CRÒNICA CONFERÈNCIA TOMEU FULLANA

A les 20h del dissabte 25 d’octubre del 2025 i a la sala d’actes de S’Agrícola de Manacor, el Doctor Bartomeu Fullana Grimalt ens va oferir la primera conferència del I Cicle “Joves amb arrels, manacorins al món”. Tomeu Fullana és metge oncòleg i treballa actualment a l’Hospital de Bellvitge de Barcelona, i també al Moisés Broggi, de la mateixa ciutat.

En primer lloc, el presentador li va fer una sèrie de preguntes en relació a la seva ciutat natal, Manacor, i amb les seves respostes ens va transmetre el que significa Manacor per a ell i el fet de viure i treballar lluny. A continuació va començar la conferència amb el títol “De la quimioteràpia a la medicina personalitzada: el canvi en el càncer de mama”.

 El Doctor Fullana va demostrar en tot moment una gran capacitat comunicadora i un gran domini didàctic que va captivar al públic. Ens va informar sobre els tipus de càncer de mama, les investigacions actuals sobre aquesta malaltia, els nous i eficaços medicaments per a combatir-la, i sobretot, va remarcar la importància de lluitar contra els tabús que envolten aquesta enfermetat.

En acabar, va contestar, d’una forma molt propera i humana, a les preguntes que li formulà el nombrós públic assistent.

Amb l’entrega d’una litografia de na Maria Huerga per part del president de S’Agrícola, i un fort aplaudiment, es tancà l’acte.






















Visita a s'Agricola d'alumnes del CEIP SA TORRE DE MANACOR

 Avui Matí hem rebut l’agradable visita de una vintena d’alumnes del CEIP SA TORRE de Manacor. Aquest centre, te una aula de plàstica amb que dur el nom del nostre soci-Amic-A d’OR, Joan Riera Ferrari, i ens vàrem demanar per poder visitar sa sala d’exposició permanent d’obres de Riera Ferrari.

Acompanyats per Na Xisca i Na Paula, les hem pogut fer un tast de la historia de s’Agrícola i també de la vida i obra de Joan Riera Ferrari.
Per suposat abans d'abandonar les dependencies de s'Agricola, ens han signat al llibre de visites a l'entitat.
Moltes gràcies SA TORRE per pensar amb noltros i per la implicació en la divulgació de cultura manacorina








La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera

         La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera

        Recital poètic i musical a càrrec de Joan Gelabert, M. Magdalena Gelabert i Miquel Mestre, acompanyats al piano per M. Antònia Gomis.

        Divendres, 31 d'octubre de 2025 a les 20h a S'Agrícola 

        Enguany se celebra l'efemèride de la publicació de La deixa del geni grec, una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana de Mallorca, escrita per Miquel Costa i Llobera. És un poema èpic bellíssim titulat de La deixa del geni grec. Fantasia de les Coves d'Artà que beu de la influència del món hel·lènic, sobretot la poesia èpica d'Homer i l'Odissea, així com també de la poesia francesa i de la figura de Jacint Verdaguer. És una obra especialment destacada dins la trajectòria poètica de Miquel Costa i Llobera.

        La deixa del geni grec va guanyar els Jocs Florals de Barcelona l'any 1902, l'any que Costa fou proclamat Mestre en Gai Saber a Sant Martí de Canigó. Posteriorment, el compositor Antoni Massana la convertí en òpera amb el nom de la protagonista, Nureddunna, l’any 1947. L'excel·lència i l'exquisidesa de l'obra han fet que ultrapassàs les nostres fronteres i es convertís en una obra poètica cabdal de la literatura europea.

