PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL DE TONI TRUYOLS SOBRE EL TEMPS DE PANDÈMIA

                 El passat dimecres dia 18 va tenir lloc al saló d’actes de s’Agrícola la projecció del documental «Després d’un llarg silenci, un any a recordar» on sanitaris de vint països d’arreu del món fan una reflexió sobre com es va viure la pandèmia i com de necessari és  afrontar amb humanitat i solidaritat els nous reptes sanitaris que sens dubte ha d’assolir la societat actual.

            Rafel Galmés va fer una presentació del metge Toni Truyols, coordinador d’aquesta iniciativa i autor del documental, i de la metgessa Antònia Galmés que va fer un breu resum del període de pandèmia, destacant la incertesa i la vulnerabilitat de la població davant d’un virus que va ocasionar una gran mortalitat. També va descriure la feina dels professionals sanitaris, la carrera contrarellotge dels científics per descobrir les vacunes  per frenar la pandèmia i per acabar va donar una petita explicació sobre l’origen del virus i la seva propagació mundial, desmentint un bon grapat de teories que es varen donar inicialment sense cap fonament científic.

            Totes les persones que intervenen al documental posen de relleu la importància d’una sanitat universal i a l’abast de tothom i de fomentar societats més igualitàries ja que així es podria pal·liar la vulnerabilitat d’un sector important de la població.

        Després de la visualització del documental, el públic assistent va aportar les seves reflexions i es va obrir un interessant debat.

PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL DESPRÉS D’UN LLARG SILENCI, UN ANY A RECORDAR

        El proper dimecres dia 18 de juny a les 20 hores es projectarà al saló d’actes de s’Agrícola un documental  titulat Després d’un llarg silenci, un any a recordar. Aquest documental va ser realitzat pel metge Antoni Truyols durant la pandèmia de COVID19 amb la col·laboració de vint països arreu del món.

    «El doctor com a humanista» és una iniciativa internacional que té com a objectiu restaurar l’humanisme i les humanitats a la medicina. El seu lema és «tornar el cor i l’ànima a la medicina». Així es dedica a unir països i nacionalitats en aquest front.

    Fa cinc anys, amb la col·laboració de 28 sanitaris d’arreu del món, majoritàriament orientals, crearen un documental basat en reflexions humanístiques de la COVID19, la durada del qual  és d’una hora i està enregistrat en la llengua de cada país i subtitulat en anglès i català. Dia 21 de juny del 2020 va ser el final del confinament i l’aniversari d’aquesta data és un bon moment per no oblidar.

    Presentarà el documental Antònia Galmés Truyols, metgessa amb tota la vida professional dedicada a la SALUT PÚBLICA i, específicament, al camp de la vigilància i control de les malalties transmissibles des de les unitats de epidemiologia i vacunació. Durant la pandèmia de COVID19 era la responsable del programa de vacunació en SALUT PÚBLICA de les Illes Balears.

Conferència-xarrada sobre el tema “En Parragó. La tritste història d’un lladre manacorí»,

 El dia 20 de juny, a les 20 hores, l’Associació Cultural s’Agrícola, oferirà una conferència-xarrada sobre el tema “En Parragó. La tritste història d’un lladre manacorí», a càrrec del investigador històric Antoni Pascual Andre i del periodista Joan Payeras Llull.

 Se sap que el famós lladre Antoni Rosselló «Parragó» visqué colcant entre els segles  XVIII i XIX, i que a la darreria de la segona dècada del segle XIX ja era un home granat, però no es sap la data del seu naixement. Parrgó era el seu malnom i per les investigacions que s’han dut a terme, se sap que el personatge, ja de jove, quedà fora de la llei per haver comès delictes menors per la contrada de Manacor. Per por de no ser detingut i portat a la justícia canvià d’aires i s’establí a la zona de sa Pobla, es refugiava amb els seus seguidors a una cova del Puig de Son Sabater i quan baixava a la vila tenia la seva posada a una casa situada al cap del carrer Ample.

