EXPOSICIÓ DE CARLOS CERDÀ A S’AGRÍCOLA

 


El proper dissabte dia 9 d’octubre a les 20 hores s’inaugurarà a la sala de l’Associació Cultural S’Agrícola l’exposició del pintor Carlos Cerdà. 

Carlos Cerdà va néixer a Palma i és descendent d'una llarga nissaga d'artistes i des de la seva infància ha viscut immers en un ambient creatiu (entre ells destaca el seu besavi Llorenç Cerdà Bisbal (1862-1955) reconegut paisatgista de la escola de Pollença; el seu pare va ser catedràtic de dibuix a l'escola d'Arts Aplicades de Palma, la seva mare professora de ceràmica a la mateixa escola i la seva germana Maria Antònia és també una reconeguda pintora).

 Després d'una adolescència marcada per l'herència paisatgista que recorre de la mà del seu pare, estudia Belles Arts a la facultat de Sant Ferran de Madrid, seguint l'especialitat de pintura. Finalitzada la llicenciatura compagina la seva tasca artística amb el disseny gràfic per ordinador, treballant en el departament de publicitat del diari Última Hora i més tard en diverses agències de la branca.

 

Posteriorment reprèn l'aventura docent dels seus pares obrint un taller de dibuix i pintura al centre de Palma, "Quart Creixent", on comparteix la seva inquietud artística amb els assistents en un procés de mutu enriquiment.

 

Ha realitzat múltiples exposicions individuals i col·lectives a la seva terra. A Palma, Bunyola, Inca, Binissalem, Pollença; Felanitx ... També a Menorca i a Eivissa. A la Península ha exposat a Barcelona, ​​Madrid, Cadis, Irun, Màlaga i Saragossa. Fora d'Espanya ha exposat a Nova York, (EUA), Estrasburg (França), Ballstad (Noruega) i Xaouen (Marroc).

 

La pintura de Carles Cerdà ha evolucionat amb els anys. Mai li ha agradat cenyir-se a un tema, encasellar-se en una proposta. Preparar cada exposició és un nou repte. El seu treball beu de la tradició i juga amb ella. La investigació sobre els materials està sempre present. A l'exposició "Històries que conten les fades" mostrarà els treballs d'aquests dos últims anys, on partint del rostre humà com a excusa, arriba fins a l'abstracció pura, sense cap referent objectiu.