El dia 24 de maig es va inaugurar a la sala de dalt de s’Agrícola l’activitat organitzada per Aliança per a la Solidaritat - ActionAid, una organització de la societat civil compromesa amb la defensa dels Drets Humans i la lluita contra les desigualtats en més de 19 països.

Des de la seva delegació a les Illes Balears, activa des del 2022, Aliança treballa en xarxa amb col·lectius de dones, persones migrants i joves, promovent una ciutadania crítica i compromesa amb la transformació social.

Aquesta activitat forma part d’un projecte d’Educació per a la Ciutadania Global que compta amb el suport del Fons Mallorquí de Cooperació. Aquestes iniciatives enforteixen el teixit social i promouen valors de solidaritat, justícia i equitat.

Després de la presentació es va obrir un debat entre els assistents a l’acte.

L’exposició es podrà visitar del 23 al 30 de maig













    El passat diumenge 18 de maig de 2025 a les 20h a l'església de Crist Rei de Manacor, tingué lloc la cloenda dels actes commemoratius de les Festes de Sant Isidre 2025 de l'Associació Cultural S'Agrícola de Manacor, amb l'acte estrella de lliurament de l'A d'Or a l'entitat manacorina Conecta Balear.

Any rere any, des del 1983 ençà, l'Associació Cultural S'Agrícola lliura aquest guardó amb la intenció de distingir entitats i persones de Manacor que s'han significat per alguna activitat social, professional, esportiva o cultural. Enguany, S'Agrícola ha reconegut una empresa puntera i molt destacada en el camp de les telecomunicacions, que és independent de les grans empreses tradicionals i compta amb la seva pròpia xarxa de fibra òptica de darrera generació amb interconnexions internacionals. Conecta Balear s'ha convertit en l'operador local amb major cobertura de fibra òptica de les Illes que abraça més de 250.000 llars de 70 poblacions de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. A més a més, l'empresa Conecta Balear ofereix valors i avantatges molt destacats com són el tracte proper, que parla en el nostre idioma, una xarxa pròpia i un personal propi i qualificat, un canal ètic, entre d'altres prestacions particulars.

En primer lloc, la conductora de l'acte, M. Magdalena Gelabert i Miró, requerí la presència del secretari de l'Associació Cultural S'Agrícola, Sr. Antoni Frau que procedí a la lectura de l'acta de nomenament de l'entitat guardonada. Després, per tal de conèixer més detalls sobre l'empresa Conecta Balear homenatjada amb l'A d'Or d'enguany, el Sr. José Tirado, director general de l'Illes Balears Palma Futsal oferí als presents un parlament.

A continuació, arribà el moment més esperat, el del lliurament de l'A d'Or de S'Agrícola 2025, que recolliren Srs. Sebastià Riera Pol, responsable d'operacions, i Joan Miquel Duran, gerent de l'empresa Conecta Balear. La presidenta del Govern de les Illes Balears, Sra. Margalida Prohens, el batle de Manacor, Sr. Miquel Oliver i el president de l'Associació Cultural S'Agrícola, Sr. Llorenç Femenies, realitzaren el lliurament de l'A d'Or i la placa que designa l'entitat com a sòcia d'honor. Acte seguit, el Sr. Joan Miquel Duran, gerent de l'empresa Conecta Balear dirigí unes paraules molt encertades i emotives a l'auditori.

En el torn dels parlaments institucionals, parlaren el president de l'Associació Cultural S'Agrícola, Sr. Llorenç Femenies; el batle de l'il·lustríssim Ajuntament de Manacor, Sr. Miquel Oliver i l'honorable presidenta del Govern de les Illes Balears, Sra. Margalida Prohens.

L'acte es va veure enriquit amb l'actuació musical excel·lent del Cor del Conservatori Superior de Música i Dansa de Manacor dirigit per M. Eugènia Lavochnik. Posteriorment, l'Associació Cultural S'Agrícola i Conecta Balear, l'entitat guardonada, agraïren la  presència i companyia del nombrós públic present  i convidaren tothom a anar al pati per gaudir d'un refresc, per deferència de Conecta Balear. L'ambient elegant i cordial caracteritzà l'acte que havia reunit nombroses persones que hi participaren per tal d'oferir l'amistat i el reconeixement merescut a la família Riera Pol, una família molt coneguda i estimada de Manacor i per reconèixer l'encert de S'Agrícola amb el seu guardó.





















