Conferència de l’historiador Antoni Vives Riera a s’Agrícola

        El proper dijous dia 11 de desembre a les 20 hores l’historiador Antoni Vives Riera

farà una conferència a s’Agrícola dins el cicle «Joves manacorins al món», que

s’ha iniciat des d’aquesta temporada amb l’objectiu de donar a conèixer la tasca

que fan alguns joves de la nostra ciutat arrelats a altres indrets.

        Nascut a Manacor l’any 1977, Antoni Vives Riera actualment és Professor agregat

d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Va obtenir la Llicenciatura

en Història a la Universitat de Barcelona l’any 2000 per després realitzar-hi el

Doctorat en Història Contemporània, defensant la seva tesi el 2008. La seva tesi

doctoral portava per títol «Modernització i pervivència de la vila rural com a

subjecte històric durant el segle XX: Les festes de Sant Antoni i el Cant de

l’Argument a la vila d’Artà (Mallorca)».

        Va fer una estada investigadora a la Northumbria University (Regne Unit), on va

col·laborar amb el Dr. Pau Obrador Pons en projectes relacionats amb la identitat

local i el turisme. La seva tasca com a docent combina l’activitat investigadora

amb la formació de noves generacions d’historiadors i historiadores interessats en

temes de cultura, identitat i turisme

        La recerca d’Antoni Vives ha fet aportacions importants en la comprensió de com

les comunitats rurals, especialment a Mallorca, han construït la seva pròpia

identitat a través de pràctiques culturals festives i rituals populars. La seva tesi

doctoral fa referència al cant de l’“argument” (cançons versificades) com a eix

d’anàlisi per entendre la subjectivitat històrica d’una vila rural com Artà.

        La trajectòria professional d’Antoni Vives, ha estat reconeguda amb diferents

distincions personals, com el Premi extraordinari de doctorat per la tesis

defensada a la Universitat de Barcelona i l’acreditació d’investigador per la

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i per

l’ANECA. Ha participat en seminaris i jornades internacionals sobre turisme,

identitat i cultura, col·laborant amb altres investigadors i amb institucions

acadèmiques.

        El conferenciant serà presentat per l’historiador i professor Manel Santana Morro.

 

ANA MASCARÓ VIVES, “ ARTISTA INTERNACIONAL

 A la sala d’actes de S’Agrícola a les 19 h del dia 29 de novembre de 2025 amb els acords de la guitarra de Joan Carles Vaquer i després d’interpretar magistralment un tema dels sempiterns Beatles, va començar la presentació del llibre ANA MASCARÓ VIVES, “ ARTISTA INTERNACIONAL”, autobiografia de la mateixa artista.  

Manel Santana Morro va presentar el llibre i juntament amb  l’autora iniciaren un atractiu diàleg comentant aspectes de l’autobiografia d’Ana Mascaró, que en tot moment encisaren el nombrós públic que omplia de gom a gom la sala d’actes. 

Si bé Ana Mascaró, consagrada artista internacional, ens fa partícips de la seva gran i reconeguda obra pictòrica, també amb el seu llibre ens dóna a conèixer aspectes de la seva vida, fins a aquests moments desconeguts: la seva infantesa, els seus inicis en la pintura, opinions, sentiments i reflexions,  les seves exposicions i experiències arreu del món i la part de poeta que encara ens fa comprendre més la màgia que envolta aquesta artista manacorina.

 Finalment i amb un altre tema dels Beatles per part del guitarrista que l’acompanyava, es va concloure l’acte i l’autora va dedicar els llibres a les nombroses persones que l’havien adquirit.

Santa Cecilia a s'Agrícola

 Dissabte passat festivitat de Santa Cecilia,  patrona de la música, a s’Agrícola ho vàrem celebrar tal i com estava anunciat amb un fabulós concert de Veu i Piano.

