Exposicions Magí Cànaves i Llorenç Gris

Dissabte passat s’inauguraren a s’Agrícola dues exposicions de fotografies ben diferents, a la primera planta podem veure fotografies de Llorenç Gris, un experimentat fotògraf de formació autodidacte, que des de ben petit, ha anant captant moments que li han passat pel davant. La majoria de vegades, les troba sense cercar-los i els immortalitza amb la càmera que dur sempre al damunt. També però per altra banda fa fotografies de retrats, on la serietat en les cares sol esser la dominat que caracteritza el seu estil. Es ell mateix que les diu a les models ( gairebé sempre femenines), que mantinguin l’expressió seria, com a si volgués igualar la tònica experimental dels seus retrats.

A la planta baixa, hi ha el mon no oposat si no el de la propera aturada. Podem veure les imatges d’un jove Magí Cànaves  Llabrés que diu que la fotografia no és més que una eina de registre, un mitjà per deixar constància de les meravelles i els miracles del nostre món. L’artista manacorí, es graduat en realització audiovisual i amb un màster en creació fotogràfica. Ha estudiat també un grau en disseny i de creació digital. Actualment treballa sobretot a Barcelona on desenvolupa el seu treball artístic. Justament ell parteix d’allà on acaben el fotògrafs clàssics, una vegada capturada la imatges, comença mitjançant manipulacions digitals la creació d’una nova imatge, afegint o llevant elements, fins a crear i mostrar el que li demanen els sentiments.

Son obres que no existeixen a la realitat o tal vegada son expressions artístiques que no basta mirar-les amb un cop d’ull, si no que cal posar-se dins la pell de l’autor i cercar la poesia dins l’obra.

Llorens Gris fou presentat per Mercè Oliver, Llicenciada en Geografia, i Magí cànaves i la seva obra varen esser presentats per la pintora i professora de batxillerat artístic Sebastiana Galmés.

Per part de s’Agrícola el president lloà les dues exposicions que ens mostren dues viosn molt diferents des de la fotografia clàssica fins a les creacions més vanguardistes.

Les dues exposicions es podran veure fins el proper 9 de juny.

PREGÓ DE LES FESTES DE SANT ISIDRE 2026

          Divendres passat, 8 de maig, començaren les Festes de Sant Isidre, que L’Associació Cultural s’Agrícola celebra cada any programant un munt d’actes culturals i musicals. L’inici és sempre el pregó de les festes, que corr a càrrec d’un personatge rellevant de Manacor. Aquest any va donar el «sus» a les celebracions de s’Agrícola una persona molt admirada, respectada i estimada pels manacorins: don Andreu Genovart.

         Tomeu Matamalas, membre de la Junta Directiva de s’Agrícola, va ser l’encarregat de presentar el pregoner d’aquest any 2026.

         Monsenyor Andreu Genovart i Orell va arribar a Manacor el 1969, amb 25 anys, per a ser vicari de l’Església dels Dolors amb don Mateu Galmés de Rector. Ho va ser durant sis anys, del 1969 al 1975, any en què passà a ser rector de la Parròquia de Crist Rei. Va desenvolupar aquest nou càrrec durant vuit anys (del 1975 al 1983) i després, durant uns quants anys,  fou  Delegat de comunicacions del Bisbat.

         A partir del 1984, després de passar per les parròquies de MONTUÏRI, PORRERES i ALGAIDA ocupant distints càrrecs diocesans, don Andreu Genovart va estar sis anys al servei del bisbat com a Vicari General, primer amb el bisbe Teodor Úbeda i després amb monsenyor Jesús Murgui Soriano. El 2003, per malaltia i mort del bisbe Teodor, va haver d’estar al front de la la Diòcesi durant 9 mesos, del 21 de maig del 2003 fins al 21 de febrer del 2004, data en que el bisbe Jesús Murgui assumí el càrrec.

         El 27 de setembre del 2018 fou nomenat Canonge de la Seu pel bisbe Monsenyor D. Sebastià Taltavull Anglada.

         A finals d’aquest mateix any, el 2018, després de gairebé 50 anys de servei ininterromput a l’Església, es va jubilar del càrrec de Rector parroquial, que exercia a Manacor des del 2005.

