PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DON SEBASTIAN, EL LLADRE CAVALLER

         El proper divendres dia 21 de novembre a les 20 hores tendrà lloc a s’Agrícola la presentació del llibre de Pere J. Carrió «Don Sebastián, el lladre cavaller».

    Pere Carrió és un mestre i llicenciat en Ciències de l’Educació que ha exercit durant molt d’anys d’Inspector, per la qual cosa és una persona molt coneguda dins el món educatiu mallorquí.

    Don Sebastián va ser un manacorí molt famós dins la població mallorquina dels anys 50 i 60 fins al punt de esdevenir una  llegenda per les seves aventures delictives, que el varen convertir en  un autèntic maldecap per les forces policials d’aquell moment.

    L’acte que  tendrà com a títol «"Don Sebastián", lladre i cavaller manacorí» s’organitzarà en forma d’entrevista-col·loqui entre l’escriptor manacorí Antoni Sureda i l’autor del llibre Pere Carrió i durant el qual es donarà a conèixer qui s’amagava baix del pseudònim de Don Sebastián i s’ampliaran detalls sobre la vida i aventures del personatge.




“Possibilitats de la Medicina Reproductiva en el Moment Actual”, pre la Dra Aina Empar Galmés

 Dra. Aina Empar Galmés Mifsud

Metgessa especialista en Ginecologia, Obstetrícia i Medicina Reproductiva.

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona, la Dra. Galmés es va formar com a especialista en Obstetrícia i Ginecologia a l’Hospital General Universitari de València. Ha completat diversos màsters en Reproducció Assistida, Cirurgia Mínimament Invasiva i Actualització Professional en Ginecologia i Obstetrícia, que reflecteixen el seu compromís amb una formació contínua d’alt nivell.

Ha ampliat la seva experiència amb rotacions a centres de referència nacional i internacional, com la Fetal Medicine Foundation de Londres, l’Hospital La Paz de Madrid o l’Hospital Maternoinfantil de Gran Canària, aprofundint en obstetrícia d’alt risc i cirurgia endoscòpica.

Actualment exerceix com a facultativa especialista a l’Hospital Comarcal d’Inca i fins fa poc com a metgessa col·laboradora a IVI Mallorca, on combina la medicina reproductiva amb la salut integral de la dona. Ha compaginat durant el seu passat la seva tasca assistencial amb la docència universitària a la UIB i la col·laboració docent amb la Universitat de València.

Autora i coautora de diverses comunicacions científiques presentades en congressos de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), centra la seva activitat investigadora en la cirurgia ginecològica, la seguretat quirúrgica i la medicina perinatal.

El seu treball es defineix per una visió global i empàtica de la salut de la dona, un ferm compromís amb l’excel·lència mèdica i una dedicació constant a la recerca i la docència.

Properament el día 13 de Novembre a S’Agrícola, La Dra. Galmés oferirà la conferència:

“Possibilitats de la Medicina Reproductiva en el Moment Actual”,

on abordarà temes com:

· Què és la medicina reproductiva?

· Quines aplicacions té en el moment actual?

· Quins tipus de tècniques de reproducció assistida existeixen i quines són les seves indicacions?

· Perspectives de futur

· Conclusions i torn obert de preguntes




 

Recital poètic i musical La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera

 

V Cicle Poesia a S'Agrícola

 Realitzat amb gran èxit el recital poètic i musical La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera a càrrec de Joan Gelabert, M. Magdalena Gelabert i Miquel Mestre, acompanyats al piano per M. Antònia Gomis. 

El passat divendres, 31 d'octubre de 2025 a les 20h tingué lloc a S'Agrícola el recital poètic i musical La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera a càrrec de Joan Gelabert, M. Magdalena Gelabert i Miquel Mestre, acompanyats al piano per M. Antònia Gomis i amb el suport tècnic de Joana Riera Gomila i Joan Servera, sota la direcció de Miquel Mestre. La sala d'actes de S'Agrícola resultà petita per acollir la gran quantitat de persones que assistiren a l'acte.

El so de dos corns donà el sus a la posada en escena que combinà música i imatges, rapsòdia i emoció produïda per les paraules acompanyades de les notes del piano. El muntatge donà forma al poema èpic bellíssim escrit per Miquel Costa i Llobera i titulat de La deixa del geni grec. Fantasia de les Coves d'Artà tot aprofitant que enguany se celebra l'efemèride de la publicació d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana de Mallorca, que beu de la influència del món grec, sobretot la poesia èpica d'Homer i l'Odissea, així com també de la poesia francesa i de la figura de Jacint Verdaguer.

El públic assistent pogué gaudir de l'emoció i la transcendència d'aquesta obra clàssica i actual alhora. Hem de recordar que La deixa del geni grec va guanyar els Jocs Florals de Barcelona l'any 1902, l'any que Costa fou proclamat Mestre en Gai Saber a Sant Martí de Canigó. Posteriorment, el compositor Antoni Massana la convertí en òpera amb el nom de la protagonista, Nureddunna, l’any 1947. L'excel·lència i l'exquisidesa de l'obra han fet que ultrapassàs les nostres fronteres i es convertís en una obra poètica cabdal de la literatura europea.