La soprano Catina Bibiloni i el pianista Alejandro Calafat foren els concertistes encarregats de, que la sala d’actes plena de melòmans, vibres sota les seves magistrals interpretacions musicals.

La veu de Catina Bibiloni Moragues, cantant de la que ja hem pogut gaudir en altres ocasions de la seva veu,  que sense cap dubte,  una de les més potents que s’han escoltat  a s’Agrícola, ens va oferir amb unes magnifiques interpretacions plenes de matisos musicals.

N’Alejandro Calafat al piano, en la funció d’acompanyament, no quedava en un segon pla, ja que a part de les brillants interpretacions musicals, també va resultar esser un excel·lent comunicador, connectant des de el primer moments amb el públic.

El repertori escollit va esser variat, així poguérem gaudir de la interpretació de varies  cançons: “Damunt de tu només les flors”, del català Federico Mompou (1893 / 1987), dos temes de l’italià Vincenzo Bellini ( 1801/1835), la cançó “Después que te conocí” del també català Eduard Toldrà (1895 /1 962) i per acabar l’apartat de cançons ens oferiren el tema Mamma  del també Italià Cesaré Andrea Bixio (1896 / 1978).

Les interpretacions de les conegudes obres operístiques  “Turandot tuche di gel” i “O mio babbino caro” de l’italià Giacomo Antonio Domenico Michele Puccini (1858 /1924) donaren pas a la interpretació al piano sol del Nocturn pòstum del polonès Frédéric Chopin (1810 / 1849), que Alejandro Calafat, va dedicar al concertista manacorí (A d’Or de s’Agrícola), Andreu Riera  present al concert i que juntament amb el també músic ( i A d’Or de s’Agrícola) Tomeu Matamalas varen presentar als concertistes abans de començar el recital.

Per acabar, varen passar a temes de sarsuela, interpretant  “Marinela, La del manojo de roses” del compositor basc Pablo Sorozábal Mariezcurrena  (1897 / 1988) i un fragment de “ La Marchenera”  del madrileny Federico Moreno Torroba  (1891 / 1982).

Després de l’havanera  “Carmen” del francès  Georges Bizet  (1838 / 1875), i a  sol·licitud d’Andreu Riera, varen interpretar “O sole mio” cançó napolitana d’ Eduardo di Capua (1865 / 1917) i lletra de Giovanni Capurro (1859 / 1920), però la condició que varen posar els músics, fou que l’acompanyament al piano fos mitja part n’Alenajdro  i mitja n’Andreu Riera acompanyant junts a Catina Bibiloni. En acabar l’obra, el públic en peu les va fer una llarga i merescuda ovació.

"Don Sebastián", Lladre i cavaller manacorí

 INTERESSANT PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA «DON SEBASTIÁN, EL LLADRE CAVALLER» A S’AGRÍCOLA. 

   Força interès i curiositat van despertar entre els assistents les originals malifetes del mític lladre manacorí Tomàs Frau Duran, més conegut pel seu nom fictici «Don Sebastián», comeses entre les dècada dels anys 50-60, novel·lades recentment per l’escriptor Pere J. Carrió, i que foren comentades el passat divendres dia 21 al saló d’actes de s’Agrícola, en un acte conduït de manera distesa per l’escriptor manacorí Antoni Sureda Vicens en format entrevista a l’autor del llibre.

   El diàleg entre presentador i escriptor va deixar prou clar com eren les peculiars aventures delictives protagonitzades por un lladre de  guant blanc, que amb la seva banda cometien els robatoris i estafes més inverosímils, mentre el personatge sabia guanyar-se les simpaties i fins i tot el respecta dins les capes socials en que es movia, pels seus gestos de persona honorable i generosa  aparentant un respectable cavaller.

