Aquí teniu el programa que interpretaren:
*
* * * * * *................. I PART
....................* * * * * * *
-
GLOSA MALLORQUINA -
Mús.
Xavier Turull Creixell (Barcelona 1922-2000). Llet. Rosa Leveroni
Valls (Barcelona 1910-1985)
-
FESTEIG -
Mús.
Eduard Toldrà Soler (Vilanova i la Geltrú 1895-Barcelona 1962).
Llet. Joan Margall Gorina (Barcelona 1860-1911)
-
AI MARGUERIDA -
Mús.
Enric Morera Viurà (Barcelona 1865-1942). Llet. Josep M. Sagarra
Castellarnau (Barcelona 1894-1961)
*
* * * * * * * *
*.........................................................................................*
* * * * * * * * *
*
* ...................
INTERLUDI
........ de
........ PIANO
..................* *
-
HAVANERA -
Rafel
Vich Bennàssar (Felanitx 1893-Ciutat de Mallorca 1945)
*
* * * * * * * * *
-
MIRAMAR. VALS BOSTON -
Andreu
Torrens Busquets (Sta. Maria del Camí 1845-Ciutat de Mallorca 1927)
*
* * * * * * * *
*.........................................................................................................................*
* * * * * * * * *
-
LO QUE DIU UNA CANÇÓ -
Mús.
Pere Josep Canyelles Jaume (Calvià 1845-Ciutat de Mallorca 1922)
Llet.
Miquel Costa Llobera (Pollença 1854-Ciutat de Mallorca 1922)
-
BESADES -
Mús.
Honorat Noguera Aulí (Felanitx 1822-Ciutat de Mallorca 1890)
Llet.
Mateu Obrador Bennàssar (Felanitx 1852-Ciutat de Mallorca 1909)
-
PÀTRIA -
Mús.
i Llet. Maria Sabater Gerlí (Milà 1871-Ciutat de Mallorca 1942)
*
* * * * * ................... II PART
....................* * * * * * *
- A
VUCCHELLA -
Mús.
Francesco Paolo Tosti (Roma 1846-1917)
Llet.
Gabriele d´Annunzio (Itàlia 1863-1938)
-
UNA FURTIVA LAGRIMA -
Romança
de l´òpera “L´Elisir d´Amore”. Música: Gaetano
Donizetti (Bérgamo 1797-1848) Lletra: Augustín Eugène Scribe
(Paris 1791-1861)
-
FUNICULÍ FUNICULÁ -
Mús.
Luigi Denza (Itàlia 1846 – Londres 1922)
Llet.
Giuseppe Turco (Nàpols 1846 -1907)
*
* * * * * * * *
*.........................................................................................*
* * * * * * * * *
*
*.................... INTERLUDI
........ de
........ PIANO
....................* *
-
HOJA DE ÁLBUM -
Ruperto
Chapí Lorente (Alacant 1851-Madrid 1900)
*
* * * * * * * * *
-
INVIERNO PORTEÑO. TANGO -
Astor
Piazzolla (Bons Aires, Argentina 1921 - 1992)
*
* * * * * * *
*.........................................................................................................................*
* * * * * * * *
-
NO PUEDE SER -
De la
sarsuela “La tabernera del puerto”. Mús. Pablo Sorózabal
Mariezcurrena (S.Sebastián 1847 -Madrid 1988).Llet. Federico Romero
(Oviedo 1886-Madrid 1976)
-
EL SABOYANO -
De la
sarsuela “Luisa Fernanda”. Mús. Federico Moreno i Torroba
(Madrid 1891-1932). Llet. Federico Romero i Sarachaga (Oviedo
1886-Madrid 1976)
-
GRANADA -
Mús.
i Llet. Agustín Lara Aguirre del Pino (Mèxic 1897-1970)
Com no podia ser d'altra manera, varen fer un bis: "No me sap greu" del manacorí Guillem d'Efak, recordat en aquests moments per l'exposició col·lectiva "El regne enmig del marc" de sa Torre de Ses Puntes i altres conferències sobre el poeta.
Pel que fa a les obres més desconegudes (que no vol dir les més llunyanes geogràficament), Joan Ciria ens en féu una introducció, que ha tingut l'amabilitat de deixar-nos i vet-la aquí:
“HABANERA”
-Piano-
Rafel Vich i
Bennàssar (Felanitx 1893 - Ciutat de Mallorca 1945). Fill del
pianista o organista parroquial de Felanitx, de ben jove començà a
tenir contactes amb la música i ha participar dins concerts al
costat del seu pare, concerts, pels que va escriure, quan tenia 12
anys aquesta innocent havanera per a piano. Rafel Vich, arribà seria
Canonge i organista de les seus de Còrdova i de Palma, fou el primer
professor d´harmonia que tendria el “Conservatorio Balear”
de Ciutat i juntament amb el compositor mallorquí Joan Maria Thomàs,
divulgà el repertori profà per a orgue dins concerts per a aquest
instrument, allunyats de la praxis litúrgica. La curiositat, és que
Vich fou un compositor molt fructífer, trobam documentades més d´un
centenar d´obres de la seva autoria, deixant música profana i
religiosa, però, just dedicà tres obres al piano, i les tres, en
dies de la seva infantesa, bastint els títols, “Mallorca
Schottis”, “Tempo di Vals”
i “Habanera”.