         Quant al pregó, mossèn Genovart —acompanyat per un públic atent que omplia a vessar la sala d’actes de s’Agrícola— va fer una síntesi de la trajectòria històrica de l’associació, les funcions de sindicat agrícola que va desenvolupar en l’inici i la transformació actual, que el pregoner va qualificar de «culturalment exemplar». Don Andreu Genovart va parlar, també, de la relació personal que va mantenir amb s’Agrícola durant els quasi 25 anys durant els quals va exercir distints càrrecs ministerials a Manacor. El pregoner va remarcar, també, el vincle d’amistat que el va unir amb el pintor manacorí Joan Riera Ferrari, un altre personatge molt estimat per s’Agrícola.

         Tot plegat, una exposició molt encertada del que va ser s’Agrícola inicial i del que  pretén ser s’Agrícola actual, explicat tot amb la claredat i la saviesa que atorguen anys i anys  d’experiència comunicativa.

 

L’Associació Cultural s’Agrícola celebra les festes de Sant Isidre del 8 al 17 de maig amb un ampli programa cultural

 L’Associació Cultural s’Agrícola tornarà a celebrar enguany les tradicionals festes en honor del seu patró, Sant Isidre, amb un complet programa d’actes que es desenvoluparà entre els dies 8 i 17 de maig, combinant música, cultura, pensament i art en una setmana especialment significativa per a l’entitat.

L’inici oficial de les festes tendrà lloc el dia 8 de maig amb el pregó inaugural, que enguany serà pronunciat per l’antic rector de les Parròquies de Manacor Andreu Genovard, donant així el sus a uns dies plens d’activitat i convivència.

Un dels moments més destacats del programa arribarà el 10 de maig amb el lliurament de l’A d’Or, màxima distinció de l’entitat, que en aquesta edició serà concedida a la Banda de Música de Manacor en reconeixement a la seva trajectòria i aportació cultural. L’acte se celebrarà a l’Auditori i inclourà, a més, l’estrena de l’himne de s’Agrícola, interpretat en una actuació conjunta de la Banda de Música de Manacor i la coral Ars Antiqua, en el que es preveu que sigui un dels moments més emotius de les festes.

El programa també oferirà espai per a les arts plàstiques amb les exposicions de Magí Cànaves i Llorenç Gris, que enriquiran l’oferta cultural de la celebració.

En l’àmbit del debat i la reflexió, destaca la taula rodona sobre l’evolució del turisme, moderada per l’economista Antoni Riera i amb la participació de Monti Galmés i Xisco Fullana, una proposta que vol analitzar els reptes i perspectives del sector turístic des de diferents mirades.

La poesia hi serà present amb la presentació de tres llibres de Àngels Cardona i M. Victòria Secall, Júlia Febrer i Damià Rotger coordinats tots ells per M. Magdalena Gelabert.

La ciència també hi tendrà el seu protagonisme amb la conferència sobre epigenètica a càrrec del jove manacorí Martí Duran Febrer, que aproparà al públic aquesta disciplina científica emergent de gran interès.

Les festes es clouran el 17 de maig amb el concert del Trio Harmonia, que posarà el punt final a una edició que torna a apostar per la qualitat cultural i la diversitat de propostes.

Amb aquest programa, s’Agrícola reafirma el seu compromís amb la promoció de la cultura, el pensament i les tradicions locals, convertint les festes de Sant Isidre en una cita imprescindible del calendari cultural manacorí.

Acabada la setmana Riera Ferrari .

 Realitzat amb gran èxit el IV Memorial Riera Ferrari 2026 

L'Associació Cultural Riera Ferrari, amb la col·laboració de l'Associació Cultural S'Agrícola, ha duit a terme, com cada any fa a principis del mes de maig, el IV Memorial Riera Ferrari per recordar la figura del pintor en el 9^è aniversari del seu traspàs.

Divendres dia 1 de maig de 2026, l’Associació Joan Riera Ferrari, conjuntament amb l’Associació Cultural S’Agrícola, iniciaren els actes de reconeixement i recordança del pintor manacorí. I ho feren amb una exposició doble, a la planta noble i a la primera planta, dedicada a Llevant en Marxa. L’exposició va ser comissionada per Joan Servera i Cabrer, que dividí les obres exposades en dos espais diferenciats: a la planta noble hi ubicà les imatges referides a la trajectòria i els projectes duits a terme per Llevant en Marxa, amb imatges alegres i atractives que representaven la bona feina d'aquesta entitat que ha estat recentment reconeguda amb el Premi Ramon Llull.

A la primera planta, el comissari es decantà per les imatges que reflectien els sopars i les subhastes d'art que ajudaren al finançament de nombrosos projectes. En concret, es dedicaren a un sopar als jardins de L'Auba, a la casa de de Joan Riera Ferrari, en el qual s'homenatjà, l'estimat prevere manacorí D. Llorenç Bonnín.

