INAUGURACIÓ D’UNA EXPOSICIÓ COL·LECTIVA A S’AGRÍCOLA

             El passat dissabte dia 25 de gener es va inaugurar a la planta baixa de s’Agrícola l’exposició col·lectiva de les joves artistes Martina Duran Amengual, Jazmine Luna Lorenzo Napper i Caterina Serra Gual. Totes tres obtingueren una menció especial en el darrer concurs de Pintura Jove convocat per aquesta Associació Cultural.

        Va presentar les tres pintores l’especialista en història de l’art Bel Riera, la qual a més d’exposar el currículum de cadascuna d’elles va fer un comentari de les característiques de la seva pintura.

        Martina Duran és manacorina i tot i la seva joventut, va iniciar el seu camí artístic a Ennigulart, un espai i aula d’aprenentatge dedicat a l’art i a tots els processos creatius, on ella va trobar el seu propi estil i la capacitat d’expressar-se visualment. Més endavant va rebre classes de l’artista Catalina Julve, la qual li va obrir els ulls a noves tècniques i li va ajudar a comprendre millor els fonaments de la pintura.

        Catalina Serra Gual és una margalidana que tot just s’inicia en el món de la pintura i té com a objectiu cursar el grau de Belles Arts. La seva pintura es mou entre la figuració i l’abstracció amb un denominador comú: el domini que demostra de les tècniques pictòriques i la seva sensibilitat vers les iconografies que tria. Els seus paisatges destil·len afecció i passió amb un ús del color extremadament suggerent.

        Jazmin Luna Lorenzo és una artista amb un impactant currículum ja que a la seva llicenciatura en Història de l’Art i Belles Arts s’hi ha d’afegir la seva participació en un gran nombre d’exposicions tant individuals com  col·lectives. Declara que les seves fonts d’inspiració són la tranquil·litat i la serenitat de Mallorca. El seu viatge artístic comença amb el realisme i culmina amb l’abstracció, en la qual descobreix la llibertat per transmetre les seves emocions internes, aspirant a establir una connexió profunda entre l’espectador i l’obra.

        El molt nombrós públic que va assistir a la inauguració, la majoria d’ells gent jove, va tenir comentaris elogiosos de l’obra exposada per aquestes tres joves i prometedores pintores.

La conferència de recordança i homenatge del Vicari Parera

 La conferència de recordança i homenatge del Vicari Parera organitzada per s’Agrícola va despertar l’ interès dels assistents

La conferència-conversa oferida per Joan Payeras i Pere Perelló a s’Agrícola el passat divendres va despertar l’interès de tots els assistents, que al mateix temps, quedaren admirats de l’extensa i profitosa obra pastoral, social, cultural i històrica desenvolupada pel vicari, natural de Manacor Joan Parera i Sansó a la vila de sa Pobla, de quina parròquia de Sant Antoni Abat va ser vicari coadjutor entre el gener de 1890 i el 20 de gener de 1928, data de la seva mort.

Payeras va exposar el perfil biogràfic de Parera i va traçar una pinzellada de la seva obra duta a terme al llarg dels 37 que va exercir el seu ministeri sacerdotal a sa Pobla.

Per la seva banda, Pere Perelló va posar en valor l’ immensa obra de la revista Sa Marjal, que al llarg de 19 anys va escriure mes a mes el vicari. També posà damunt la taula l’obra social feta amb la creació a sa Pobla el 1906 d’un «Montepio» i Caixa d’Estalvis, amb la qual va poder combatre la misèria i la usura tan estesa a començament del segle XX. Per cloure la seva intervenció va explicar l’interessant viatge a Terra Santa que va fer el vicari a l’abril-juny del 1925.

Al final de la intervenció dels conferenciants, es va obrir un torn de preguntes entre els assistents, en el que va quedar clara la necessitat de continuar investigant sobre un destacat personatge, no prou conegut a la seva ciutat natal, i al mateix temps donar-lo a conèixer entre les noves generacions de poblers, qui son els que segueixen gaudint de l’important legat que el vicari Parera va deixar a sa Pobla.

