El passat dissabte dia 2 de novembre varen donar inici a l’Associació Cultural s’Agrícola els actes commemoratius del 125è aniversari de la seva fundació amb la inauguració de l’exposició retrospectiva de l’artista manacorí, recentment traspassat, Llorenç Femenias Veny.
Va
presentar l’acte la historiadora de l’art Bel Riera Oliver la qual va explicar
magistralment les característiques principals de l’obra de Femenias.
Per
explicar els trets de la seva pintura va
transcriure part d’una entrevista que li
varen fer al mateix pintor a la revista Núvol:
Hem de cercar una manera personal de fer les coses. Jo intent fer una
pintura personal. I no don cap tipus d’importància a la figuració, sinó a la
manera de fer les coses (...). Intent fer una representació de la memòria d’un
indret, un intent de resumir el que he vist en colors, en sensacions (...)
Cercar l’essència d’una cara, d’una natura morta, un interior. Saber plasmar
aquestes coses amb molta humilitat, amb la major senzillesa possible, sense
ostentacions de cap casta. No obstant, va dir Bel Riera, reconeix en
aquesta mateixa entrevista que els seus referents al començament varen ser
Miquel Brunet i Llorenç Ginard.
Riera també
va voler destacar de la mostra dos del grans temes de la seva pintura: els
retrats i els paisatges. Pel que fa als primers les figures no compleixen cap
dels cànons de la bellesa occidental plasmada a mils de quadres però de cap
manera destil·len un sentiment de rebuig; ben al contrari, el sentiment és de
pertorbadora compassió, de comprensió, de solidaritat i de simpatia, un èxtasi decadent front de les
més seductores violacions de tots els cànons clàssics. Referent als paisatges
trobam panorames marins amb els núvols de protagonistes, i d’altres on el verd,
amb totes les seves tonalitats ocupen el
llenç, amb una pintura fosca, molt fosca, on quasi no es destrien els motius.
Són paisatges sentimentals que et provoquen fortes dosis de melangia,
tristesa, admiració, alegria... Una
pintura que parla.
Bel Riera
va voler concloure la presentació amb un epíleg de Joan Carles Gomis: Segur
que Llorenç Femenies, es trobi ara on es trobi, continuarà pintant des de
l’honestedat, discretament i sense fer renou, com va fer sempre... i com
gairebé ningú sap fer.
La seva
família i el nombrós públic que va assistir a la inauguració va voler d’aquesta
manera fer una recordança de la figura
del pintor Llorenç Femenias Veny.
