LA REPRESENTACIÓ MANACORINA A L'ESTRENA DE "MARÍA MOLINER" D'A. PARERA FONS

Ara fa poc més d'una setmana un grup de manacorins partiren a la capital per assistir a l'estrena de "María Moliner", una súperproducció del Teatro de la Zarzuela, que oferia la música del mestre manacorí Antoni Parera Fons.

Hi havia, entre el grup, la nostra adjunta de la vocalia de Cultura, Maria Antònia Febrer.

 
L'ÒPERA
El músic manacorí Antoni Parera Fons va estrenar el passat 13 d’abril l’òpera documental “María Moliner” al Teatro de la Zarzuela de Madrid, un espectacle en homenatge a la publicació del Diccionario de uso del espanyol (1966) en el seu 50è aniversari. 

L’obra, que es va representar els dies 13, 15, 17, 19 i 21 d’abril, era un encàrrec del Teatro de la Zarzuela, la qual cosa suposa una estrena absoluta. El llibret de l’òpera és de Lucía Vilanova i la música d’Antoni Parera Fons. El repartiment està format per María José Montiel en el paper de María Moliner, José Julián Frontal, Sandra Ferrández, Sebastià Peris, Joan Pons, Celia Alcedo, María José Suárez, Lola Casariego, Gerardo López, David Oller i Toni Marsol. La direcció musical corre a càrrec de Víctor Pablo Pérez, i Paco Azorín és el director d’escena i escenografia. Actuen també l’Orquesta de la Comunidad de Madrid i el coro del Teatro de la Zarzuela, amb la direcció d’Antonio Fauró. 

L’obra es centra en la segona meitat de la vida de la lexicògrafa María Moliner quan, fent de la necessitat virtut i utilitzant el tancament cultural al qual es va veure abocada, decideix dur a terme la seva innovadora idea: la fita de fer ella sola i a ca seva 
un diccionari d’ús, la solidesa o importància del qual posà en evidència el diccionari dels acadèmics. 

A l’òpera se’ns mostra la vida quotidiana de María Moliner i la seva obstinació en definir i acumular paraules, tot i el rebuig de l’Acadèmia d’admetre-la en la institució. Coneixem el seu màgic món interior, que viatja en el temps, i ens mostra les seves intuïcions, nostàlgies, temors, fantasies, renúncies i passions. Som testimonis dels símptomes de la seva malaltia, que li impedirà continuar la seva titànica labor i la submergirà en l’oblit de les paraules que ella mateixa havia definit.

L’obra està estructurada en dos actes i en deu escenes, cada una d’elles situada en un any diferent, des del 1951 fins el 1977. 

Cal dir que en la representació del divendres dia 15, el músic manacorí va estar arropat per un bon grup de manacorins que van viatjar a Madrid per a poder gaudir d’aquesta òpera.

L’obra ha estat un gran èxit, tant de públic com de crítica.