    «Don Sebastián», a la realitat era Tomàs Frau Duran, nascut a Manacor, concretament a Son Negre el 9 de desembre de 1916, fill de Bartomeu Frau Amer i Juliana Maria Duran Llull. De Petit va anar a l’escola, fins que el seu pare el va posar al seu costat perquè l’hi ajudés en les tasques que ell realitzava com a contrabandista, feina que va fer fins que, una vegada cridat per complir el servei militar, va desertar del exèrcit nacionalista invasor i va embarcar amb les tropes republicanes del capità Bayo, el 4 de setembre de 1936. 

   Una vegada a Barcelona i per evitar ser identificat i enrolat a files per combatre a algun dels fronts nacionals, va tornar desertar, juntament amb un altre soldat amic seu, i a partir de llavors va començar la seva vida delictiva per tal de sobreviure amb el nom fictici de Sebastián, fins que va tornar a Mallorca i , com a tal, es va fer famós, com s’ha dit abans, per les seves originals malifetes delictives, que el feren acabar a la presó, sense que res mai més s’hagi sabut de ell.

   Una història, la de «don Sebastián», ben bé mereixedora de  un relat novel·lesc com el que ha fet Pere J. Carrió, el qual, des de la publicació del llibre, ha despertat gran interès entre molts de mallorquins i mallorquines que encara recorden les aventures que es contaven del peculiar personatge, nascut i criat a Manacor, fins que ell i el seu pare fitxaren la seva residència a una barriada de Ciutat. 

CONFERÈNCIA D’AINA GALMÉS SOBRE MEDICINA REPRODUCTIVA

         El passat divendres 13 de novembre va tenir lloc a l’Associació Cultural s’Agrícola la conferència titulada «Possibilitats de la medicina reproductiva en el moment actual» a càrrec de la ginecòloga Aina Galmés la qual va ser presentada per la psicòloga Imma Sureda.

        La presentadora va explicar la importància d’aquestes tècniques en l’actualitat per poder dur a terme embarassos en parelles que tenen problemes per concebre o en dones que o bé no tenen parella o tenen una parella del mateix sexe. Va descriure també el currículum de n’Aina i va subratllar les seves qualitats tant professionals com humanes, així com l’amistat que les uneix des de molt petites.

        La doctora Galmés amb una explicació rigorosa però clara i ordenada va explicar en què consisteix la medicina reproductiva, un conjunt de tècniques mèdiques que ajuden a aconseguir un embaràs quan es donen problemes d’esterilitat o manca de parella masculina.

        Va aprofundir en les causes de l’esterilitat tant femenina com masculina i va descriure les tècniques reproductives de baixa i alta complexitat i en quins casos són indicades. També va fer referència a quins són els requisits i els límits per accedir als tractaments en el sistema públic espanyol.

        A continuació va explicar amb realisme que el suport emocional i psicològic és fonamental durant tot el procés de reproducció assistida.

        Finalment va parlar del futur de la medicina reproductiva i també va donar consells per millorar la fertilitat i va incidir amb la importància de consultar amb professionals especialitzats per triar la millor opció segons cada cas particular.

        Una vegada acabada la conferència la doctora Galmés va contestar un bon grapat de preguntes que li varen formular entre el nombrós públic assistent, la qual cosa va demostrar l’atenció i l’interès en què es va seguir l’acte per part de les persones presents.   

ANA MASCARÓ VIVES, ARTISTA INTERNACIONAL, PRESENTA LA SEVA AUTOBIOGRAFIA A S’AGRÍCOLA

         Ana Mascaró, pintora manacorina, presenta ara la seva autobiografia. Ella confessa que escriure sobre un mateix és la cosa més difícil del món, ja que et remou cada vivència i cada graó de la vida.

