Adrià Mayordomo neix a Manacor l’any 2000, estudia el Batxillerat artístic a l’IES Mossèn Alcover de Manacor i es gradua al 2022 en la Universitat de Belles Arts de Barcelona.

        Ha participat en una sèrie d’exposicions col.lectives a la galeria Fran Reus de Palma, a l’espai Joan Serra de Manacor, a la galeria Ola de Barcelona i al Canoff d’Eivissa.

        Al 2023 fa la seva primera exposició individual “perdre el cap” a la galeria Fran Reus de Palma i al 2024 l’exposició “mala herba” a l’Espai Mallorca de Barcelona.

        N’Adrià Mame va començar pintant murals per Manacor i ja en el Batxillerat artístic va destacar per la seva espontaneïtat alhora de desenvolupar el seu projecte artístic.

        “Realment no vull explicar res, ens diu a la seva primera exposició individual, prefereixo que cada persona que ho vegi li transmeti una cosa diferent i completament personal o que, simplement, no li transmeti res i fins i tot que no ho entengui”

        Aquesta afirmació ja ens deixa entreveure el seu caràcter rebel i crític envers l’establert. De fet el que podem veure a l’exposició de s’Agrícola amb el títol “obert per reformes” són unes obres treballades damunt vidre amb materials pobres i recursos mínims que no ens deixen indiferents. La seva obra prescindeix de qualsevol element superflu per concentrar-se en allò que és més primari: el gest, la línia i el traç. L’absència de color no és una limitació, sinó una decisió conscient.

        La seva manera de treballar és espontània i intuïtiva. El traç apareix sense artifici, lliure de qualsevol voluntat descriptiva o narrativa. En definitiva podem gaudir d’una instalació d’art contemporani en majúscules aquí a Manacor a s’Agrícola fins el 19 de Juliol.















 




Exposició Adrià Mayordomo "Adrià Mame"

        Adrià Mame (Manacor, 2000) és graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

        Recentment, ha exposat en solitari a la Galeria Fran Reus (Palma) presentant "Perdre el cap", també ha participat en l'exposició col·lectiva "¿Podría ser real?" a la Galeria Ola (Barcelona) i també a l'exposició a duo amb Alba Suau "Fons-figura: espais liminars" al CANoff (Eivissa). 

        Li agrada caminar o anar en bici, és a dir, fer voltes.

        Veure coses, imatges, persones, edificis, paisatges... Tot això fent voltes dins el seu cap.

        Imatges publicitàries, que estàs obligat a veure o que no et deixen veure el que vols mirar.

        Edificis buits, eternament en obres, esbucats, amb les parets mitgeres descobertes de color taronja.             Edificacions enmig del no-res, engolides per les males herbes, en un estat de semi abandonament.

        Intervenir l’espai públic o agafar coses de l’espai públic per intervenir al taller. D’aquestes derives no només surten els materials que utilitzarà per fer les obres, sinó també les imatges o els objectes que conformaran la seva obra.




II Tast de vins.

 Dijous dia 12 de juny, a les 20 hores i a la Sala d’actes de S’Agrícola, va tenir lloc el II Tast de vins.

Aquest II Tast va córrer a càrrec de la bodega GALMÉS I FERRER de PETRA.

El seu actual enòleg i propietari , Arnau Galmés Ferrer va presentar i dirigir el tast de quatre dels seus vins: el Rosat Galmés i Ferrer del 2025, el Blanc Galmés i Ferrer del 2025, el Blanc Giró del 2022 monovarietal, elaborat amb la varietat autòctona mallorquina de Giró Ros i el vi negre Galmés i Ferrer del 2022.

Quatre vins excepcionals que, l’enòleg va comentar, les varietats en què van ser elaborats, el processos de vinificació i les seves notes de tast: el color, els aromes, el gust i el regust.

A les postres, Arnau Galmés ens presentà el seu VI DE MISSA , ens va contar la seva complexa elaboració i vam gaudir de tastar-lo, en aquest gran i curiós vi.

