AGRICOLA MANACOR

MEMORIAL RIERA FERRARI 2024

Aquesta setmana organitzats per l’Associació Cultural Riera Ferrari s’han duit a terme a les sales de S’Agricola els actes del Memorial Riera Ferrari 2024

Dijous dia 2 de maig s’inauguraren deus exposicions , a la planta baixa un recull de 20 imatges de l’acte de imposició de l’A D’Or a Joan Riera Ferrari l’any 1992, i a la primera planta una exposició d’obres variades, amb el denominador en coú de que NO eren roques, per això el títol de “L’altra pintura de Riera Ferrari”. L’organització de les dues exposicions varen esser del comisari Joan Servera, fotògraf i amic de Joan Riera Ferrari.

Divendres dia 3 , Isabel Maria Riera Oliver, Historiadora de l’art ens va apropar amb una conferència i projecció de diferents imatges la vida i obra de Joan Riera Ferrari, ens va anar desglossant les diferents obres començant per les primeres obres que se conserven d’en Ferrari fins a l’època que es va dedicar als penyasegats i a les roques i al litoral mallorquí.

El dissabte 4, es va a dur a terme de la mà del pianista Andreu Riera i del poeta-escriptor-rapsoda Miquel Mestre, un espectacle on se fonien el sons amb les paraules.

Andreu Riera al piano. va interpretar dues obres del compositor Rafel Aguiló i una obra de Josep Ros.

Mentre que Miquel Mestre, va fer un repàs de la vida de Joan Riera Ferrari, des de el naixement fins al dia de la mort, dia en que Mestre li va dedicar el poema que va servir per cloure aquest Memorial.

CONFERÈNCIA DE TONI MIRÓ A S’AGRÍCOLA

El dimarts dia 23 d’abril va tenir lloc a s’Agrícola la conferència Paraguai, una illa envoltada de terra impartida pel frare dominic Fra Antoni Miró Gallego i presentada per José Leoncio Garcia Mallada. En la presentació Garcia Mallada va parlar de l’opció de Toni Miró per Jesús, del seu compromís pel Regne i de l’amistat que sempre els ha unit des que en la dècada dels anys 90 del segle passat col·laborassin en la posada en marxa de diversos projectes com el Casal de la Pau, la Llar d’Infants i sobre tot l’alberg de persones sense sostre que seria l’origen de la Fundació Trobada.

A continuació Miró va començar la seva exposició aproximant la realitat del Paraguai a l’audiència. Va descriure un país tancat en sí mateix i pobre com a conseqüència d’una història dramàtica, ja que ha patit guerres i governs nefastos amb llargues dictadures que l’han dut a aquest aïllament i misèria. Després es va centrar en San Roque González de Santa Cruz on ell exerceix la seva missió i va explicar que malgrat les dificultats la gent s’ha unit i ha fet front a la crua realitat; en aquest sentit el paper de l’Església ha estat fonamental ja que no consisteix en fer proselitisme sino més bé en acompanyar.

San Roque el formen petites comunitats cristianes on els laics tenen una gran responsabilitat i intervenen en molts aspectes de la vida per fer una realitat més justa; estem parlant de cooperatives agrícoles, bombers voluntaris, educació i formació. En aquest sentir va citar la creació d’un moviment associatiu de gent del camp per fer front als atacs dels grans terratinents, moviment que rep el recolzament de l’Església que és la institució més ben valorada al país.

Va subratllar la importància de la Universitat Catòlica que forma joves mitjançant beques solidàries. També va fer esment en la pastoral i les celebracions religioses.

En definitiva, va presentar un país amb ombres però també amb molta llum i esperança gràcies al compromís de la seva gent i a la solidaritat de moltes persones.

En aquest sentit va encoratjar la gent de Manacor a col·laborar en el sosteniment d’aquestes beques mitjançant una subscripció a través de la Fundació Trobada.

INAUGURADA L’EXPOSICIÓ DE VINYETES I PINTURES DE LLORENÇ GIBANEL

El passat dissabte dia 20 d’abril es va inaugurar a s’Agrícola una exposició de vinyetes i pintures de Llorenç Gibanel com a primer acte d’una recordança que tant la seva família com l’Associació Cultural s’Agrícola volen tenir amb la seva figura.