A l’acte hi fou present el batle en funcions de l’Ajuntament de sa Pobla Antoni Simó Tomàs Canyelles, qui va fer entrega, per la biblioteca de s’Agrícola, de la col·lecció completa de la revista «Sa Marjal», que fou reeditada en edició facsímil per l’Ajuntament pobler l’any 1990.

Així mateix feren acte de presència altres poblers, entre ells uns quants membres de la Associació Ses Jonqueres Veres amb el seu president Josep Pasqual i el relacions públiques Bartomeu Serra. 

EXPOSICIÓ COL·LECTIVA DE TRES JOVES PINTORES A S’AGRÍCOLA

 El proper dissabte dia 25 de gener s’inaugurarà a la planta baixa de s’Agrícola una exposició col·lectiva de Caterina Serra Gual, Martina Duran Amengual i Jazmin Luna Lorenzo Napper,  tres joves artistes que han obtingut una menció especial en el darrer Certamen de pintura jove de s’Agrícola. 

Mentre Caterina Serra i Martina Duran estan tot just començant la seva carrera en el món de l’art ja que estan cursant batxillerat artístic, Jazmin Luna ja ha acabat els seus estudis d’Història de l’art i Belles Arts i també ha participat en algunes exposicions tan individuals com col·lectives.

“S’Agrícola” recorda al manacorí Joan vicari Parera Sansó i el seu apreciat legat deixat a sa Pobla.

   Aquest divendres dia 24, l’Associació Cultural s’Agrícola, ofereix una conferència amb la finalitat de recordar i posar en valor la vida i obra del manacorí Joan Parera Sansó, que durant els anys 1890 a 1928, va exercir el càrrec de Vicari Co-adjutor de la Parròquia de Sant Antoni Abat de sa Pobla.

   Oferiran la conferència, Pere Perelló i Payeres, escriptor i funcionari del Arxiu Municipal de sa Pobla i Joan Payeras Llull, periodista i cronista oficial de la vila de sa Pobla.

   Cal recordar que Joan Payeras, el passat hivern de 2022, ha publicat articles parlant de la vida i obra d’aquest capellà manacorí que va exercir el seu ministeri sacerdotal a sa Pobla, des de la seva ordenació fins la seva mort.

Fent una breu ressenya biogràfica, direm que Joan Parera Sansó va néixer a Manacor el 5 de maig de 1865 i va morir a sa Pobla el 20 de gener de 1928. Va ingressar al seminari de Palma l’any 1880, coincidint allà amb dos manacorins que també foren il·lustres sacerdots destacats en l’àmbit cultural i històric, com foren Andreu Pont i Llodrà (nascut el 1861) i Antoni Maria Alcover (1862).

   Acabats els seus estudis en el vell Seminari Mayoricense, Parera va celebrar la seva primera missa a Manacor, i poc mesos després el bisbe Cervera el destina a sa Pobla anomenant-lo coadjutor de la parròquia de Sant Antoni Abat d’aquella localitat (1890). 

   A més d’exercir amb tota convicció la seva tasca pastoral, el vicari Parera, com se’l coneixia popularment va realitzar, a sa Pobla, una gran tasca social, històrica i cultural, entre les que destaquen la fundació del Monte Pío Un sol Cor, la restauració integral del oratori de Santa Margalida de Crestatx, l’edició d’una de les primeres revistes de part forana de Mallorca Sa Marjal de la que era redactor i director, a més d’altres publicacions històrico-literaries.

   La conferència tindrà lloc a la sala d’actes de s’Agrícola, aquest divendres, a les 20 hores.

 

CONFERÈNCIA DE CINTA PÉREZ I PEP PONS A S’AGRÍCOLA

            El passat dissabte 11 de gener l’Associació Cultural s’Agrícola i l’Associació Amics de Sant Antoni varen organitzar una interessant xerrada amb el títol «Les beneïdes al segle XIX: la importància de mudar-se», varen intervenir com a ponents la historiadora d’art Cinta Pérez i l’indumentarista Pep Pons.

