Un concert de luxe, va
esser el que diumenge dia 31, el duet format per la
violoncel·lista Zuzanna Sosnowska (Polonia, 1993) i el Pianista Magí Garcies (Palma, 1994), ens va oferir a s’Agrícola i
que va esser presentat pel concertista de piano Andreu Riera, que a més es l’assessor
musical (de música clàssica) de s’Agrícola.
Si el currículum dels
dos artistes per separat es
impressionant, (i que podeu consultar a les milers de cites que trobareu a les
reds socials) com a duet relativament novell, Sosnova-Garcías es una
formació que forma ja part del panorama musical clàssic nacional i
internacional.
Primer interpretaren algunes de les variacions que Beethoven (1770-1827) va fer per a
piano i cello de un tema de La Flauta màgica de Mozart (1756-1791). Beethoven, deixà
constància de l’admiració que sentia per a Mozart en les dues col·leccions de variacions de a violoncel i
piano sobre temes de la flauta màgica, i que pretenien el destacar el
compositor com a pianista.
La Sonata del jueu polonès Szymon Lacks (1901-1983) que
ens expressa el bullici del Paris de l’any 1926 i que equipara les dificultats
tècniques dels dos instruments, aprofitant tota la sonoritat de violoncel,
sempre resguardat pel piano, sobre tot al tercer moviment, els dos instruments
pareix que toquen amb total independència un de l’altre, amb un frenesí total
que dura fina a la darrera nota.
Les tres obres curtes de la compositora i
directora francesa Nadia Boulanger (1887-1979) que varen esser escrites originalment
per Orgue, i que a l’any 1914 la mateixa Nadia Boulanger les va transcriure se
poden qualificar de postimpressionista, una apertura de sò melòdic molt extremat,
delicat i misteriós, seguit de i aire viu i ràpid però controlat per acabar amb
un tema quasi frenètic que mostra el domini total dels músics sobre l’instrument.
Per acabar, la Paràfrasi
sobre un tema del Barber de Sevilla de Rossini ((1792 – 1868) que va
escriure Mario Castelnuovo-Tedesco (1895-1968), va esser tal vegada l’obra no més coneguda
però si la mes popular, ja que la presència inequívoca de la melodia de l’opera
italiana magistralment interpretada va donar lloc a que el públic en haver
acabat i desprès de una seria de grans ovacions obliguessin als músics a fer un
bis musical.
En definitiva, un concert sorpresa, que ens mostra que les
variacions, paràfrasis, o transcripcions de grans obres també ens poden deixar
altres grans noves composicions, i si son executades amb l’afinació i pulcritud
en que ho feren en duet Sosnowska-Garcies transporten al públic a la
millor de sala d’audicions, ( i d’emocions) del mon.