        La deixa del geni grec narra el drama que pateixen un grup d’aventurers grecs que arriben a les costes de Mallorca. En tocar terra són fets presoners per la Tribu de l’Alzina, els darrers foners de les Balears.             Els captius són traslladats al bosc sagrat on seran sacrificats. En aquest moment, el jove Melesigeni canta el seu adéu a la vida. El cant és tan bell que encisa la sibil·la de la tribu, Nuredduna que se n'enamora i el salva d’una mort segura. Nuredduna, neta del summe sacerdot i jerarca de la tribu, és apedregada en càstig pel seu acte amorós i de desobediència.

        La deixa del geni grec conté el gran símbol de Mallorca i s'hi observa la dualitat entre els indígenes i els colonitzadors. La simbologia i el missatge del poema es poden transportar a l’actualitat i no caduquen, són les traces d'una obra clàssica que perdurarà al llarg del segles.

        En aquesta ocasió apareix representada per veu, imatges i música de la mà dels rapsodes M. Magdalena i Joan Gelabert Miró i de Miquel Mestre, amb el piano de M. Antònia Gomis. 



Exposició de Xisco Fuentes: “Essència de la memòria

         El pròxim divendres a les 20h, s’inaugurarà a la sala d’exposicions de s’Agricola s’exposició de l’artista Xisco Fuentes “Essència de la memòria”.

        Xisco Fuentes (Nerpio, Albacete, 1958), que fa 60 anys que resideix a Mallorca es un artista  clau de pintura de paisatges urbans a Mallorquins. En la seva obra es dona cita el nou mode de ver l'arquitectura i els espais com a objectes de l'arqueologia industrial. Començà la seva carrera artística com a pintor, cercant expressar en les seves obres una combinació de sensacions articulades racionalment, de forma que pogués reconstruir sobre la tela, la realitat per ell percebuda en tota la seva intensitat. La pintura de  Fuentes, és figurativa i colorista;  Els temes que més ha  freqüentat en els darrers anys son: paisanes urbans, temes Industriales, la sèrie de ferrocarril y retrats.

        Les seves obres estan plenes de referències que apunten a l'essencial, carregades d'humitat i pinzellades precises que donen a la imatge de realisme, donant-li una bellesa i textura brillant que captiva l’ànima de l'espectador.

        Xisco Fuentes es un home que estima les coses senzilles, que acaricia els petits detalls amb els seus pin cels i valora la vida quotidiana, la dolçor de les cicatrius del pas del temps, l'òxid de les canaletes, les arrugues ... el deteriorament de les façanes d'aquells edificis construïts per l'home que avui estan abandonats i condemnats. És un artista compromès a deixar un testimoni de lo que dur camí de desaparèixer.



PRESENTACIÓ DE MALES LLENGÜES DE NAI VIDAL A S’AGRÍCOLA

    Dia 18 d’octubre l’Associació Cultural s’Agrícola va acollir la presentació del llibre Males llengües, de Nai Miró Vidal, pseudònim de Joanaina Escalas i Nolla. Formada com a lingüista, no és el primer llibre que escriu, tasca que combina amb la gestió de l’hotel Cèsar de Vilanova i la Geltrú. És aquesta connexió amb l’ofici de les generacions anteriors la que la va inspirar per crear una novel·la on el naixement d’una fonda i la seva posterior evolució esdevé gairebé un dels personatges principals del llibre.

    Bàrbara Duran va conduir l’acte, i va subratllar que, quan va llegir el llibre, va tenir la idea de convidar Albert Carvajal i Toni Gomila. Ells, en les darreres Jornades d’Estudis Locals, van estudiar Els inicis del turisme a Manacor (II). Aixopluc per als visitants. Les fondes i cases d’hostes. I així, durant la presentació, tots dos es van centrar en descriure els paral·lelismes entre el moment històric que vivien Vilanova i Manacor quan van néixer els primers allotjaments professionals: l'arribada del ferrocarril als pobles (curiosament, primer a Manacor que a Vilanova), el sorgiment de les fàbriques locals, la necessitat d’una millor comunicació per potenciar el desenvolupament econòmic i també el primer turisme. Es va esmentar com tot plegat va afavorir el desenvolupament cultural amb el flux de visitants cap a les coves del Drac i la promoció, per exemple, del museu de Vilanova com a nou espai local.