En resum, un II Tast excepcional, una bodega :Galmés i Ferrer, que ha sabut fusionar lo antic i lo nou en l’elaboració del vi, un enòleg: Arnau Galmés, que ens va mostrar, en tot moment, la seva passió i la seva estima en la producció de vi mallorquí.

I un sopar, excel’lent elaborat i servit a càrrec del responsable i personal de la Cafeteria de S’Agrícola.








VETLADA LÍRICA AL PATI DE CAN FRAU.

             Diumenge passat, 7 de juny, al magnífic pati renaixentista manacorí de Can Frau, amablement cedit pels inigualables amfitrions  Maruja Frau i  Pedro Riera, va tenir lloc l’acte que des de fa ja uns anys tanca la programació cultural de s’Agrícola i les festes de Sant Isidre abans del parèntesis estival: una esplèndida gala lírica.

            El president i la junta directiva de s’Agrícola volgueren agrair molt especialment a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Manacor la seva constant col·laboració amb l’entitat cultural, i en particular a la senyora Joana Maria Llull, delegada d’Espai Públic i Serveis Generals, i al senyor Ferran Montero, regidor de Cultura, que va presidir l’acte en nom del Consistori de l’Ajuntament.

            Atès que aquest 2026, s’Agrícola ha tengut el privilegi de poder estrenar un himne identitari amb lletra de Maria Magdalena Gelabert i Miquel Mestre, música d’Antoni Parera Fons i adaptació per a Banda a càrrec de Gabriel Oliver, just abans de començar el concert líric, es va reproduir fonogràficament l’himne en qüestió, que havia estat enregistrat a l’Auditori de Manacor dia 10 de maig d’aquest mateix any en ocasió de la cerimònia d’entrega de l’A d’Or 2026. Recordem que per a l’estrene d’aquest himne, s’Agrícola va comptar amb la inestimable participació de la Banda de Música de Manacor (receptora de la mencionada A d’Or 2026), dirigida pel senyor Miquel Flores, i de la coral Ars Antiqua, dirigida per la senyora Eulàlia Salbanyà.

         En principi, el concert havia d’anar a càrrec de tres importants artistes mallorquins: Catina Bibiloni, soprano, i excel·lent violinista, nascuda a Santa Margalida, formada musicalment al Conservatori Superior de Música de les illes Balears; José Manuel Sánchez, tenor nascut a Inca, amb una reeixida carrera internacional en òpera; i Alejandro Calafat, nascut a Santa Maria,  professor titular de piano al Conservatori de Música de Mallorca i també professor de repertori vocal al Conservatori Superior de les Illes Balears. Però per una greu i desafortunada circumstància familiar adversa, la soprano Catina Bibiloni no va poder complimentar el compromís. Segons va explicar la junta de s’Agrícola, sortosament, gràcies a la grandíssima professionalitat de la soprano Natàlia Salom (titulada a l'Escola Superior de Cant de Madrid), que va acceptar el repte d’assumir un complex repertori líric en dos assajos, i també gràcies a l’adaptabilitat dels seus dos companys, José Manuel Sánchez i Alejandro Calafat, tenguérem l’honor i el plaer de gaudir del repertori inicialment previst tan sols amb unes lleugeres variacions.

            Tot i que al llarg de la vetlada Alejandro Calafat, el pianista, ens anà explicant amb gran simpatia i proximitat cada una de les intervencions dels artistes, podem resumir la gala anotant que el concert va estar dividit en tres blocs. En el primer, els músics interpretaran temes d’Ernesto De Curtís, Antoni Parera Fons i  Xavier Montsalvatge; continuaren amb àries de Giácomo Puccini i tancaren l’acte amb una selecció de romances de sarsueles famoses compostes per Federico Moreno Torroba, José Serrano, Amadeo Vives, Francisco Barbieri i Pablo Sorozábal.

