ENTREGA D’INSÍGNIES A SOCIS DE S’AGRÍCOLA I RECITAL D’ANTONI DURO.

         El passat dissabte dia 9 de novembre l’Associació Cultural s’Agrícola va distingir, com és habitual cada any, als socis que compleixen 90 anys i també als que han assolit 50 anys d’antiguitat com a socis de l’Entitat. Entre els primers els homenejats foren Pedrona Mascaró Gelabert, Joan Mas Santandreu, Bartomeu Sansó Verd i  Maria Brunet amb representació d’Antoni Pascual Oliver traspassat fa pocs dies. Entre els segons es va distingir a Jaume Melis Roig.

        El President de s’Agrícola va imposar a tots ells la insígnia commemorativa i els va donar les gràcies per la fidelitat que han mostrat a la institució durant tant d’anys.

        Una vegada feta la imposició va començar el recital «Antoni Duro canta Manacor» on el mateix Antoni Duro acompanyat per les guitarres de Matías Sagrera i Sebastià Llodrà interpretaren cançons d’autors o grups manacorins entre els quals hi havia Guillem d’Efak, Tomeu Matamalas, Roger Pistola, Tots Sants, Ocults, Mac, Montenegro i altres.

Finalment tots els assistents varen poder gaudir d’un refrigeri al mateix bar de s’Agrícola.

        

LES GLOSES DE MARIBEL SERVERA I MATEU XURÍ A S’AGRÍCOLA

         Dijous passat, 7 de novembre, inclòs dins el programa d’actes de celebració del 125 aniversari de la constitució de s’Agrícola, va tenir lloc un amistós i divertit combat degloses entre Maribel Servera i Mateu Xurí, dos reconegudíssims glosadors genuïns i populars de Mallorca residents a Manacor.

         Recordem que un «glosat» és un cant oral improvisat i sense acompanyament musical amb predomini de la fórmula coneguda com «dècimes», 10 versos heptasíl·labs amb una rima abba, encara que admet moltes altres variacions.

        Na Maribel i en Mateu, amb un admirable enginy i fent honor a la funció específicade l’esdeveniment, començaren la vetlada construint improvisacions gracioses relatives as’Agrícola i als actes de celebració del 125 aniversari de la seva fundació, però després continuaren tirant-se conyetes l’un a l’altra, com es preceptiu en les gloses de picat.

        Òbviament, sense entrar en cap moment dins el terreny del mal gust o de la desqualificació personal.

        Interactuant amb el públic, na Maribel i en Mateu encetaren una tanda de gloses ambuna frase obligada que qualcú suggeria; després amb dues, i així successivament fins a quatre. Tant l’un com l’altra, resolgueren amb gran brillantor el complicat repte.

        Els dos glosadors acabaren la seva intervenció amb un parlament rimat molt graciós i oportú d’acomiadament que provoca l’admiració de l’auditori.

ACTE DE CLOENDA DEL 125 ANIVERSARI DE S'AGRICOLA. CONCERT MIQUELA LLADÓ

 POEMES I CANÇONS

Concert de Miquela Lladó acompanyada per Jordi Tugores a la guitarra i Gori Matas a l’acordió.

Volem presentar un concert on la varietat de cançons, de la música i dels poemes musicats facin gaudir a qui ens escolti i sentin de ben aprop l’alegria de compartir emocions i sentiments.

Miquela Lladó, cantant i compositora, és una de les veus més representatives de la música tradicional i popular de Mallorca. És la cantant i fundadora del grup Música Nostra amb qui ha enregistrat 11 CDs impulsant la renovació de la música d’arrel i el ball obert al llarg de 41 anys!

El seu treball com a cantautora es pot escoltar en els CDs “Com un Ventall” i “Tècnica Mixta” on també hi ha enregistrats poemes de poetes catalans musicats .

Ha treballat amb Rosa Zaragoza interpretant cançons jueves, cristianes i musulmanes. Amb Maria Lafitte cançons de música antiga i moltes altres col·laboracions com L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears recitant “Pere i el Llop” i “Guia de l’Orquestra” Ha estat guardonada amb els premis: Cerverí de Girona a la millor lletra. Premi Jaume II del Consell de Mallorca, Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Premi Santa Anneta de Titoieta Radio. Premi d’honor de Enderock a la trajectoria músical. Premi Francesc de Borja Moll de L’OCB, amb Música Nostra i

molts d’altres reconeixements i guardons.

ANTONI DURO "CANTA A MANACOR"

 Antoni Duro Canta Manacor* és un projecte musical que té com a objectiu donar vida i veu a les cançons de Manacor, tant aquelles clàssiques com les més contemporànies. Antoni Duro, amb la seva passió per la música i el seu profund arrelament al municipi, interpreta peces de diversos artistes manacorins, moltes de les quals han caigut en l'oblit amb el pas dels anys.

 Entre els grups i artistes que formen part del repertori hi trobam noms com *Guillem d'Efak, **Tomeu Matamalas, **Roig, **Roger Pistola, **Jorra i Gomorra, **Tots Sants, **Mac, **Ocults* i molts més. Duro no només recupera aquestes cançons per preservar la memòria musical de Manacor, sinó que també les reinterpreta, donant-los un aire fresc i actual, alhora que manté l'essència autèntica que les caracteritza. 

A l'escenari, Antoni Duro està acompanyat per *Maties Sagrera* i *Sebastià Lladó*, que aporten la seva mestria amb la guitarra i els cors, afegint així una dimensió acústica i harmònica que enriqueix les interpretacions. Junts, creen una experiència musical que ret homenatge a la tradició sonora del municipi i en revifa el patrimoni, oferint una oportunitat per redescobrir tant les cançons oblidades com les noves veus emergents.

