El proper divendres dia 3 de novembre a les 19 hores s’inaugurarà a la planta baixa de s’Agrícola una exposició de fotografies de Rafel Sureda titulada Sense la mar a prop. L’exposició podrà ser visitada fins dia 15 de desembre.
Sense la mar a prop
Fotografiar la mar no és captar la seva indubtable
bellesa i disparar la càmera sense pensar, des de qualsevol angle i a qualsevol
hora del dia. Ni molt manco!. Fotografiar una cosa bella no t´assegura fer una
bona fotografia. En Rafel Sureda sap, i així ho demostra a la seva obra
fotogràfica, que la mar primer s´ha de saber mirar, mirar bé; amb estimació,
amb respecte, amb l´amor d´aquells que l´estimen i diuen que no poden viure
sense la mar a prop. Sí!, perquè així s´estimen les coses de veres!.
En Sureda inicia en cada fotografia una recerca encertada
de la llum, de l´hora del dia, encara que és un enamorat de les matinades. No
ho pot evitar; ser el primer que surt fora, que trepitja l´arena, que mira la
mar, com si hagués de comprovar que tot segueix en el seu lloc. I així és, però
cada dia la llum és diferent, els reflexes dels colors a l´aigua blava són
canviants i l´olor a aigua salada també, encara que no es pugui fotografiar.
La seva mirada ha captat al llarg de molts d’anys
principalment el seu Port estimat, allà amarra la seva passió. La mar, la
platja, detalls de tot allò que passa al seu voltant, barques, la lluna, les
matinades, les roques, la gent... En Rafel es regala l´oportunitat d’aturar el
temps, de pausar la llum, de paralitzar
els instants en que la lluna brilla més que mai, de congelar la bellesa. I
després, el regal arriba a l´espectador de la seva obra. Per a ell és tot,
tanta harmonia, tanta imperfecció també, tanta màgia.
L´obra fotogràfica d’en Rafel Sureda és extensa, així i
tot l’ha mostrat en comptagotes. I crec saber perquè, encara que sigui
agosarada dient això, pens que en Rafel Sureda té les seves fotografies
geloses, perquè en elles hi capta totes les coses que més estima, sense les que
no podria estar bé si no les té a prop i les veu cada dia. Potser per això,
tots vosaltres que podeu admirar aquestes fotografies que avui exposa, sou uns
privilegiats!.
Ara ho sé.. Ara sé perquè en Rafel no pot viure sense la
mar a prop.
Marga Serrano.
.jpg)