La deixa del geni grec narra el drama que pateixen un grup d’aventurers grecs que arriben a les costes de Mallorca. En tocar terra són fets presoners per la Tribu de l’Alzina, els darrers foners de les Balears. Els captius són traslladats al bosc sagrat on seran sacrificats. En aquest moment, el jove Melesigeni canta el seu adéu a la vida. El cant és tan bell que encisa la sibil·la de la tribu, Nuredduna que se n'enamora i el salva d’una mort segura. Nuredduna, neta del summe sacerdot i jerarca de la tribu, és apedregada en càstig pel seu acte amorós i de desobediència. La deixa del geni grec conté el gran símbol de Mallorca i s'hi observa la dualitat entre els indígenes i els colonitzadors. La simbologia i el missatge del poema es poden transportar a l’actualitat i no caduquen, són les traces d'una obra clàssica que perdurarà al llarg del segles.















Antoni Ferrer Vallespir recordarà el 50é aniversari de la inauguració d'Es Cau

         Antoni Ferrer Vallespir recordarà el 50 aniversari de la inauguració d'Es Cau, la primera galeria d’art que es va obrir a Manacor a s’Agrícola

        Presentarà l’acte i el conferenciant Bernadí Bou

        El proper divendres dia 7 de novembre a les 20 hores Antoni Ferrer Vallespir farà una recordança de la inauguració de la galeria d’art Es Cau al saló d’actes de s’Agrícola.

        El 31 d’octubre de 1975 es compliran 50 anys de la inauguració de la primera galeria d’art privada estable que hi va haver a Manacor. Es digué Es Cau, va estar ubicada als baixos del núm. 21 del carrer Pius XII i va ser fundada per l’escriptor, historiador i periodista Rafel Ferrer Massanet.

        Durant els vuit anys que va estar oberta, exposaren a la galeria més d’un centenar i mig d’artistes: pintors, escultors, dibuixants, aquarel·listes, fotògrafs, etc. Les temporades eren de setembre a juny i les exposicions solien durar uns quinze dies. Artistes com Antoni Riera Nadal, Miquel Vives, Joan Riera Ferrari, Biel Pellicer, Joan Carles Gomis, Julio Viera, Andreu Llodrà, Magdalena Mascaró, Mateu Llobera, Guinovart, Llorenç Burgos, Nils Burwihtz, Bruno Zupan, Llorenç Artigues, Pere Ferrer Pujol, Joan Sarasate, Miquel Llabrés, Pep Boix, Daniel Codorniu, Alfonso Puerto “Anfós”, etc exposaren a Es Cau, un lloc que amb el temps es convertí en un espai de referència cultural en aquell Manacor de fa mig segle.

        La galeria es va inaugurar el 31 d’octubre de 1975 amb una mostra de pintures de Gaspar Riera i es va tancar el juny de 1983 amb una exposició de Toni Socies i Menéndez Rojas. Dotze anys després, concretament el 29 d’abril de 1995, Es Cau va tornar a obrir per acollir un efímera exposició de tan sols dues hores. Es va titular 5 Dones de Manacor amb obres de Carmen Fuster, Magdalena Mascaró, Sebastiana Munar, Magdalena Parera i Aina Maria Lliteras. Dies després Es Cau començava a buidar-se i pocs mesos després l’edifici era esbucat per donar pas a un bloc de pisos.

        Idò bé, per celebrar el 50 aniversari de la inauguració d'Es Cau, el periodista i escriptor Antoni Ferrer Vallespir, fill del seu fundador, oferirà una conferència a s’Agrícola el divendres 24 d’octubre a les 20 hores que recordarà la trajectòria d’aquella galeria que ja forma part de la memòria cultural del nostre poble.

        El conferenciant serà presentat pel metge Bernadí Bou. La vetlada es complementarà amb la projecció d’un bon grapat de fotos i catàlegs d’aquella galeria i de les seves exposicions.

          Antoni Ferrer Vallespir (Manacor, 7 de juliol de 1958). Periodista, investigador i activista cultural, va editar i dirigir la revista de Manacor Perlas y Cuevas fins al seu tancament l’any 2023. També el 2023 va fundar el segell editorial Es Cau Edicions.

        Molt vinculat a l’ambient cultural i artístic manacorí, participa —o ha participat— de manera molt activa en fundacions, institucions i patronats de caràcter municipal, així com en associacions majoritàriament culturals.

        Ha presentat llibres, pel·lícules i exposicions, ha pronunciat conferències i pregons, ha moderat debats, ha participat en programes televisius i radiofònics i ha estat col·laborador en mitjans de comunicació d’àmbit insular.

        És, a més, autor de nombrosos treballs d’investigació històrica que han vist la llum en llibres col·lectius, revistes especialitzades i mitjans informatius digitals.

        La seva col·lecció relacionada amb el món del cinema (llibres, publicacions, cartelleria, afixos, fotocromos, etc.) és considerada, possiblement, com una de les més importants d’Espanya.