        Cinta Puig va fer un repàs del significat i característiques de la festa de Sant Antoni al segle XIX. Segons va exposar la festa s’organitzava en tres actes centrals: els acaptes, la colcada i les beneïdes i d’aquests tres les beneïdes eren considerats el més important.

        Les beneïdes en aquell temps eren una expressió de religiositat, que al poble de Manacor es realitzaven el mateix dia del sant, dia17 de gener, a l’horabaixa i on participaven els foravilers i també propietaris, menestrals i membres de la petita burgesia que tenien animals, Aquestes beneïdes consistien en una desfilada de bestiar, seguint un circuit preestablert  que tenia com a punt focal el lloc on es situava el capellà i la imatge de Sant Antoni.  Aquesta desfilada era encapçalada per la carrossa de la colcada (amb els membres de l’obreria del sant que sortia només el dia de la revetla i el dia de les beneïdes) i els altres animals anaven darrere. ·Els animals a beneir normalment eren animals de peu rodó, el que anomenam bísties (cavalls, mules, ases…), sempre ben arreglats, guarnits amb flocs i penjolls.

        De beneïdes no se’n celebraven només una sinó que a més de la que se celebrava a la vila de Manacor se’n feia una a cada una de les possessions del municipi que gaudia de capella. Allà no hi anaven només els pagesos que treballaven les terres de la possessió sinó també els de les finques del voltant que no tenien capella. A les beneïdes de la vila només hi assistien els animals i carrosses  més famosos i vistosos  en representació dels restants. A les beneïdes de fora vila, en canvi, era usual dur-hi més animals i se celebraven el dia de Sant Sebastià, que també era festa, o el diumenge d’abans o després de Sant Antoni.

        A més del significat religiós de la festa hi ha durant el segle XIX dos motius més en la celebració: el primer era que venia ser una excusa per fer festa i fer comunitat, especialment els pagesos que es reunien dies abans per fer carrosses, es traslladaven d’una finca a una altra i finalment anaven cap a la vila en un temps en que els desplaçaments eren més escassos i així el dia de Sant Antoni es trobaven reunits a Manacor tots els habitants del municipi; el segon motiu era que els pagesos anaven a les beneïdes en representació del poder i la riquesa de la seva possessió i dels seus recursos  ramaders en competència amb els altres i d’aquesta manera la desfilada es convertia en una demostració de poder del amos i propietaris, és a dir s’aprofitava l’acte per representar simbòlicament quin lloc ocupava cadascun a la societat.

        Després de Cinta Pérez, Pep Pons ens va fer tota una demostració de com eren els vestits que lluïen els homes i les dones que desfilaven a les beneïdes, A través d’una exposició d’aquests vestits va explicar els tipus de tela i com a través d’aquestes vestimentes es volia reflectir d’una manera o altra la posició social de cadascú dins aquella societat agrícola del segle XIX.

        El nombrós públic que va assistir a la xerrada va mostrar un gran interès per conèixer i tocar els vestits típics d’aquella època que va exposar Pep Pons i li va demanar nombroses explicacions.

        A  l’acte hi va haver una entrada inversa a benefici de la reconstrucció de l’església de Son Negre. El rector de la parròquia, Antoni Amorós, va excusar la seva absència mitjançant una carta  que va llegir Jaume Perelló, de l’Associació d’Amics de Sant Antoni

CONCERT LÍRIC DE REIS A S’AGRÍCOLA

       Dilluns passat, 6 de gener d’aquest recentment estrenat 2025, s’Agrícola, com cada any per aquestes dades, oferí un concert de música clàssica en commemoració de la festivitat dels Reis Mags. Els assistents a l’acte poguérem gaudir d’un repertori per a piano i veu variat i de gran qualitat a càrrec d’un intèrpret molt conegut a les nostres contrades i d’un novíssim valor que, a partir d’ara mateix, haurem de tenir molt amb compte. Feim referència  al pianista i compositor Carles Bonnin, (a qui ja tenguérem el gust d’escoltar el passat novembre per Santa Cecília a s’Agrícola acompanyant el tenor Álvaro Cháves), i a la joveníssima soprano i oboista Lorena Bonnin. La coincidència de llinatges no és casual atès que Carles i Lorena són pare i filla.