Suposadament, parts d´un projectat, o avui fragmentat, àlbum de
música de saló per a piano del jove Rafel Vich per a ús propi.
“MIRAMAR.
Vals Boston”
- Piano -
El Vals Boston, és una variant del vals anglès, això és un vals
de caràcter més lent i manco apropiat per a la dansa, que es féu
molt popular dins el Boston de les darreres dècades del segle XIX.
N´Andreu Torrents i Busquets (Sta. Maria del Camí 1845 –
Ciutat de Mallorca 1927), s´havia format com a organista i seguia
amb la carrera eclesiàstica, i quan el 1868, es convocaren
oposicions per a ocupar el benefici de l´orgue de la Seu, vacant per
la mort de Miquel Tortell, Andreu Torrents, quedà el primer en els
exàmens d´ingrés, però, degut a unes desavinences entre els
membres del tribunal, no li fou donada a Torrents la plaça que per
mèrits li pertocava, defraudat, baratà el seminari per la vida
laica i s´abocà de ple dins la música per a piano, esdevenint un
músic del primer romanticisme mallorquí i durant dècades, el
pianista acompanyant i professor de moda, deixant un ample catàleg
d´obres per a piano, tenyides pels aires de la música “salonnier”.
“BESADES”
- Veu i Piano -
Honorat Noguera i Aulí (Felanitx 1922 – Ciutat de Mallorca 1890),
és també, malgrat alguns estudis no ho contemplin, el compositor
oficial de la coneguda cançó de bres, titulada “Vou-veri-vou”,
aquella que comença dient: “S´horabaixa post el sol,
plorinyava l´infantó” [...]. Tant el lied summament
desconegut “Besades” com el popular i difós
“Vou-veri-vou”, són obres bastides damunt paraules del
literat Mateu Obrador i Bennàssar (Felanitx 1852 – Ciutat de
Mallorca 1909) i amb música de mestre Noguera, professor i pare
d´Antoni Noguera i Balaguer (Ciutat de Mallorca 1860 - 1904) un
pianista, compositor i musicòleg, que dins del segle XIX, fou un
dels fundadors de la Capella de Manacor.
“PÀTRIA”
- Veu i Piano -
Maria Sabater i Gerlí (Milà 1871 – Ciutat de Mallorca 1942), era
filla de Jaume Sabater, artísticament conegut com “Sabaterini”,
un tenor ciutadà que feia carrera per Itàlia, i a Milà hi nasqué
la futura compositora. Quedant orfe de mare sent quasi bé recent
nada, pare i filla, arribaren a Mallorca, per restar als cuidats de
la família, quedant Maria Sabater, interna al punter col·legi de
Rosa Cursach de Ciutat, degut a que el seu pare havia de seguir
sortint de “tournée” per
Itàlia. Al col·legi, hi estudià música amb Bartomeu Torres i
Antoni Noguera, arribant a esdevenir una notable pianista i sent una
jovençana de 15 anys, va escriure “Pàtria”, diuen
alguns, que dedicada al seu pare, aleshores resident a Itàlia.
Casada amb el pintor Francesc Rosselló i Miralles (un dels pintors
del modernisme mallorquí) aparcà la seva carrera musical per tal de
tenir cura d´afers familiars, malgrat el fet, sovint organitzava
reunions a la seva llar de Ciutat, amb rellevants participants com
els músics Miquel Capllonch, Josep Balaguer, Francesc Mateu “Uetam”
o Josep Massot, a més de lletraferits com Maria Antònia Salvà de
la Llapassa, Miquel Costa i Llobera o Antoni Maria Alcover, entre
d´altres personalitats que participaven de tertúlies on es debatien
temes lligats amb l´art, es donaven audicions musicals i es
gaudien de recitades de poesies, acabant les vetllades, amb na Maria
Sabater al piano, acompanyant als seus convidats entonant “Pàtria”.
La peça, agafada per alguns com un himne a Mallorca, arribà a
gaudir d´una gran popularitat dins la Mallorca coetània a la
compositora, sent publicada dins l´obra “Álbum Musical de
Compositores Mallorquines” editat a Madrid el 1893. La
popularitat de “Pàtria” s´arribà a extingí per varis
motius, sortint per darrera volta a l´escena, dins els anys noranta
del segle XX, quan sense èxit, alguns intentaren que fos destriada
com a himne oficial de Mallorca.
“HOJA DE
ÁLBUM”
- Piano -
Ruperto Chapí (Alacant 1851 – Madrid 1909), és un dels
compositors de sarsueles de més solera dins terreny espanyol. Autor
de populars títols pertanyents al “género
chico” com “La Revoltosa”, “Las hijas del
Zebedeo” , “El Rey que rabió” o “El tambor de
granaderos” , en dies de maduresa del compositor i descansant
de la tasca d´escriure música per a l´escena, deixà quatre peces
originals per a piano, titulades “Leyenda dorada”,
“Zarabanda”, “Marcha de los trovadores” i “Hoja de
álbum”. La darrera, amb aires de música de saló decimonònic,
és un apunt íntim, de caire romàntic i que l´autor hi anotà amb
“con abandono”.