    La història de la primera fonda Univers i després Pensió Univers, Hotel Cèsar (de malnom La fitorra i que es converteix en la denominació de l’editorial) és l’eix sobre el qual gira l’evolució de les dues protagonistes, la Teresa i la Josefina, que aixequen l’hostal malgrat que no tenen un full de ruta clar, especialment perquè són dues dones de classe treballadora. La Teresa i la Josefina són prudents, saben que estan iniciant un ofici que no és ben entès, d’aquí les males llengües

    Va ser extremadament interessant comprovar com la novel·la de Nai Vidal compartia molts elements, també, amb el passat de Manacor alhora que el de Vilanova. L’autora va voler recordar la figura de Jaume Santandreu, al qual estimava i apreciava molt i va reivindicar un ofici que va aparèixer com una necessitat bàsica (l’allotjament digne de visitants) i que sovint és confós, avui dia, amb gestions massificadores i invasives. Es va parlar també de la pèrdua actual d’oficis que requereixen un procés d’aprenentatge i als quals la societat contemporània no dóna un marc educatiu adequat. I com el turisme té cares molt positives, car porta el coneixement d’altres països, llengües i maneres de viure, la qual cosa esdevé una riquesa única. Hi ha tantes coses en comú entre Manacor i Vilanova, que fins i tot aquesta darrera era anomenada “la petita Havana”, una referència als emigrants a terres americanes que també, sens dubte, conformen la història de Manacor.





















CONFERÈNCIA DEL DOCTOR TOMEU FULLANA

 Dissabte dia 25 d’octubre a les 20:00, i al saló d’actes de l’Associació Cultural s’Agrícola Manacor, s’inaugurarà el cicle ”Joves manacorins al món”, amb la conferència del doctor Tomeu Fullana, que ens parlarà  “De la quimioteràpia a la medicina personalitzada: el canvi en el càncer de mama”.

Aquest cicle té com a objectiu donar a conèixer el que fan, fora de Manacor, aquests joves nostres als diferents àmbits: sanitari, esportiu, cultural, musical… i conèixer també com duen el nostre Manacor dins ells.

 Tomeu Fullana és metge oncòleg especialitzat en càncer de mama a l’Institut Català d’Oncologia de l’Hospitalet-Hospital de Bellvitge, Barcelona.

 CURRÍCULUM:

Formació com a metge resident en Oncologia Mèdica a l’Hospital Mútua de Terrassa.

Màster en Oncologia Molecular (Universidad Rey Juan Carlos I).

Màster en Oncologia Mèdica (Universitat de Girona).

Ha publicat articles científics i presentat comunicacions en congressos nacionals i internacionals.

Ha participat en més de 50 assaigs clínics i projectes de recerca en càncer de mama.

Actualment cursa el Doctorat a la Universitat de Girona.



CONCERT A S’AGRÍCOLA A CÀRREC DEL COMPOSITOR I CANTANT MANACORÍ DAMIÀ FLUXÀ

          Diumenge dia 12 de febrer, a les 19 h, inaugurant la darrera part de les activitats musicals previstes per a després de la pausa estival del 2025, va celebrar-se a s’Agrícola un interessantíssim concert  a càrrec del compositor i cantant Damià Fluxà.

         En aquesta ocasió, el cantautor manacorí va estar acompanyat per tres músics de luxe: el pianista Toni Terrades, la violoncel·lista Carmela Font i la soprano Maria Antònia Gomila.

         Damià Fluxà ens va oferir una excel·lent mostra en format acústic d’algunes de les composicions incloses en els seus tres treballs discogràfics: «Dos anys i mig», «Fluxà» i «Quaranta-set».