Precisament, a sa Pobla, en Parragó i la seva quadrilla de bandolers varen cometre un robatori sacríleg a l’església parroquial del poble que va aixecar totes les forces eclesiàstiques, governamentals, militars i civils

de tot Mallorca. Aquella seria la darrera malifeta del lladre Parragó, que encara resta dins la memòria dels més vells que la sentiren contar als seus avantpassats.

presentació del darrer llibre de lescriptor Vivente Castro i Älvaro., ¡¡¡ Yo soy Graciela!!!

Divendres dia 6 de Juny, a les 20 hs, es durà a terme la presentació del darrer llibre de lescriptor Vivente Castro i Älvaro., ¡¡¡ Yo soy Graciela!!!

 

VETLADA LÍRICA AL PATI DE CAN FRAU ORGANITZADA PER S’AGRÍCOLA

              El passat diumenge, 1 de juny, com a acte de cloenda de la programació de les festes de Sant Isidre 2025 organitzades per s’Agrícola, va tenir lloc al Pati de Can Frau una magnífica gala lírica d’òpera i sarsuela. La soprano Maia Planas, el tenor Antoni Lliteres i el baríton Pablo López, acompanyats al piano per David Mohedano, tots ells amb un impressionant currículum professional, ens oferiren un mostrari selecte d’alguns dels millors temes de la història del cant líric.

            Abans de començar el concert, la directiva de s’Agrícola va donar les gràcies a l’Ajuntament de Manacor pel seu constant i incondicional recolzament i, a continuació, es va llegir una nota de condol dirigida als familiars de mossèn Jaume Santandreu Sureda, «Es capellà Collet», que ha traspassat recentment. Recordem que mossèn Jaume Santandreu, el 1996, va rebre l’A d’Or, la màxima distinció que atorga anualment l’Associació Cultural s’Agrícola.

            Tot i que hi havia disponible un detallat programa de mà, el baríton Pablo López, en qualitat de portaveu dels altres músics, ens va anar explicant al llarg de la vetlada el context i les particularitats de les àries i romances que anaven interpretant. Els músics dividiren el concert en dues parts. En la primera, interpretaren àries de Puccini, Massenet, Verdi i Mozart. I en la segona part els cantants passaren al repertori sarsuelístic entranyablement popular de Torroba, Barbieri, Emilio Arrieta, i Martínez i Valls...

            Tant amb les àries de la primera part com amb les romances de la segona, el nombrosíssim públic que omplia a vessar el fabulós Pati de Can Frau —cedit amablement per la senyora Maruja Frau i el seu marit Pedro Riera—, demostrà el seu entusiasme amb grans aplaudiments.

              Maia Planas, Toni Lliteres i Pablo López, acompanyats al piano per David Mohedano, a petició dels assistents, ens oferiren dos bisos: un fragment de «La del manojo de rosas», la famosa sarsuela de Sorozabal, i, finalment, el tenor Antoni Lliteres tancà l’acte amb un esplèndida versió de la cançó napolitana «O sole mio», de Capurro i Di Capua, que ja s’ha convertit en una mena d’himne de les gales líriques que organitza s’Agrícola.

En resum: una magnífica gala lírica realitzada en un immillorable escenari.

 El dia 24 de maig es va inaugurar a la sala de dalt de s’Agrícola l’activitat organitzada per Aliança per a la Solidaritat - ActionAid, una organització de la societat civil compromesa amb la defensa dels Drets Humans i la lluita contra les desigualtats en més de 19 països.

Des de la seva delegació a les Illes Balears, activa des del 2022, Aliança treballa en xarxa amb col·lectius de dones, persones migrants i joves, promovent una ciutadania crítica i compromesa amb la transformació social.