            Com ja és habitual a les gales líriques de s’Agrícola, els tres músics ens oferiren un apoteòsic «O sole mio» com a bis.

            Una gran vetlada lírica i un èxit espectacular de Natàlia Salom, José Manuel Sánchez i  Alejandro Calafat.



















           

 

 


II Tast de Vins a s'Agrícola


 

‘Todas las mentiras conducen a la verdad’: la visió irònica de dos món feta còmic

 

‘Todas las mentiras conducen a la verdad’ es el nou llibre del dibuixant manacorí Toni Planissi. Uns història irònica i detallista feta a base de llapis i aquarel·la sobre dos móns que s’enfronten i on cap sembla tenir raó. 

‘Todas las mentiras conducen a la verdad’ és un viatge dibuixat cap a l'interior de la consciència humana, sense missatges ni posicionaments ideològics. Indagant en la fe i la por. Parodiant l'odi, les creences destructives i la guerra, amb un to paradòjicament divertit.

 Una sàtira trista de la condició humana, que ridiculitza com elaboram les falses bases que acaben dominant el nostre destí. Veritats errònies que es converteixen en la nostra realitat. 

Per aconseguir-ho, creim en mentides que justifiquen la nostra existència. I en aquesta guerra interna va creixent una cerca desesperada per trobar allò primigeni. ‘Todas las mentiras conducen a la verdad’ és, també, una visió còmica de l'espiritualitat i d’allò cert a través de la física quàntica. Encara que, malgrat tot, l'única veritat sigui que cap veritat és certa. 

Aquest és el primer llibre editat per la revista 07500, que inaugura així un catàleg que de ben segur serà extens amb els anys. De fet la revista fa tres anys que publica un número anual en paper, en format revista, d’entrevistes i reportatges manacorins. 

Toni Planissi (Manacor, 1977)

 Inicia la seva carrera artística com a pintor paisatgista. A partir del 2003 comença a col·laborar en la premsa local, primer amb tires còmiques i més endavant mitjançant la il·lustració de pàgines completes en les quals, periòdicament, treu els colors de la societat i política illenques.

 En companyia de Miquel Orlandis i Xisco Fuster publica el 2010 ‘Pollamari’ (Desidia Edicions), un poemari surrealista i de culte. L'admiració que el llibre desperta en els mitjans i la crítica mallorquina activa un interès creixent per les seves futures obres. 

El tàndem Fuster-Planissi, de fet, continua per engendrar la seva obra més ambiciosa, publicada el 2014 i titulada ‘Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí’ (Edicions del Despropòsit), una sàtira de la vida i les (mals) costums d'una societat en decadència, a la qual seguiria ‘Un infern a Mallorca’ (Edicions del Despropòsit) quatre anys després. El 2024 publica finalment ‘Una preqüela de l'Imperi Mallorquí’ (El Gall Editor).

 El llibre que ens ocupa va començar a dibuixar-se el 2020 i va concloure el 2022. Una obra que fins ara s'havia mantingut oculta per desig de l'autor.



Reflexió sobre l’atenció als pacients crònics en la taula rodona de s’Agrícola

 L’Associació Cultural s’Agrícola va acollir el passat divendres 5 de juny la taula rodona titulada “Estan preparats els hospitals per a la gent gran?”, una trobada que va reunir professionals de diferents àmbits sanitaris per reflexionar sobre els reptes que planteja l’envelliment de la població i l’atenció als pacients amb malalties cròniques.

L’acte va ser moderat pel periodista Antoni Ferrer Vallespir, que va iniciar la sessió presentant els participants: Antoni Truyols Bonet, metge internista; Júlia Troya Casero, directora d’Infermeria de l’Hospital de Manacor; Neus Martorell Dols, logopeda, i Esperança Bauçà Amengual, terapeuta ocupacional. Ferrer va contextualitzar el debat destacant la seva plena actualitat, conseqüència de l’augment de l’esperança de vida i de la necessitat creixent d’adaptar els hospitals a l’atenció de pacients amb patologies cròniques, una realitat que progressivament guanya pes davant les malalties agudes.

