La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera
Recital poètic i musical a càrrec de Joan Gelabert, M. Magdalena Gelabert i Miquel Mestre, acompanyats al piano per M. Antònia Gomis.
Divendres, 31 d'octubre de 2025 a les 20h a S'Agrícola
Enguany se celebra l'efemèride de la publicació de La deixa del geni grec, una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana de Mallorca, escrita per Miquel Costa i Llobera. És un poema èpic bellíssim titulat de La deixa del geni grec. Fantasia de les Coves d'Artà que beu de la influència del món hel·lènic, sobretot la poesia èpica d'Homer i l'Odissea, així com també de la poesia francesa i de la figura de Jacint Verdaguer. És una obra especialment destacada dins la trajectòria poètica de Miquel Costa i Llobera.
La deixa del geni grec va guanyar els Jocs Florals de Barcelona l'any 1902, l'any que Costa fou proclamat Mestre en Gai Saber a Sant Martí de Canigó. Posteriorment, el compositor Antoni Massana la convertí en òpera amb el nom de la protagonista, Nureddunna, l’any 1947. L'excel·lència i l'exquisidesa de l'obra han fet que ultrapassàs les nostres fronteres i es convertís en una obra poètica cabdal de la literatura europea.
La deixa del geni grec narra el drama que pateixen un grup
d’aventurers grecs que arriben a les costes de Mallorca. En tocar terra són
fets presoners per la Tribu de l’Alzina, els darrers foners de les Balears. Els
captius són traslladats al bosc sagrat on seran sacrificats. En aquest moment,
el jove Melesigeni canta el seu adéu a la vida. El cant és tan bell que encisa
la sibil·la de la tribu, Nuredduna que se n'enamora i el salva d’una mort
segura. Nuredduna, neta del summe sacerdot i jerarca de la tribu, és apedregada
en càstig pel seu acte amorós i de desobediència.
La deixa del geni grec conté el gran símbol de Mallorca i s'hi
observa la dualitat entre els indígenes i els colonitzadors. La simbologia i el
missatge del poema es poden transportar a l’actualitat i no caduquen, són les
traces d'una obra clàssica que perdurarà al llarg del segles.
En aquesta ocasió apareix
representada per veu, imatges i música de la mà dels rapsodes M. Magdalena i
Joan Gelabert Miró i de Miquel Mestre, amb el piano de M. Antònia Gomis.
