments eren més escassos i així el dia de
Sant Antoni es trobaven reunits a Manacor tots els habitants del municipi; el
segon motiu era que els pagesos anaven a les beneïdes en representació del
poder i la riquesa de la seva possessió i dels seus recursos ramaders en competència amb els altres i
d’aquesta manera la desfilada es convertia en una demostració de poder del amos
i propietaris, és a dir s’aprofitava l’acte per representar simbòlicament quin
lloc ocupava cadascun a la societat.
Després de
Cinta Pérez, Pep Pons ens va fer tota una demostració de com eren els vestits
que lluïen els homes i les dones que desfilaven a les beneïdes, A través d’una
exposició d’aquests vestits va explicar els tipus de tela i com a través
d’aquestes vestimentes es volia reflectir d’una manera o altra la posició
social de cadascú dins aquella societat agrícola del segle XIX.
El nombrós
públic que va assistir a la xerrada va mostrar un gran interès per conèixer i
tocar els vestits típics d’aquella època que va exposar Pep Pons i li va
demanar nombroses explicacions.