 

SETMANA DE FESTES DE SANT ISIDRE DE S’AGRÍCOLA

 

Durant aquesta darrera setmana s’han dut a terme un conjunt d’activitats per tal de commemorar i honrar el patró de l’entitat Sant Isidre Llaurador, les quals han tengut una bona acceptació i també una gran participació.

Dilluns 12 va obrir la setmana el tercer acte  per a cloure el IV Cicle de Poesia a S'Agrícola, el qual va tenir la intenció de posar damunt la taula tres llibres de poemes publicats recentment: Tots els amors de M. Magdalena Gelabert i Miró, Fonaments corcats de Llúcia Serra Ferré i Dic Mar de Miquel Àngel Mas Mas. La presentació dels reculls i la conducció de l'acte  va ser a càrrec del rapsoda i comunicador Gaspar Caballero.

Gaspar Caballero presentà els tres poetes i els plantejà diverses qüestions sobre la temàtica, l'estil i les particularitats de cada un dels reculls. Els poetes, per la seva part, aportaren la clau de cada un dels llibres i en destacaren els aspectes més significatius. L'acte es va veure enriquit amb la projecció audiovisual de tres perles poètiques, una per a cada un dels reculls presentats i basada en una selecció dels poemes que hi apareixen, elaborades per Gaspar Caballero que formen part de la sèrie El so del silenci que Caballero du a terme de manera exitosa des de fa anys.







Dimarts 13 va ser el torn de l’historiador Gabriel Verd Martorell qui va fer la conferència titulada Cristòfol Colom: el seu origen mallorquí. El ponent va ser presentat per Jaume Rigo el qual va destacar la seva tasca com a investigador.

La tesi que va posar damunt la taula Verd és la mallorquinitat de Colom ja que segons ell existeixen documents que proven que la seva mare era de Felanitx. Segons va indicar actualment algunes universitats estan indagant sobre aquest fet, la qual cosa pot conduir a que en un futur hi hagin més investigadors que recolzin aquesta tesi.










Dimecres 14 l’empresari agrícola Maties Adrover Mascaró ens va parlar de l’agricultura ecològica i l’empresa Sa Teulera. El va presentar l’empresari Miquel Galmés, el qual va explicar la seva relació amb la família de Maties i com havia estat testimoni de la creació i creixement de l’empresa Sa Teulera, permetent-se inclús una glosa en el seu honor.

    Maties Adrover ens va fer un poc d’història de l’empresa i va explicar les diferents activitats que duen a terme, així com els diferents tipus de comercialització dels seus productes. Va fer esment als avantatges dels productes ecològics per la salut de les persones.








Dijous 15, festivitat de Sant Isidre, hi va haver a la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors una missa en recordança de tots els socis morts durant el darrer any, per finalitzar al local de s’Agrícola en un brindis on hi varen participar socis i simpatitzants.
 

Divendres 16 Esteban Belinchón ens va oferir un excel·lent concert per a violoncel pensat com una suite de peces d’autors de distintes èpoques i d’estils molt variats fent servir Bach com a fil conductor. Començà el concert recordant el concepte japonès del silenci, allò que en el món de la música contemporània es coneix com a «Ma», que significaria espai o interval. Després, pegà un bot temporal cap enrere i interpretà una peça de Doménico Gabrielli, un compositor i interpret italià del segle XVII dels primers que promocionaren el violoncel entès com a instrument solista.

            Belinchón continuà el concert amb György Kurtág, compositor hongarès de música contemporània, nascut el 1926 i encara en actiu. Passà després al compositor sicilià Salvatore Sciarrino, mestre de la dinàmica musical. Seguí amb una peça del compositor estatunidenc de música contemporània Morton Feldman,  i tancà el concert amb el famós tema «El violoncel·lista de Sarajevo», en la versió per a violoncel del músic i compositor americà David White.

            Un concert amb poquíssimes concessions musicals pensat especialment per a melòmans que va demostrar la rigorosa tècnica i la gran sensibilitat musical d’Esteban Belinchón.




EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES A CÀRREC DEL FONS MALLORQUÍ DE SOLIDARITAT

        El proper divendres dia 23 d’ a les 20 hores s’inaugurarà, a s’Agrícola, una exposició de fotografies titulada «Dones que sostenen la vida enfront del canvi climàtic al Senegal i Mauritània» promoguda pel Fons Mallorquí de Solidaritat.