El saló d’actes va resultar totalment insuficient per acollir el nombrós públic assistent entre familiars, socis, amics i també algunes autoritats entre les que cal destacar l’expresidenta del Consell Insular Catalina Cladera.

Va obrir el torn de paraules Mª Francisca Forteza, en representació de s’Agrícola, la qual va recordar l’estreta relació que va mantenir en Llorenç amb l’entitat al llarg de tota la seva vida, destacant els anys que va ser membre de la junta directiva.

Després va ser el torn de Maria Duran, la qual amb gran dosis d’emoció va expressar el seu agraïment a tots els assistents, per passar a continuació a recordar que en Llorenç va fer vinyetes a totes les revistes locals de Manacor durant més de 45 anys. Va afegir que ell sempre deia que amb els seus humors expressava amb una imatge i poques paraules el que hauria d’haver escrit amb un article d’opinió. Les seves vinyetes tenien un component irònic, encara que aquesta ironia procurava no ser ofensiva quan es referia a persones singularment identificades.

Va parlar també de les seves pintures, les quals només eren conegudes per familiars i amics més propers ja que en Llorenç, per un excés de modèstia, no va voler exposar-les, malgrat ser convidat a fer-ho en múltiples ocasions.

Va acabar dient que ens ha deixat un llegat immaterial de lliurepensador sense convencionalismes i que un acte com el d’avui l’hagués omplert de satisfacció per l’estima que tenia a s’Agrícola.

Des de l’Associació Cultural s’Agrícola volem comunicar que la recordança a Llorenç Gibanel tendrà un segon acte dia 14 de maig, en el marc de les festes de Sant Isidre de la nostra entitat.

Conferència de M. Magdalena Salas, directora del Museu d'Història de Manacor

El Cicle de conferències llums i ombres celebrat a S'Agrícola acaba amb la conferència de M. Magdalena Salas, directora del Museu d'Història de Manacor i tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament de Manacor.

El passat divendres 19 d'abril de 2024 a les 20h a l'Associació Cultural S'Agrícola, tingué lloc la darrera conferència d'enguany del Cicle Llums i ombres que pretén mostrar diferents professions des de la perspectiva de persones amb experiència dins el seu camp per tal que facin balanç de la trajectòria professional i humana que han viscut.

S'Agrícola acollí un gran nombre de persones que hi acudiren per escoltar Magdalena Salas Burguera, que és, des de fa més de vint anys la directora del Museu d'Història de Manacor i la tècnica de Patrimoni del nostre municipi. M. Magdalena Salas, que fou presentada per M. Magdalena Gelabert i Miró, ens parla de la seva trajectòria acadèmica i professional, dels eu interès per la investigació i per la innovació en el camps de la museografia i també en el de l'arqueologia, euq és la seva especialitat. Salas ens parlà del seu dia a dia i de les experiències viscudes, de les anècdotes i de les persones, i posà damunt la taula els pros i els contres del dia a dia de la seva tasca. El nombrós públic assistent es mostrà molt interessat en els plantejaments de M. Magdalena Salas i li plantejà algunes preguntes que acabaren d'arrodonir l'acte.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE TRAVESSA EN SUPERVIVÈNCIA, del Dr. CARLES AMENGUAL

Carles Amengual i Vicens (Selva, 1956) és llicenciat en Medicina (UB), Ciències Biològiques (UIB), Humanitats (UOC), Estudis d’Àsia Oriental (UOC) i Ciències Religioses (ISCREB – Facultat de Teologia de Catalunya). És especialista en Plantes Medicinals per la Facultat de Farmàcia de Pisa, especialista en Medicina Homeopàtica per Homeopatia de México, en Medicina Xinesa pel China Medical College i en Medicina Tibetana per la Academy of Traditional Tibetan Medicine. La seva tesi doctoral «Flora medicinal de les illes Balears», es va publicar per l’UIB el 2021. Aquest llibre va ser reconegut amb el premi a la millor obra universitària editada per l’Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) i també va ser guardonada amb el premi Joan Lluís Vives a la millor edició de la Xarxa Vives d’Universitats, tots dos de l’any 2022. Ha estudiat la medicina tradicional i les plantes de diversos països. El seu camp de recerca és l'etnobotànica i l'estudi dels manuscrits antics de plantes medicinals. Va ser president de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona i president de la Lliga Mèdica Homeopàtica Internacional. És President de la Fundació “Flora Medicinal Baleàrica” constituïda l'any 1999 i impulsor de la Fira de les Herbes que se celebra anualment a Selva des de fa 25 anys. És director del Natura Camp Lluc. És també Guia de Muntanya (Escola Balear de Muntanyisme i Escalada), diplomat en Medicina de Rescat de Muntanya (Universitat de Girona), i màster en Tècniques de Supervivència a la Naturalesa (Universitat de Granada).