Va obrir el torn d’intervencions Antoni Truyols, que va explicar que, quan li varen proposar participar en la taula rodona, va considerar imprescindible la presència de professionals d’altres disciplines sanitàries. Segons va assenyalar, la seva experiència en el tractament de pacients crònics li ha demostrat que aquests malalts necessiten una atenció basada en equips multidisciplinaris, on la comunicació i la coordinació entre els diferents professionals són elements fonamentals per garantir una assistència de qualitat.

A continuació, Júlia Troya va exposar la realitat de l’Hospital de Manacor, reconeixent les dificultats derivades del fet que els hospitals actuals estan principalment concebuts per atendre processos aguts. Tot i això, va remarcar els esforços que s’estan fent per adaptar-se a les noves necessitats assistencials i va mostrar-se optimista davant la pròxima obertura de l’Hospital de Crònics de Felanitx, vinculat a l’Hospital de Manacor, que considera una passa molt important per millorar l’atenció a aquests pacients.

Per la seva banda, Esperança Bauçà va destacar la funció dels terapeutes ocupacionals en la recuperació de l’autonomia personal dels malalts, així com en el seguiment domiciliari una vegada han rebut l’alta hospitalària. Segons va explicar, aquesta tasca resulta essencial per afavorir la qualitat de vida i prevenir noves complicacions.

Neus Martorell va centrar la seva intervenció en la importància de la logopèdia dins el procés de recuperació de molts pacients. Va explicar especialment el paper dels logopedes en persones que han patit un ictus o afeccions de les cordes vocals, no només en la recuperació de la parla i de la capacitat de comunicació, sinó també en el tractament dels problemes de deglució, una feina que requereix una estreta coordinació amb els professionals de la nutrició.

Durant el debat, tots els ponents varen coincidir a assenyalar que la coordinació dels equips multidisciplinaris és un factor determinant per a la millora dels resultats assistencials. Igualment, varen defensar que invertir en la formació i consolidació d’aquests equips no només repercuteix positivament en la salut dels pacients, sinó que també pot comportar un estalvi important de recursos sanitaris.

Els participants també varen lamentar l’absència d’un representant del col·lectiu d’auxiliars d’infermeria, una figura que consideraren imprescindible dins qualsevol equip dedicat a l’atenció de pacients crònics i dependents.

En el tram final del debat, Antoni Truyols va introduir una reflexió sobre els aspectes ètics de l’assistència sanitària, recordant la necessitat de respectar dos drets fonamentals dels pacients: el principi d’autonomia, que garanteix la seva capacitat per decidir si volen seguir o no un determinat tractament, i el principi de beneficència, que obliga els professionals a evitar situacions d’acarnissament terapèutic.

El col·loqui es va enriquir amb diverses intervencions del públic. Entre elles, la de Catalina Vadell, antiga gerent de l’Hospital de Manacor, que va subratllar la importància de la participació de l’Atenció Primària dins aquests equips multidisciplinaris. Vadell va insistir en la necessitat de reforçar la coordinació entre els centres de salut i l’hospital, una qüestió que, segons recordà, ja havia estat posada de manifest en una altra taula rodona celebrada dies abans.

També va intervenir la directora general d’Igualtat, Margalida Darder, que va proposar incorporar un altre perfil professional als equips d’atenció als pacients crònics: el farmacèutic, considerant que la seva participació pot contribuir a una millor gestió dels tractaments i de la medicació.

Amb aquestes aportacions es va donar per conclosa una taula rodona que va generar un notable interès entre els assistents. El nombrós públic que va omplir la sala va seguir amb atenció les intervencions i va abandonar l’acte amb la sensació d’haver participat en un debat necessari sobre un dels grans reptes que afronta actualment el sistema sanitari.