A continuació, es realitzà una taula rodona amb el president de Llevant en Marxa, el Dr. Antoni Mesquida; el tresorer de l'entitat, Leopoldo López i un dels membres destacats, el constructor Joan Amengual. Maria Magdalena Gelabert presentà l’acte, en substitució de la periodista Cati Veny (una persona molt estimada per Llevant en Marxa i col·laboradora habitual de l'entitat) que no hi pogué assistir per motius de salut. Al llarg de la sessió. Es posaren damunt la taula les línies de treball de Llevant en Marxa, els projectes realitzats i nombroses experiències i anècdotes que compartiren amb el públic assistent.

L'endemà, dissabte 2 de maig a les 20h tingué lloc un concert extraordinari a càrrec del tenor Joan Laínez, amic coral de Joan Riera Ferrari, acompanyat per la pianista Maria Victòria Cortès que omplí la sala d'actes de S'agrícola de gom a gom. El concert que, amb el títol Entre la cançó catalana i l'òpera, combinà poemes musicats per Miquel Ortega, Salvador Brotons i pel compositor manacorí Antoni Parera Fons, (tot fent un homenatge a la llengua catalana i als nostres compositors) amb altres peces de Bellini (Norma), Puccini, Amadeu Vives i Federico Moreno Torroba. El conjunt entusiasmà els presents en un concert memorable.

La cloenda del IV Memorial Riera Ferrari va ser un nou recital poètic i musical a càrrec del guitarrista Joan Gelabert, del baix Josep Bernat i de la pianista M. Antònia Gomis que acompanyaran les veus de Núria Martín Garcia (cant) i de Miquel Mestre, M. Magdalena Gelabert i Joan Gelabert (recitat). Va tenir lloc dilluns, 4 de maig, el dia de l'efemèride del 9^è aniversari del traspàs del pintor, a les 20h a la Sala d'Actes de l'Associació Cultural S'Agrícola. Amb el títol Imitació del mar, Imitació del foc combinà la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel a través del recitat i de les versions musicades, amb les referències al pintor, a l'enyorança de la seva figura que encara inspira gratitud i altruisme.

 

IV MEMORIAL D'HOMENATGE A RIERA FERRARI

 IV MEMORIAL D'HOMENATGE A JOAN RIERA FERRARI

De l'1 al 4 de mig de 2026, a l'Associació Cultural S'Agrícola

Per quart any consecutiu, l'Associació Cultural Riera Ferrari organitza un memorial per tal de retre homenatge a la figura del pintor Joan Riera Ferrari. Els actes commemoratius s'inicien el proper 1 de maig de 2026 amb una doble proposta. A les 19h a S'Agrícola, s'inaugurarà l'exposició Joan Riera Ferrari i Llevant en marxa amb un seguit de fotografies i altres elements representatius. L'exposició, comissariada per Joan Severa, ocuparà la planta baixa i la primera planta de l'edifici de l'Associació Cultural S'Agrícola.

A continuació en durà a terme una Taula rodona Llevant en marxa: dels inicis a l'actualitat amb la participació d'Antoni Mesquida, Leopoldo López i Joan Amengual que moderarà la periodista Cati Veny.

L'endemà,  dia 2 de maig de 2026, tindrà lloc el concert: Entre la cançó catalana i l'òpera a càrrec del tenor Joan Laínez, acompanyat al piano per Maria Victòria Cortès. Amb la col·laboració especial d'Andreu Riera.

Com a cloenda dels actes, el dia de la commemoració de l'efemèride del seu traspàs, dia 4 de maig de 2026, tindrà lloc un concert poètic d'homenatge: Imitació del mar, Imitació del foc. Poesia i música en recordança de Joan Riera Ferrari que compartiran Miquel Mestre Genovard i M. Magdalena Gelabert i Miró, al recitat; Núria Martín Garcia, cant;  Joan Gelabert i Miró, guitarra; Josep Bernat Perelló, baix i  M. Antònia Gomis Ferrer, piano.

L'Associació Cultural Riera Ferrari convida tothom a assistir a aquests actes per tal sumar-se a l'homenatge a una figura tan destacada com és el pintor Joan Riera Ferrari.

CONFERÈNCIA DE JAUME JAUME SUREDA A S’AGRÍCOLA

 CONFERÈNCIA DE JAUME JAUME SUREDA A S’AGRÍCOLA

El passat divendres dia 24 d’abril l’enginyer agrònom i doctor en Biologia Jaume Jaume Sureda va impartir una conferència a s’Agrícola titulada «El porc negre mallorquí i Manacor».