Aquesta activitat forma part d’un projecte d’Educació per a la Ciutadania Global que compta amb el suport del Fons Mallorquí de Cooperació. Aquestes iniciatives enforteixen el teixit social i promouen valors de solidaritat, justícia i equitat.

Després de la presentació es va obrir un debat entre els assistents a l’acte.

L’exposició es podrà visitar del 23 al 30 de maig

    El passat diumenge 18 de maig de 2025 a les 20h a l'església de Crist Rei de Manacor, tingué lloc la cloenda dels actes commemoratius de les Festes de Sant Isidre 2025 de l'Associació Cultural S'Agrícola de Manacor, amb l'acte estrella de lliurament de l'A d'Or a l'entitat manacorina Conecta Balear.

Any rere any, des del 1983 ençà, l'Associació Cultural S'Agrícola lliura aquest guardó amb la intenció de distingir entitats i persones de Manacor que s'han significat per alguna activitat social, professional, esportiva o cultural. Enguany, S'Agrícola ha reconegut una empresa puntera i molt destacada en el camp de les telecomunicacions, que és independent de les grans empreses tradicionals i compta amb la seva pròpia xarxa de fibra òptica de darrera generació amb interconnexions internacionals. Conecta Balear s'ha convertit en l'operador local amb major cobertura de fibra òptica de les Illes que abraça més de 250.000 llars de 70 poblacions de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. A més a més, l'empresa Conecta Balear ofereix valors i avantatges molt destacats com són el tracte proper, que parla en el nostre idioma, una xarxa pròpia i un personal propi i qualificat, un canal ètic, entre d'altres prestacions particulars.

En primer lloc, la conductora de l'acte, M. Magdalena Gelabert i Miró, requerí la presència del secretari de l'Associació Cultural S'Agrícola, Sr. Antoni Frau que procedí a la lectura de l'acta de nomenament de l'entitat guardonada. Després, per tal de conèixer més detalls sobre l'empresa Conecta Balear homenatjada amb l'A d'Or d'enguany, el Sr. José Tirado, director general de l'Illes Balears Palma Futsal oferí als presents un parlament.

A continuació, arribà el moment més esperat, el del lliurament de l'A d'Or de S'Agrícola 2025, que recolliren Srs. Sebastià Riera Pol, responsable d'operacions, i Joan Miquel Duran, gerent de l'empresa Conecta Balear. La presidenta del Govern de les Illes Balears, Sra. Margalida Prohens, el batle de Manacor, Sr. Miquel Oliver i el president de l'Associació Cultural S'Agrícola, Sr. Llorenç Femenies, realitzaren el lliurament de l'A d'Or i la placa que designa l'entitat com a sòcia d'honor. Acte seguit, el Sr. Joan Miquel Duran, gerent de l'empresa Conecta Balear dirigí unes paraules molt encertades i emotives a l'auditori.

En el torn dels parlaments institucionals, parlaren el president de l'Associació Cultural S'Agrícola, Sr. Llorenç Femenies; el batle de l'il·lustríssim Ajuntament de Manacor, Sr. Miquel Oliver i l'honorable presidenta del Govern de les Illes Balears, Sra. Margalida Prohens.

L'acte es va veure enriquit amb l'actuació musical excel·lent del Cor del Conservatori Superior de Música i Dansa de Manacor dirigit per M. Eugènia Lavochnik. Posteriorment, l'Associació Cultural S'Agrícola i Conecta Balear, l'entitat guardonada, agraïren la  presència i companyia del nombrós públic present  i convidaren tothom a anar al pati per gaudir d'un refresc, per deferència de Conecta Balear. L'ambient elegant i cordial caracteritzà l'acte que havia reunit nombroses persones que hi participaren per tal d'oferir l'amistat i el reconeixement merescut a la família Riera Pol, una família molt coneguda i estimada de Manacor i per reconèixer l'encert de S'Agrícola amb el seu guardó.