         Cal destacar la qualitat musical i lírica de l’obra del nostre compositor (que ell qualificà de «sentimental», però no «trista»), i la  facilitat de comunicació que va desplegar amb el públic, que omplia de gom a gom la sala d’exposicions de s’Agrícola. Excel·lents aportacions, també, de Toni Terrades tocant el piano acústic en estat de gràcia, i les magnífiques pinzellades de la violoncel·lista Carmela Font, que, juntament amb les subtils intervencions vocals de Maria Antònia Gomila, formaren un emotiu embolcall per a les composicions de Damià Fluxà.

         Una vetlada entranyable que es va cloure amb «Confiaré», una emotiva cançó enregistrada a «Quaranta-set», el seu darrer treball discogràfic.







































 

 

CONFERÈNCIA DE LLUÍS BALLESTER A S’AGRÍCOLA

         A la conferència del Dr. Lluís Ballester Brage de dia 10 d’octubre a la sala d'Actes de S’Agrícola, presentada pel metge Antoni Truyols, es va abordar un tema complex i controvertit, però tremendament important: “La connexió entre la pornografia a Internet i els canvis a la prostitució».

    Fa 20 anys la pornografia era distribuïa en paper i en filmacions convencionals. L'arribada de tecnologia mòbil 4G (2007) ha facilitat que la pornografia en línia universal creixi de llavors ençà de forma exponencial.

    La indústria de la pornografia i la prostitució representa un fenomen econòmic, social i cultural impressionant, caracteritzat per una trama complexa i diversificada, en què l'estructura empresarial està dominada per un grup de grans companyies que operen llocs web amb desenes de milions de seguidors, que gestionen plataformes de streaming i ofereixen serveis sense limitacions de cap tipus en el seu ús.

    S'estima que els ingressos globals de la pornografia en línia superen els 15 mil milions de dòlars anuals.

    L'accés té lloc a edats molt precoces. Parlam de 7-8 anys a les Balears o al País Basc, com demostren els estudis. A Portugal la Universitat de Porto situa en els 8 anys les primeres experiències de consum. I als Estats Units, el 15% amb menys de 10 anys. Entre adolescents la prevalença de consum nova pornografia arriba al 70%. Una altra qüestió preocupant és la introducció subtil de la violència a la vida sexual. Es desconnecta l'empatia i es produeix una incapacitat per identificar moltes situacions com a violència, passant a considerar-la com a part dels ritus de la vida sexual.         Espanya, igual que molts altres països, suspèn en legislació sobre pornografia. Les seves lleis antigues no responen als problemes actuals, cosa que requereix un paper més actiu per part del sistema educatiu i de les famílies, a l'hora de proporcionar models sòlids que serveixin de guia per a les nostres filles i fills. Mantenir-se al marge, no implicar-se, vol dir acceptar que aquest paper l'acabarà exercint el porno, més aviat que tard i en qualsevol estatus social.

    S’equivoquen els pares que diuen “a nosaltres no ens passarà”. Els infants tenen accés a internet i les indústries saben bé com captar-los. Tot això fa que la implicació en primer lloc de les famílies i també de les escoles sigui fonamental en l’educació afectiva i sexual dels nins i adolescents per prevenir les conseqüències totalment negatives que pot tenir en la maduració de les persones i en el decurs també de tota la seva vida d’adults.













Presentació llibre «Males llengües» de Nai Miró i Vidal.

 

        Divendres dia 17 d’octubre a les 20 h. es durà a terma la presentació del llibre «Males llengües» de Nai Miró i Vidal. 
        "Males llengües" es una obra sobre els primers hostals a Vilanova, amb l'arribada del ferrocarril, i les persones que els iniciaren. Albert Carvajal i Antoni  Gomila   parlaran dels paral.lelismes amb Mallorca; B. Duran i l'autora Nai Vidal presentaran el llibre. Col.loqui obert amb el públic sobre el naixement d'aquest ofici a finals del XIX. 





Per causes meteorològiques, l'activitat d'Art teràpia va esser suspès