GLOSADA SOBRE S’AGRÍCOLA CÀRREC DE MATEU MATAS XURÍ I MARIBEL SERVERA

         El proper dijous dia 7 de novembre a les 20 hores actuaran a s’Agrícola els glosadors Mateu Matas Xurí i Maribel Servera.

    Aquest acte forma part de la programació de la setmana de commemoració del 125è aniversari de la fundació de l’entitat i el tema de la glosada serà precisament s’Agrícola.

    Maribel Servera i Mateu Matas Xurí són possiblement els més rellevants exponents de la nova generació de glossadors mallorquins i de la cançó improvisada a la Mediterrània i també uns dels principals impulsors de la recuperació d’aquest gènere.

CONFERÈNCIA DE MANEL SANTANA SOBRE S’AGRÍCOLA

 El passat 2 de novembre el professor i historiador Manel Santana pronuncià una conferència a la seu de l'Associació Cultural s'Agrícola de Manacor amb el títol S'agrícola, entre la tradició i la modernitat. L'acte està emmarcat en el programa que l'entitat ha elaborat per a commemorar el 125è aniversari de l'associació.El també professor Rafel Galmés, amb qui l'uneix una bona amistat amb el conferenciant, feu la presentació i esbossà els trets del seu currículum intel·lectual i acadèmic.

Manel Santana feu un repàs a la trajectòria de l'associació en el seu llarg període d'existència. Concretament esbossà els seus inicis, posant esment als fundadors, el seu perfil social i els objectius amb els quals va néixer l'aleshores Sindicato Agrícola Manacorense. La necessitat de de modernitzar el sector agrari, aconseguir un augment de la productivitat mitjançant la mecanització, la selecció de llavors, els nous adobs químics són aspectes essencials per entendre les raons de ser de l'entitat. El conferenciant va parlar del perfil social i ideològic dels socis de l'entitat. es tractava d'una burgesia agrària d'un tarannà marcadament conservador. Així i tot, apuntà Santana, el sindicat evolucionà amb el temps adaptant-se a les diferents circumstàncies i conjuntures històriques i al signe dels nous temps.

Una fita essencial fou l'escissió que es produí en el si de l'entitat a les acaballes del 1919. Això feu que una part majoritària dels associats creassin la Liga Agraria Manacorense (amb seu a la plaça del Palau) i un sector minoritari quedàs a sa Bassa amb el nom de Hermandad de Labradores. El 1952 ambdues branques tornaren a fusionar-se i adquiriren en propietat l'actual seu social a la cèntrica plaça manacorina.

El conferenciant també es va referir al vessant cultural i recreatiu el qual en la pràctica feu que el Sindicato Agrícola Manacorense (i la Liga Agraria Manacorense) fos un vertader casino recreatiu de caràcter burgès amb prou capacitat d'organitzar nombroses activitats culturals. De fet, a partir del decenni dels setanta amb la crisi del sector agrari a Mallorca, i la desaparició progressiva del món de la pagesia l'associació encetà un debat sobre el seu futur. , Per aquest motiu el 1982, es refundà com a entitat estrictament cultural i recreativa i que té un pes importantíssim en el panorama cultural i social de Manacor. 

S’AGRÍCOLA COMENÇA LES CELEBRACIONS DEL 125è ANIVERSARI AMB L’EXPOSICIÓ DE LLORENÇ FEMENIAS

         El passat dissabte dia 2 de novembre  varen donar inici a l’Associació Cultural s’Agrícola  els actes commemoratius del 125è aniversari de la seva fundació amb la inauguració de l’exposició retrospectiva de l’artista manacorí, recentment traspassat, Llorenç Femenias Veny.

        Va presentar l’acte la historiadora de l’art Bel Riera Oliver la qual va explicar magistralment les característiques principals de l’obra de Femenias.

        Per explicar els trets de la seva pintura  va transcriure part d’una entrevista  que li varen fer al mateix pintor a la revista Núvol:  Hem de cercar una manera personal de fer les coses. Jo intent fer una pintura personal. I no don cap tipus d’importància a la figuració, sinó a la manera de fer les coses (...). Intent fer una representació de la memòria d’un indret, un intent de resumir el que he vist en colors, en sensacions (...) Cercar l’essència d’una cara, d’una natura morta, un interior. Saber plasmar aquestes coses amb molta humilitat, amb la major senzillesa possible, sense ostentacions de cap casta. No obstant, va dir Bel Riera, reconeix en aquesta mateixa entrevista que els seus referents al començament varen ser Miquel Brunet i Llorenç Ginard.

        Riera també va voler destacar de la mostra dos del grans temes de la seva pintura: els retrats i els paisatges. Pel que fa als primers les figures no compleixen cap dels cànons de la bellesa occidental plasmada a mils de quadres però de cap manera destil·len un sentiment de rebuig; ben al contrari, el sentiment és de pertorbadora compassió, de comprensió, de solidaritat i  de simpatia, un èxtasi decadent front de les més seductores violacions de tots els cànons clàssics. Referent als paisatges trobam panorames marins amb els núvols de protagonistes, i d’altres on el verd, amb totes les seves tonalitats  ocupen el llenç, amb una pintura fosca, molt fosca, on quasi no es destrien els motius. Són paisatges sentimentals que et provoquen fortes dosis de melangia, tristesa, admiració, alegria...  Una pintura que parla.

        Bel Riera va voler concloure la presentació amb un epíleg de Joan Carles Gomis: Segur que Llorenç Femenies, es trobi ara on es trobi, continuarà pintant des de l’honestedat, discretament i sense fer renou, com va fer sempre... i com gairebé ningú sap fer.

        La seva família i el nombrós públic que va assistir a la inauguració va voler d’aquesta manera fer una  recordança de la figura del pintor Llorenç Femenias Veny.