Dissabte passat, 25 de maig es va a dur a terme la inauguració de l’exposició d’obres de petit format de l’artista Antoni Galmés Martí (Manacor, 1983)
Galmés és il·lustrador i autor de còmics i àlbums il·lustrats que viu i treballa a Manacor. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2005) i va obtenir la seva tesi doctoral el 2010, fet que li va permetre ensenyar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona durant més d’una dècada.
Després de dedicar-se a la il·lustració d’storyboards per publicitat i cinema, el 2017 comença la seva trajectòria com a il·lustrador editoral. Entre els seus llibres hi figuren Les banyes d’en Cucarell, Mare d’on vénen els infants (Guardonat amb el Premi Mallorca de literatura infantil 2020), La Treva, Calendari Folklòric de Mallorca (Guardonat als premis 31 de desembre per l’OCB) o Te de maduixa al cau del teixó, traduït a 9 idiomes i sel·leccionat pel prestigiós Premio Strega a Itàlia.
En quant al món del còmic, treballa especialment pel mercat francobelga amb editorials tan importants com Dupuis o Delcourt. Recentment ha guanyat el Premi al Millor Àlbum Infantil i Juvenil al Saló del Còmic de Barcelona pel seu còmic Molly Wind, bibliotecàries a cavall i, durant el 2024 ha publicat al país veí Quand la nuit tombe, el qual sortirà a Espanya a principis de 2025, el qual ha estat ja sel·leccionat per a diversos festivals de còmic a França.
INKTOBERS
Els
inktobers són unes il·lustracions fetes sense cap intenció més enllà de
divertir-me… que ja és molt. Amb l’arribada d’Instagram i les xarxes socials,
circulen arreu del món milions d’il·lustracions fetes per artistes
professionals i amateurs. El 2011, l’il·lustrador nord americà Jake Parker va
proposar un repte per als seus alumnes de dibuix: fer un dibuix a tinta cada
dia durant el mes d’octubre i penjar-lo a les xarxes amb el hashtag #inktober.
L’objectiu era incentivar-los a dibuixar per simple fet de practicar i agafar
l’hàbit de dibuixar una mica cada dia i de mostrar en públic el resultat,
intependentment de si el dibuix era reeixt o no. És una màxima que ja en temps
de Plini el vell, corria entre els artistes: Nulla dies sine linea (Ni un dia
sense un traç). No era tasca fàcil. Avui en dia, agafar un compromís
aparentment tan superflu com dibuixar cada dia esdevé una dificultat amb la
velocitat amb que passa la vida. Per tal d’ajudar a aquells que tinguessin
bloqueig mental, proposava una llista de 31 paraules (substantius, verbs o
adjectius) per tal que es convertissin en l’espurna que fa brostar la
imaginació.
Jo
vaig porvar de fer aquest repte sense èxit durant uns anys. El 2019, però, vaig
proposar-m’ho seriosament, i vaig trobar durant cada dia d’aquell mes
d’octubre, l’estoneta diària per deixar de banda qualsevol cabòria i centrar-me
en gaudir una estona dibuixant.
Sempre he tingut l’hàbit de dibuixar, però moltes vegades, aquesta passió es
dissipa per la obligació de fer-ho professionalment. Passa amb totes les
feines, crec: quan el’afició torna feina, deixa de ser una afició. Aleshores
cal tornar a gaudir de l’activitat creativa. A deixar-se portar, a equivocar-se
i a investigar o experimentar. És la millor manera d’esdevenir millor en la
teva feina i, perquè no, de ser més feliç.
En
aquesta exposició veureu 40 il·lustracions a tinta i algun toc de color, fetes
en el repte de l’Inktober, sempre amb la intenció de que cada una conti una
petita història sense paraules. Al cap I a la fi són el bessó de la meva feina
com a il·lustrador.
L’exposició
es podrá visitar fins dia 30 de Juny