        És autor dels llibres: Jaime de Juan i Pons: breus pinzellades d’una vida apassionant, Pantallazos de vida (en col·laboració amb Juan Riera Dalmau), Una droga anomenada Helen (una altra) pel·lícula rodada a Mallorca, Espanya 1977-1983: breus apunts del cinema classificat S (o gairebé) i Els monjos templers d’Amando de Ossorio, aquests dos darrers de propera aparició.





La poètica de captar la bellesa a ras de cel. Fotografies de Christian Volker

 La poètica de captar la bellesa a ras de cel 

Christian Volker (Manacor, 1962) es va formar i va exercir com a pilot d’avions per tot el món. D’aquí que la seva passió i visió de les coses parteixi de dalt i tengui una mirada cenital, més silenciosa, harmoniosa i pura de les coses. Aficionat també a la fotografia, la mescla de les dues coses combina en unes imatges tan belles com novedoses del municipi de Manacor, una trentena de les quals seran exposades aquest mes de novembre a s’Agrícola. 

La fotografía de Volker ens obre les portes a una nova manera de veure i entendre el món que ens envolta. Des de l’aire, la càmera captiva la realitat en tota la seva grandesa i complexitat, trascendint les limitacions del conjunt visual que tradicionalment està al nostre abast. 

Aquesta perspectiva vertical (però també horitzontal) ens permet descobrir detalls, formes i harmonia en llocs que, des de terra, moltes vegades passen desapercebuts.

 Aquesta exposició cerca posar en valor la poètica de fer fotos des de l’aire, una pràctica que combina tecnologia, sensibilitat artística i mirada contemplativa. Fotografiar des d’un dron no és simplement obtenir una imatge sinó la creació d’una poesia visual, un joc de llums, ombres, verds i alfaltat que reflecteixen un discurs emocional i elevat. Una sensació d’amplitud i llibertat que només es pot percebre des d’aquesta alçada. 

Les imatges triades són evocadores de la realitat manacorina, reordenada, més orgànica i comprensible quan, metres amunt, tot sembla ordenanr-se. Volker dota de singularitat qualsevol escenari, ja sigui un paisatge urbà, una zona natural o una estructura arquitectònica. 

A través d’aquestes fotografies convidam l’espectador a elevar-se, a mirar la ciutat i el municipi des de noves perspectives, i a descobrir la bellesa que sovint es troba amagada en la quotidianitat, marcada per la línia invisible entre el terra i el cel. 

Aquesta mostra no només celebra la tecnologia sinó que reivindica l’art de capturar la vida des de l’alçada, una poètica que fa d’aquestes imatges un veritable univers visual, on tot es revela amb una nova mirada, més profunda i multidimensional.

 


 CRÒNICA CONFERÈNCIA TOMEU FULLANA

A les 20h del dissabte 25 d’octubre del 2025 i a la sala d’actes de S’Agrícola de Manacor, el Doctor Bartomeu Fullana Grimalt ens va oferir la primera conferència del I Cicle “Joves amb arrels, manacorins al món”. Tomeu Fullana és metge oncòleg i treballa actualment a l’Hospital de Bellvitge de Barcelona, i també al Moisés Broggi, de la mateixa ciutat.

En primer lloc, el presentador li va fer una sèrie de preguntes en relació a la seva ciutat natal, Manacor, i amb les seves respostes ens va transmetre el que significa Manacor per a ell i el fet de viure i treballar lluny. A continuació va començar la conferència amb el títol “De la quimioteràpia a la medicina personalitzada: el canvi en el càncer de mama”.

 El Doctor Fullana va demostrar en tot moment una gran capacitat comunicadora i un gran domini didàctic que va captivar al públic. Ens va informar sobre els tipus de càncer de mama, les investigacions actuals sobre aquesta malaltia, els nous i eficaços medicaments per a combatir-la, i sobretot, va remarcar la importància de lluitar contra els tabús que envolten aquesta enfermetat.

En acabar, va contestar, d’una forma molt propera i humana, a les preguntes que li formulà el nombrós públic assistent.

Amb l’entrega d’una litografia de na Maria Huerga per part del president de S’Agrícola, i un fort aplaudiment, es tancà l’acte.






















Visita a s'Agricola d'alumnes del CEIP SA TORRE DE MANACOR

 Avui Matí hem rebut l’agradable visita de una vintena d’alumnes del CEIP SA TORRE de Manacor. Aquest centre, te una aula de plàstica amb que dur el nom del nostre soci-Amic-A d’OR, Joan Riera Ferrari, i ens vàrem demanar per poder visitar sa sala d’exposició permanent d’obres de Riera Ferrari.

Acompanyats per Na Xisca i Na Paula, les hem pogut fer un tast de la historia de s’Agrícola i també de la vida i obra de Joan Riera Ferrari.
Per suposat abans d'abandonar les dependencies de s'Agricola, ens han signat al llibre de visites a l'entitat.
Moltes gràcies SA TORRE per pensar amb noltros i per la implicació en la divulgació de cultura manacorina