En aquesta ocasió, Carles Amengual ens presenta el llibre Travessa en supervivènica de la Serra de Tramuntana, un viatge particular de 9 dies però també un viatge d'experimentació i supervivència però també de recerca personal de les generacions que ens han precedit i de la història i la riquesa natural i espìritual que emanen de la Serra de Tramuntana.

UNA DROGA LLAMADA HELLEN (otra) pel·lícula rodada en Mallorca

Divendres, 26 d’abril, a les 8 de l’horabaixa, seguint la programació de L’Associació Cultural s’Agrícola prevista per aquesta temporada 2023-2024, va tenir lloc l’acte de presentació de l’assaig sobre la pel·lícula «Una droga llamada Helen», escrit per Antoni Ferrer Vallespir, periodista, investigador, activista cultural i director de la revista de Manacor Perlas y Cuevas fins al seu tancament al desembre de 2023.

La publicació de l’assaig ha anat a càrrec de «Es Cau edicions», que actualment dirigeix Toni Vallespir. A més de l’autor, intervengueren en la presentació Antoni Truyols, (metge, autor teatral, actor, fotògraf, cineasta...) que va parlar en especial de l’actriu Carol Baker, protagonista femenina principal del film, i també Gaspar Forteza, fill d’en Gaspar Forteza Esteva, que fou president durant anys de s’Agrícola. En Gaspar fill, aleshores un nin de dos anys, va explicar anècdotes recollides de primera mà de quan l’equip de filmació de la pel·lícula es va traslladar a l’Eurotel per a rodar-hi algunes escenes. Cal remarcar que el manacorí Gaspar Forteza Esteva, que en aquella època treballava a l’Eurotel, on s’allotjava l’equip de filmació, va tenir un petit però sonat paper de policia a la pel·lícula.

L'assaig, titulat «Una droga llamada Hellen (otra) película rodada en Mallorca», és un exhaustiu repàs a través del que es denomina buidatge d'hemeroteca d'una de les pel·lícules menys conegudes de les filmades a l’arxipèlag balear. Els exteriors es rodaren a Costa d’es Pins, Formentor, es Passeig Marítim de Palma, el Palau de Ca’n Marc, de Cala Rajada i també a Porto Cristo. Es bar Siroco, es moll amb les barques del bou, es Faro d’es Morro i sa Torre, convertida per a l’ocasió en un xalet de forma circular, apareixen en la pel·lícula.

A continuació de l’amena i distesa presentació del llibre, es va projectar la pel·lícula en versió integra, és a dir, amb els nus de Carol Baker que en el seu moment havien estat eliminats del film per la censura de l’època.

«Una droga llamada Helen», dirigida per Umberto Enzi i protagonitzada per Carol Baker, Jean Sorel, Luís Dávila, Marina Coffa i Anna Proclemer, es va començar a rodar a l’Eurotel de Costa dels Pins al setembre de 1969; es va estrenar al Palau Avinguda de Palma el 14 de setembre de 1971 i mesos més tard a la Sala Imperial de Manacor, en concret el 2 de març de 1972.

Segons ens adverteix en Toni Ferrer en el seu treball d’investigació cinematogràfica, «Una droga llamada Hellen» no és una bona pel·lícula, ni ho va ser en estrenar-la, ni ho és ara, ni ho serà mai. Però és molt representativa del tipus de «thriller» comercial de baix pressupost que es feia aleshores a Itàlia i Espanya. Vista ara, ens recorda perillosament «A plain de soleil», una pel·lícula francesa de l’any 1960 basada en la novel·la de Patricia Higsmith titulada «El talent de Mr. Ripley».