       A més dissabte dia 24 a les 19 hores i diumenge dia 25 a les 12 hores hi haurà una explicació guiada de l’exposició a càrrec de Lina Alejandra González membre de l’ONG Alianza por la Solidaridad.
       Al sud de Mauritània es troba la regió de Gorgol, amb diversos territoris inclosos en el conegut com a ''Triangle de la Inseguretat Alimentària i la Malnutrició''. Al Sahel, més de 45.000 persones, principalment a Burkina Faso i Mali, enfronten nivells catastròfics de fam a casa d'una combinació de conflictes, canvi climàtic, l'impacte prolongat de la pandèmia de COVID-19 i alts preus dels aliments. Aquesta crisi reflecteix una tendència alarmant que podria persistir si no es prenen mesures urgents per a millorar la seguretat alimentària i l'ajuda humanitària.
       En aquest context, Alianza por la Solidaridad-ActionAid i la seva sòcia ARDM treballen a la  regió de Gorgol a través de diferents projectes que contribueixen a millorar l'accés a recursos. A més, també acompanyen a les dones i a les seves cooperatives en el reconeixement i defensa dels seus drets. D'igual mode, el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació ha donat suport a alguns projectes a Mauritània, centrats en abordar necessitats crítiques i promoure el benestarde les comunitats més vulnerables.
      L’exposició podrà ser visitada fins dia 25 de maig.



PREGÓ D’INICI A LES FESTES DE SANT ISIDRE 2025 A S’AGRÍCOLA. per Manel Santana

El passat divendres dia 9 de maig el professor i escriptor Manel Santana va pronunciar el pregó d’inici de les festes de Sant Isidre, a l’Associació Cultural s’Agrícola; el títol de la seva dissertació fou El camp al cap, al pensament, a les paraules i a les persones.

Va presentar el pregoner Antoni Sureda, el qual va posar de relleu la seva vàlua com historiador i com escriptor així com el fort arrelament que ha aconseguit dins l’àmbit cultural de Manacor des que va uns anys va venir a fer classe a un institut del nostre poble.

L’escriptor va posar de relleu la importància que mai no va perdre el sector econòmic més tradicional: l’agricultura i la ramaderia. Activitats que han modelat el paisatge i el caràcter de les persones. Perquè nosaltres, va dir, interactuam amb el medi, amb la terra, el sol, els recursos com la terra fèrtil, els vegetals, el bestiar, el temps, el clima, les calamitats, l’infortuni, la bonança. 

La terra i la gent. La gent i la terra. 

Segons Santana la terra marcava. La feina marcava. La feixugor marcava. Tenir o no tenir terra marcava. Ajornalar marcava. Cansar-se en excés marcava. Tenir una mala anyada marcava. Tenir-la bona també. Enriquir-se marcava. Sentir-se explotat marcava. Arriscar i invertir diners marcava. Sentir-se afortunat marcava. Sentir-se desgraciat marcava. Sentir-se senyor marcava i molt. I d’aquí, de totes aquestes coses hem de dir que es va crear irremissiblement un estat mental, una consciència i un caràcter. I això marcava les persones.

El seu parlament es va estructurar en quatre eixos. El treball de la terra (marcat per la duresa i la inseguretat), el coneixement de la pagesia dels elements del clima (gràcies al coneixement i a la regularitat dels fenòmens meteorològics), els recursos hídrics existents (sovint magres) i la necessitat de

construir obres hidràuliques per a la seva gestió i les jerarquies socials tradicionals en relació a la propietat de la terra i l’explotació. Senyors, amitgers, majorals, foravilers, conradors, llauradors, jornalers, roters i pastors formaven el microcosmos d’un temps i unes circumstàncies.

En aquell univers les divinitats no eren cosa menor. Sants protectors dels pagesos i de l’agricultura com Sant Antoni, Sant Abdó i Senen, Sant Galderic o Galdric i evidentment Sant Isidre.

Aquesta estructura necessàriament va modelar la idiosincràsia d’una col·lectivitat com Manacor. Precisament entre els sectors hegemònics sorgí el Sindicato Agrícola y Ganadero de Manacor (ara convertit en l’Associació Cultural s’Agrícola) el novembre del 1899.