            La soprano Lorena Bonnin, acompanyada al piano pel seu pare, ens interpretà  obres mestres de la lírica clàssica (Puccini, Bizet, Léher, Obradors) i també alguns temes de pel·lícules com «El fantasma de l’òpera», «La missió» o «Els miserables». Carles Bonnin, experimentat i solvent pianista, intercalà durant el concert una composició pròpia de gran qualitat i, atès que és un expert en Chopin, interpretà un dels seus Nocturns. La qualitat de Lorena Bonnin, la seva expressivitat, el seu poder de comunicació i la seva simpatia natural  feren que ja des de la primera intervenció els dos músics —amb una evident complicitat— connectassin amb el públic, que aplaudia entusiasmat totes i cada una de les peces del repertori, escollides amb saviesa i un gust exquisit.

            Els dos músics acabaren l’actuació amb el popularíssim «O sole mio», de Cappua i Mazzucchi, que s’ha convertit en una mena d’himne de s’Agrícola. A petició del públic, afegiren un bis més; aquesta vegada un tema romàntic de tota la vida compost per Carlos Gardel: «El dia que me quieras».

            Una altra més de les magnífiques vetlades líriques que organitza L’Associació Cultural s’Agrícola.

CONFERÈNCIA SOBRE LES BENEÏDES DEL SEGLE XIX

     El proper dissabte dia 11 de gener a les 19 hores  s’Agrícola amb la col·laboració de l’Associació Cultural Amics de Sant Antoni organitza una xerrada titulada «Les beneïdes al segle XIX: la importància de mudar-se». Els ponents de la xerrada seran la historiadora d’art Maria Cinta Pérez i l’investigador i indumentarista Pep Pons.

Durant la conferència hi haurà una exposició de la roba que s’usava a les beneïdes del segle XIX que servirà per donar més claredat a les explicacions dels dos ponents.

CONCERT DE REIS A S’AGRÍCOLA

         El proper dilluns dia 6 de gener l’Associació Cultural s’Agrícola celebrarà el ja clàssic concert de Reis amb l’actuació del duet format pel pianista Carlos Bonnín i la soprano Lorena Bonnín.

    El duet interpretarà obres de Händel, Puccini, Chopin, Morricone, Bizet i d’altres, així com alguna composició del propi Carlos Bonnín. 

    Lorena Bonnín Oliver és una jove intèrpret de música clàssica nascuda  a Palma. Als 17 anys va ingressar al Conservatori Superior de Mallorca a l'especialitat de cant. Aquests anys ha tingut l'oportunitat de fer moltes masterclasses amb reconeguts cantants com Elina Granača i Cristina Segura. Ha cantat com a solista al Teatre Monumental de Madrid amb l'Orquestra de RTVE, i també amb la JOIB, la jove Orquestra de les Illes Balears. Al gener de 2024 va obtenir el premi a la millor intèrpret menor de 22 anys al II Concurs per a Joves cantants de Girona (ACPC). Actualment cursa 4t grau de Superior en l’especialitat de cant en el conservatori del Liceu de Barcelona. 

Carlos Bonnín és un pianista que va estudiar a Palma, Barcelona, Varsòvia i Suïssa. Ha guanyat 2 primers premis en Concursos Nacionals de piano i un segon premi en un concurs internacional. Ha difós la música de Chopin durant més de 30 anys, donant concerts regularment a la Cartoixa de Valldemossa i també ha estrenat moltes composicions, algunes d'elles amb orquestra. Ha actuat a diferents sales de concerts d'Espanya, Itàlia, Alemanya, França, Suïssa i Polònia.