Va presentar el conferenciant l’empresari Tomeu Mascaró, el qual va exposar el seu currículum acadèmic i la seva important tasca investigadora en temes com el porc negre mallorquí i el benestar animal.

El doctor Jaume va fer una exposició des d’un caire científic, però alhora d’una manera clara i entenedora per l’audiència que omplia el Saló d’actes de s’Agrícola.

La conferència va començar amb una exposició de les característiques morfològiques del porc negre per passar a parlar de la incertesa dels orígens de la raça, encara que diversos investigadors sostenen que la formació de l' actual porc negre mallorquí es basa en la presència de ramaderia porcina continuada des dels primers pobladors fins a l'actualitat.

Apunten que aquesta raça és el resultat additiu de les incorporacions dels diversos efectius porcins de cada civilització que s'ha establert a l'illa, exceptuant la musulmana, i sempre sota la pressió de la selecció natural i de la humana.

Va exposar que l’origen de la sobrassada podria venir del temps de la dominació romana on es té constància del costum de preparar farciments de carn utilitzant budells i carn de porc.

Si passam al darrer segle veim que en els anys 30 del segle XX, uns 20.000 porcs a l' any, es destinaven a l’escorxador de Barcelona i les cuixes i les espatlles es curaven a la zona de Terol.

El Porc Negre Mallorquí va tenir una gran importància tant en l'economia, en les possessions, com en l'estil de vida mallorquí fins a mitjans dels anys 50. A la segona meitat del segle XX es

va produir una progressiva disminució d’exemplars de porc negre degut a la introducció de races estrangeres i l'aparició de noves estructures productives intensives, en les condicions de

les quals, el rendiment del Porc Negre Mallorquí es mostrava significativament inferior al d'altres races i també els canvis d’hàbits de consum, com la demanda de canals menys greixoses, la

substitució progressiva de saïm de porc per olis vegetals, la desaparició de l'ofici de porqueret, la descapitalització econòmica i humana del sector agrari i les dues passes de pesta porcina, clàssica primer i desprès l’africana.

Va explicar que Manacor va ser i és una de les principals zones productores de Porc Negre Mallorquí a la qual cosa varen contribuir algunes finques i fàbriques com Ca n’Avellanet, Can Llinas (Procam), o més recentment Cárnicas Sunyer.

Finalment va parlar de les línies d’investigació sobre la temàtica que hi ha actualment i va citar entre altres la definició del sistema extensiu, l’estudi de la microbiota de les truges i la caracterització genètica i detecció de gens d’interès.

El nombrós públic existent va seguir amb molta atenció la detallada exposició. Finalment el president Llorenç Femenias va fer entrega d’un record tant al doctor Jaume com al seu presentador Tomeu Mascaró.

ROBIN&JAY A S’AGRÍCOLA concert «Acoustic Covers»

 

ROBIN&JAY A S’AGRÍCOLA       

         Diumenge, 26 d’abril, a la Sala d’Actes de s’Agrícola, a les 19h, el duet musical Robin&Jay ens oferiran un concert del que ells anomenen «Acoustic Covers», és a dir, versions de cançons internacionals en format senzill i proper.

            Robin Alba Hindson, serverí,  i Jaume Ginard Calpin, artanenc, a més d’una gran complicitat musical, comparteixen una característica especial: ambdós són fills de mares britàniques. Tal vegada per aquest motiu ambdós tenen aquesta gràcia natural que els anglosaxons en diuen «feeling», els andalusos «duende» i els catalans «trempera».

            En tot cas, tant en Robin (veu i teclats), com en Jay (guitarra, saxo i veu), gaudeixen d’aquesta gran experiència que només s'adquireix tocant set dies a la setmana durant sis mesos a l’any.

            En Robin, fill d’en Pep Alba, músic històric del pioner grup manacorí «Los 5 del Este», a més de la seva tasca d’anys i panys amb el grup Sonor, ha tocat i toca amb nombroses formacions musicals, com, per exemple, Anegats,  o la darrera formació del grup Montenegro, amb els quals ha enregistrat recentment el disc «Caminam».  En Robin i en Jay Calpin, fill de na Gina Calpin, una extraordinària cantant de l’època més glamurosa de Cala Millor, a més del duet, tenen muntat un magnífic quartet: «Premium», amb els quals actuen assíduament per la zona de Llevant.

            Atesa la genètica,  la qualitat musical de Robin&Jay està més que assegurada.