        La presentació serà el proper dissabte 29 de novembre a les 19 hores, a la sala d’actes de s’Agrícola de Manacor.
A les pàgines del llibre s’hi poden trobar relats de la seva infantesa i adolescència, les seves lluites i els seus triomfs. A través de les paraules vol compartir les lliçons que ha après i els valors que l’han guiada al llarg de la seva vida.
No ens hem de perdre l’oportunitat de submergir-nos en la seva història. Ana Mascaró fa més de 30 anys que és al món de la cultura, realitzant exposicions arreu del món, amb la seva peculiar tècnica artística que va crear al seu estudi de Manacor, una tècnica sense precedents segons la crítica internacional àmbit a on  ella es mou.
        La seva trajectòria és massa extensa per reflectir-la en un sol full de paper. A la seva pàgina web www.anamascaro.net es pot trobar informació sobre el seu recorregut pel món.
Podem destacar el comentari que va fer Tita Cervera, baronessa Thyssen: “Consider que Ana Mascaró és una pintora prometedora i realment m’agrada la seva obra.” L’acte i la artista, serà presentat per l’historiador i escriptor Manel Santana i també podrem gaudir d’interpretacions musicals a càrrec del guitarrista Joan Carles Vaquer.

CONCERT LÍRIC A CÀRREC DE CATINA BIBILONI (SOPRANO) I ALEJANDRO CALAFAT (PIANO).

          Dissabte, 22 de novembre, a les 19 hores, en commemoració de la festivitat de Santa Cecília, tendrà lloc a la sala d’actes de s’Agrícola un concert líric a càrrec de la soprano Catina Bibiloni i del pianista Alejandro Calafat. 

         Catina Bibiloni Moragues, soprano, va acabar els estudis superiors de violí al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Paral·lelament, va començar els estudis de cant amb Miguel Sola (Palma) i els va prosseguir amb Elisabete Matos (Portugal) i Ana María Sánchez (Alacant). Va continuar la seva formació amb Juan Lomba i posteriorment amb Carmen Subrido (Madrid). A més, ha treballat amb els pianistes repertoristes Marta Pujol, Enza Ferrari i Miguel Ángel Arqued i actualment amb Manuel Burgueras.

         En aquesta ocasió, l’acompanyarà al piano Alejandro Calafat, que  és professor titular de piano al Conservatori de Música de Mallorca i també va ser professor de repertori vocal al Conservatori Superior de les Illes Balears. Ha actuat com a pianista solista, de cambra i de cantants en els principals escenaris de les Illes Balears, així com a Àustria, Alemanya, Itàlia i França. Ha treballat amb cantants com Joan Pons, Simón Orfila, Carlos Chausson, María Bayo, Isabel Rey, Joseph Calleja… així com amb la majoria de cantants de les Illes Balears, ja sigui en concerts, masterclass o enregistraments en disc i televisió.

Pel concert de dia 22 a s’Agrícola, Catina Bibiloni i Alejandro Calafat ens interpretaran obres de Fernando Obradors, Giacomo Puccini i Ruperto Chapí.

ANTONI FERRER VALLESPIR VA RECORDAR EL 50è ANIVERSARI DE L’OBERTURA DE LA SALA D’EXPOSICIONS «ES CAU»

         El passat divendres dia 7 de novembre el saló d’actes de s’Agrícola va acollir una conferència del periodista i activista cultural Antoni Ferrer Vallespir on va parlar de la inauguració, ara fa 50 anys, de la sala d’exposicions Es Cau.

        Va presentar el conferenciant el metge Bernadí Bou el qual va fer un retrat de Toni Ferrer a través de  les  activitats i curolles que l’han caracteritzat  al llarg de la seva vida.

        Toni Ferrer va començar la conferència situant  l’auditori al 1975, any de la inauguració de Es Cau, tot recordant les figures i esdeveniments que  varen tenir lloc al món, a Espanya i en particular també a Manacor.

