L'òpera té un únic acte i està ambientada en un hostal.
Veim un matrimoni format per na Rita, una dona que no es queixa de
com li van les coses, perquè té aquest hostalet que ha muntat
després d'un gran incendi que va destruir ca seva i tot el poble i
viu bé amb el seu marit Beppe.
Però no passa gaire temps i ja veim
que en Beppe és un pobre al·lot tímid, que quan fa una cosa
malament rep garrotades de na Rita, que es comporta com una tirana.
Al cap
de poc arriba un viatger a l'hostal i quan en Beppe li mira la
documentació, resulta que és el primer marit de na Rita,
presumptament mort en un naufragi. Però és que en realitat no es va
morir, sinó que va viatjar fins al Canadà i ara, com que havia
sabut noves del gran incendi, havia tornat per cercar el certificat
de defunció de na Rita , perquè es volia tornar a casar amb una
canadenca.
Quan
na Rita es troba amb el seu primer marit cara a cara, es queda
estupefacta i també ell té un primer impuls de tornar a partir.
Però en Beppe veu una oportunitat per tornar a ser lliure d'aquesta
dona que li pega i els avisa que en Gasparo és l'espòs legítim.
En Beppe proposa que s'ho juguin amb una partida de cartes. Tots dos
fan trampes i no arriben enlloc. Llavors fan el joc de quedar-se amb
la canyeta més curta. En Gasparo perd. Li toca tornar a ocupar el
lloc de marit de na Rita.
En
Beppe ja fa plans de la seva llibertat. Però na Rita no va de res de
tornar amb en Gasparo, perquè era ell qui la massolava. Li diu que
no existeix l'acta de defunció i que ella té una còpia de l'acta
de noces. En Gasparo vol destruir aquest document i, per guanyar-se
la confiança de na Rita, fingeix que té un braç inútil d'ençà
del naufragi i que és manc. Ella pensa que així no li podrà pegar
i li entrega l'acta matrimonial, però just llavors, quan ja la té,
en Gasparo ja torna a estar curat del braç i amenaça en Beppe, qui
no té més remei que tornar amb la seva esposa, però li fa prometre
que no li pegarà mai més.
Va contribuir a l'èxit la
incorporació de subtítols, de tal manera que els cantants cantaven
en italià però es podia seguir l'argument a la perfecció perquè
hi havia la traducció simultània al català. S'Agrícola vol agrair
al professor Josep Miquel Ribot, del Conservatori Superior de Música
i Dansa de les Illes Balears, la seva col·laboració, tant pel que
fa a la direcció vocal i musical, com per les diapositives.
Va ser una gran feina tant
per part del pianista, el nostre Andreu Riera, que amb el piano tenia
la tasca de suplir tota una orquestra, com per part dels cantants,
d'alt nivell professional: la soprano Irene Gili, el tenor Álvaro
Chaves i el baríton Joan Miquel Muñoz.
L'hora de representació de l'obra es va esfumar com si haguessin estat tan sols deu minuts, el públic es va quedar amb ganes de més. Tornau aviat!