 

SETMANA DE FESTES DE SANT ISIDRE DE S’AGRÍCOLA

 

Durant aquesta darrera setmana s’han dut a terme un conjunt d’activitats per tal de commemorar i honrar el patró de l’entitat Sant Isidre Llaurador, les quals han tengut una bona acceptació i també una gran participació.

Dilluns 12 va obrir la setmana el tercer acte  per a cloure el IV Cicle de Poesia a S'Agrícola, el qual va tenir la intenció de posar damunt la taula tres llibres de poemes publicats recentment: Tots els amors de M. Magdalena Gelabert i Miró, Fonaments corcats de Llúcia Serra Ferré i Dic Mar de Miquel Àngel Mas Mas. La presentació dels reculls i la conducció de l'acte  va ser a càrrec del rapsoda i comunicador Gaspar Caballero.

Gaspar Caballero presentà els tres poetes i els plantejà diverses qüestions sobre la temàtica, l'estil i les particularitats de cada un dels reculls. Els poetes, per la seva part, aportaren la clau de cada un dels llibres i en destacaren els aspectes més significatius. L'acte es va veure enriquit amb la projecció audiovisual de tres perles poètiques, una per a cada un dels reculls presentats i basada en una selecció dels poemes que hi apareixen, elaborades per Gaspar Caballero que formen part de la sèrie El so del silenci que Caballero du a terme de manera exitosa des de fa anys.

Dimarts 13 va ser el torn de l’historiador Gabriel Verd Martorell qui va fer la conferència titulada Cristòfol Colom: el seu origen mallorquí. El ponent va ser presentat per Jaume Rigo el qual va destacar la seva tasca com a investigador.

La tesi que va posar damunt la taula Verd és la mallorquinitat de Colom ja que segons ell existeixen documents que proven que la seva mare era de Felanitx. Segons va indicar actualment algunes universitats estan indagant sobre aquest fet, la qual cosa pot conduir a que en un futur hi hagin més investigadors que recolzin aquesta tesi.

Dimecres 14 l’empresari agrícola Maties Adrover Mascaró ens va parlar de l’agricultura ecològica i l’empresa Sa Teulera. El va presentar l’empresari Miquel Galmés, el qual va explicar la seva relació amb la família de Maties i com havia estat testimoni de la creació i creixement de l’empresa Sa Teulera, permetent-se inclús una glosa en el seu honor.

    Maties Adrover ens va fer un poc d’història de l’empresa i va explicar les diferents activitats que duen a terme, així com els diferents tipus de comercialització dels seus productes. Va fer esment als avantatges dels productes ecològics per la salut de les persones.

Dijous 15, festivitat de Sant Isidre, hi va haver a la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors una missa en recordança de tots els socis morts durant el darrer any, per finalitzar al local de s’Agrícola en un brindis on hi varen participar socis i simpatitzants.

 

Divendres 16 Esteban Belinchón ens va oferir un excel·lent concert per a violoncel pensat com una suite de peces d’autors de distintes èpoques i d’estils molt variats fent servir Bach com a fil conductor. Començà el concert recordant el concepte japonès del silenci, allò que en el món de la música contemporània es coneix com a «Ma», que significaria espai o interval. Després, pegà un bot temporal cap enrere i interpretà una peça de Doménico Gabrielli, un compositor i interpret italià del segle XVII dels primers que promocionaren el violoncel entès com a instrument solista.

            Belinchón continuà el concert amb György Kurtág, compositor hongarès de música contemporània, nascut el 1926 i encara en actiu. Passà després al compositor sicilià Salvatore Sciarrino, mestre de la dinàmica musical. Seguí amb una peça del compositor estatunidenc de música contemporània Morton Feldman,  i tancà el concert amb el famós tema «El violoncel·lista de Sarajevo», en la versió per a violoncel del músic i compositor americà David White.

            Un concert amb poquíssimes concessions musicals pensat especialment per a melòmans que va demostrar la rigorosa tècnica i la gran sensibilitat musical d’Esteban Belinchón.