        Fent un breu resum durant aquell any de 1975, va dir, que a nivell internacional es va acabar la guerra del Vietnam, Marroc va organitzar la Marxa Verda per descolonitzar el Sahara i que Freddie Mercury, amb el seu grup Queen, es va proposar canviar les regles de la música i fusionar gèneres com el rock i l’òpera en un únic tema: Bohemian Rapsody. A nivell espanyol, va morir Franco que ens havia governat durant els darrers quaranta anys, també aquell any es va inaugurar el Museu Joan Miró a Barcelona,  es va prohibir l’entrada a Espanya de Don Joan de Borbó, padrí de l’actual Rei, i el nostre país va reprendre relacions diplomàtiques amb Mèxic, rompudes des de la Guerra Civil. Respecte a  Manacor hi havia  la meitat  d’habitants que tenim avui, per l’ajuntament ja es xerrava del Pla General d‘Ordenació Urbana i s’estrenava nou batle: Rafel Muntaner.

        També aquell any, concretament el 31 d’octubre, al carrer Pius XII, s’inaugurava la primera galeria d’art privada de Manacor. Es deia Es Cau i va estar oberta fins 1983. La va fundar el periodista, escriptor i investigador Rafel Ferrer Massanet,  pare del conferenciant.

    Durant els quasi vuit anys que va estar oberta s’hi varen fer més de centenar i mig d’exposicions. Es Cau es va inaugurar amb una exposició del pintor de Palma  Gaspar Riera i el 28 de maig de 1983 es va obrir la que seria la darrera exposició: la de Toni Socias i Menendez Rojas.

    L’any 1995, Es Cau va tornar obrir les portes per acollir una efímera exposició d’un parell d’hores que es titulà 5 Dones de Manacor i consistia en una mostra col·lectiva en la que varen exposar cinc artistes manacorines: les pintores Magdalena Mascaró, Carme Fuster i Aina Maria Lliteras, l’escultora Sebastiana Munar i la ceramista Magdalena Parera.

    Dintre de les seves parets  varen exposar més d’un centenar i mig d’artistes: pintors figuratius, abstractes, ingenuistes, hiperrealistes, surrealistes, expressionistes… També escultors, dibuixants, fotògrafs, ceramistes, aquarel·listes i inclús col·leccionistes particulars. Cada inauguració es convertia en un petit o gran esdeveniment social o artístic.

    Finalment després d’aquest repàs del que havia estat la sala d’exposicions Es Cau es projectaren un centenar de fotos de Joan Servera i Jaume Munar que varen fer les delícies del nombrós públic assistent.

EXPOSICIÓ DE CHRISTIAN VOLKER A S’AGRÍCOLA

El passat divendres dia 7 de novembre es va inaugurar, a la planta baixa de s’Agrícola, l’exposició de fotografies de Christian Volker titulada “La bellesa manacorina a ras de cel.”

La trentena de fotografies de Volker son gairebé totes paisatges urbans i no tenen res a veure amb les imatges que tenim normalment quan parlem de “fotografies de Manacor”, ja que aquestes estan realitzades des de les altures.

La Càmera de Christian Volker va acoblada a un “dron”, i des de diferents altures, angles i òptiques, és capaç de captar l’essència de la nostra ciutat des d’un punt de vista molt diferent.

El periodista Sebastià Sansó va presentar l’exposició i va explicar la història de la fotografia aèria a nivell mundial, el seu origen i les seves utilitats, també va explicar que des d’un dron no s’aconsegueix simplement una imatge sinó la creació d’una poesia visual, un joc de llums, ombres, verds i asfalts que reflecteixen un discurs emocional i elevat. Una sensació d’amplitud i llibertat que només es pot percebre des d’aquesta altura.

Amb una sala plena de gent, Volker va explicar que a part de la funció creativa de fotografiar des de l’aire, el dron té una multitud d’utilitats en la vida quotidiana, des de serveis policials, de l’exercit, humanitaris, mèdics, de prevenció etc

Per acabar el president Llorenç Femenies, va agrair l’assistència a la inauguració i com no a Christian Volker per haver escollit s’Agrícola per mostrar les seves imatges, que podrem veure fins el 10 de desembre.