El passat divendres el metge Antoni Truyols Bonet va impartir una conferència a s’Agrícola sobre els hospitals medievals a Ciutat que va interessar a un bon nombre de persones que varen assistir-hi.
El conferenciant va explicar que per comprendre el fenomen de l'hospitalitat en l'Edat Mitjana hem d’anar segles enrere. El vocable hospital / hospitalis va ser el més utilitzat a finals del període medieval per fer referència a un establiment assistencial, fora de petites o grans dimensions. Avui dia l'hospital és la màxima expressió de l'atenció sanitària en la qual juga un paper fonamental l'exercici de la medicina. També en aquella època metges, cirurgians i apotecaris ajudaven a el desenvolupament d'aquests establiments, però en un principi un hospital bàsicament proporcionava llit, sostre, calor, aliment i consol espiritual.
Després de la conquesta cristiana de 1229, per Jaume I
multitud de petits hospitals van proliferar a la capital insular. Funcionaven
sota un patrocini, fos reial, laic o religiós. Les reduïdes dimensions
d'aquests primers centres, els escassos recursos financers i la gestió
deficient van provocar que el seu funcionament no fos efectiu. Davant d'aquesta
situació, la Universitat de Mallorca –els jurats i el Gran i General Consell,
que exercien el patronat de bona part dels centres fundats per particulars– va decidir
fusionar els hospitals en una única gran institució, l'Hospital General,
seguint el model de la creació, el 1401, de l'Hospital de la Santa Creu de
Barcelona, com va succeir amb els altres
de la Corona d'Aragó (Saragossa, Alcanyís, Lleida).
S'atribueix al
franciscà Bartomeu Catany l'impulsor de l'Hospital General. El procés va haver
de comptar, necessàriament, amb l'aprovació del rei Alfons el Magnànim perquè
autoritzés la fusió de tots els hospitals de la ciutat de Mallorca en un únic
centre que va ser resolta el 1456.
Només s'exceptuaven els centres de fundació reial. No
obstant això, l'Hospital de Sant Andreu – l'únic que corresponia al monarca,
com a hereu de Nuno Sanç, va ser igualment agregat a l'Hospital General. A més
de l'autorització reial, els jurats de Mallorca també van sol·licitar el
beneplàcit del papa Calixt III el qual va accedir, que es denominaria
General sota títol de l’ Anunciació de
la Verge Mare de Déu, sense decretar emperò l'absoluta extinció dels anteriors
hospitals, sinó la seva reunió per a un fi únic, el de millor aprofitar tots en
comú els béns i preeminències que cadascú posseeix i podia aportar.
Els hospitals fusionats van ser el de Santa Magdalena,
el del Sant Esperit, el de Santa Caterina, el de Sant Andreu, el de La nostra
Senyora de Gràcia. Va quedar exclòs el de Sant Llàtzer per albergar malaltia
contagiosa, la lepra, encara que es va fusionar més tard.
Desconeixem
exactament el moment en què l'Hospital General va començar a prestar serveis
assistencials, encara que cap a 1466 havia d'haver començat a rebre pacients ja
que hi ha documentació sobre ingressats.
